No hi ha cap porta que sigui tancada si tenim la clau per obrir-la.
A vegades hi ha raconets ben nostres que ens semblen tancats.
Només ho semblen, però un dia trobem la clau
i obrim raconets de pau, sense anar més lluny de nosaltres mateixos.
A vegades hi ha raconets ben nostres que ens semblen tancats.
Només ho semblen, però un dia trobem la clau
i obrim raconets de pau, sense anar més lluny de nosaltres mateixos.
De vegades, quant més a prop tenim aquests racons i aquesta clau més ens costen de trobar... però això no vol dir quer no hi siguin, eh!. Només vol dir que hem de buscar amb més ganes. :-)
ResponEliminaAmb una mica de calma i silenci... els acabem trobant.
EliminaÉs clar, si la part difícil no és obrir la porta, sinó trobar la clau pertinent! I ja saps que la clau de vegades és molt petiteta i està molt amagada. Però sempre hi és.
ResponEliminaAmagada sí que n'està, ben sovint!
EliminaQué bonico! m'encanta obrir portes...aquesta m'agradaria travessar-la, té molta llum, bests
ResponEliminaGràcies, rosana, m'alegro que t'agradi!!!
EliminaL'exploració del nostre interior pot resultar infinita. Dóna peu a escriure i dibuixar petits paradisos o tragèdies. Saber deturar-se a l'interior profund per retrobar la nostra història i la Història humana és l'únia veritat que tenim, i Marcel Proust ho ratifica en un dels seus passatges.
ResponEliminaDibuixa i escriu, Carme, i que l'any '13 et sigui abundós de satisfaccions.
Una abraçada, Olga X.
Jo crec que sí, que resulta infinita i que mai no ens acabem de conèixer a nosaltres mateixos. Aposto sempre per escriure i dibuixar-nos petits paradisos, els interiors, sempre acaben depenent, només, de nosaltres mateixos.
EliminaQue tinguis un bon any '13, tu també Olga, seguirem acompanyant-nos! Una abraçada.
Que bonic Carme, tens tota la raó, hi ha raconets tancats amb pany i clau, però el dia que decideixes obrir-ho hi ha tot un univers personal per descobrir.
ResponEliminaPtonets!
M'alegro que t'agrad, Alba! Petonassos!
EliminaUnes molt encertades paraules Carme....trobar la clau per obrir la porat, les portes....gràcies!
ResponEliminaNomés que tinguem una mica de temps... és fàcil de fer, però la feina, les presses i atabalaments... sempre van en contra de descobrir-nos.
EliminaSi tinguéssim més temps en parar-nos amb nosaltres mateixos tindríem moltes i agradables sorpreses.
ResponEliminaPetons guapa
I tant que sí, Enric, hi estic ben bé d'acord!!! Petonassos!
EliminaSí, i de vegades, quan arriba el moment, trobem la clau sense cercar-la, com les cireres quan ja estan madures.
ResponEliminaA vegades, qualsevol cosa pot ser la clau, unes paraules, una claror, un llibre o una persona... :)
EliminaSovint, els racons del propi interior són els més difícils d'obrir.
ResponEliminaSovint, Joan, sovint!!!
EliminaLa teva primera línia sembla tan òbvia i simple, i alhora diu tantes coses... És com una frase d'autoajuda que hauríem de tenir present. El problema, potser, seria saber que disposem de la clau necessària... O potser prement una mica la porta ens n'adonarem que ni tan sols estava tancada amb clau...
ResponEliminaUna forta abraçada, Carme, i bona entrada al 2013!
Ja tens raó, ja... a vegades no està ni tancada amb clau!!!
EliminaBona entrada d'any 2013!!!
Obrir portes és tot un misteri, mai sabem que hi trobarem a l'altra banda...El millor és no tancar mai amb clau, deixar sempre les portes ajustades. Però procurem que a la casa de les emocions estigui tot endreçat, perquè qui entri trobi de seguida el sentiment que busca, de pau, de silenci...
ResponEliminaMolts petonets.
Doncs, tens raó, M Roser, penso deixar ekls portes ajustades, per entrar i sortir més fàcilment!
EliminaPetons de Bona nit!!!
és com si tinguéssim moltes claus i moltes portes i mai no coincidissin clau i porta..
ResponEliminai ara ja no podem cridar al sereno...!!
Això que dius és com una mena de malson... no?
EliminaA mi em sembla que no tinc tantes claus... potser ni tant sols tinc tantes portes. :)
Però el sereno, millor que no, eh? que encara ens complicaria les coses... he, he, he...
Bona nit, lolita, guapa!
per a mi,el mal d'aquestes portes es que quan les obres sempre n'hi ha un altre!!!
ResponEliminaM'agraden les portes obertes, accessibles...però sempre procuro tenir un raconet ben meu.
ResponEliminaEl dibuix, tan lluminós, m'ha agradat molt.
Una abraçada!