Si mentre camino la vida,
s'omplen torratxes
de ciclàmens valents,
que reneixen del no res...
potser la veuré més neta,
més bella, més feliç.
s'omplen torratxes
de ciclàmens valents,
que reneixen del no res...
potser la veuré més neta,
més bella, més feliç.
PD: semblava un test buit, jo sabia que hi havien els bulbs sota terra, i han tornat. Gràcies per tornar!
Sempre hi ha llavors de nova vida. Per exemple... els teus dibuixos i las teves paraules, sempre, sempre no em deixin indiferent, són com espelmetes de vida.
ResponEliminaBessets.
Espelmetes de vida... :) Gràcies!
EliminaTé raó la lluna, és com si cada dia entrant aquí en sortíssim més nets i més feliços! Una pintura molt valenta, també :)
ResponElimina:) Moltes gràcies, preciosa!
EliminaEls bulbs donen aquestes alegries quan tot està mustiu i enfredorit treuen el cap i fan senyals de vida. J també en tinc en un test ;-)
ResponEliminaM´afegeixo a sa Lluna i a la Sílvia pel que fa a casa teva Carme.
Sí, les flors d'hivern emocionen... amb fred i tot, endavant!
Eliminamai no sabem què passarà, ni tampoc si tornaran les alegries..i quan tornen ens envaeix un sentiment de confiança en la vida i en tot allò que estimem..
ResponEliminam'afegeixo als comentaris que t'han fet, tens una cole de llumetes que ens il.luminen molt bé!
ptnikus!
Doncs afegeixo jo també, unes moltíssimes gràcies més, lolita! petonassos!!!
EliminaA mi m'agrada la teva visió de la vida. Només cal veure la pintura que n'has fet dels ciclàmens. Si sembla que riuen!
ResponEliminamaijo, si fas que me'ls miri d'una altra manera... gràcies!
EliminaI rebroten ara que ve l'hivern? Sí que són valentes, sí.
ResponEliminaDoncs sí, XeXu, precisament ara! I també tinc crisantems florits... molts!
EliminaDoncs omplim-la, no? Prenem-ne exemple!
ResponEliminaSom-hi, porquet!
EliminaEl meu ciclamen pansitus (http://coses-delavida.blogspot.com/2012/03/cop-de-calor.html) volia fred i força aigua! Està molt bé que alguna planta rebroti precisament amb el fred... Així ens alegra la casa!
ResponEliminaJa me'n recordo... :) està bé que floreixi l'hivern també!
EliminaJo també en tinc plantats en un cossiol. Són de flors blanques.
ResponEliminaM'agraden de tots els colors, blanques, roses, vermelles... :)
EliminaQue bonics que són...Quan fa un fred que pela i sembla que les flors estan dormint, els ciclàmens omplen d'alegria els balcons i jardins...Hi ha anys que en tinc de tots colors i duren fins la primavera...
ResponEliminaPetons ben florits(de flors)
Jo no en tinc gaires... només d'un color! Petons de flors...
Eliminaposen color a l'hivern i al fred. son molt valents i bells.
ResponEliminaM'agraden molt!
EliminaAvui n'he plantat una quarantena, de color de rosa, enormement grans. Són un goig.
ResponEliminaOstres!!! Una quarentena, quin goig!!!
EliminaFa molta alegria quan veus que reneixen plantes que ja no recordaves. Peró elles si que es recorden de tornar. És exemplar i encoratjador, oi?
ResponEliminaEncoratjador és una bona manera d'explicar-ho, Glòria!
EliminaSempre surten i il·luminen els jardins d'hivern.
ResponEliminaSón els somriures dels jardins de l'hivern.
EliminaA la papallona blava també li agrada reposar observant el ciclamen que hi ha en el seu recer. Em fa goig de veure’l amb aquests colors que engalanen l’ hivern.
ResponEliminaAbraçades.
Moltes gràcies, papallona blava!
Elimina