dissabte, 29 de desembre de 2012

Racons Florestans - 2


No  hi ha  cap porta  que  sigui  tancada  si tenim  la clau  per  obrir-la.
A vegades hi ha  raconets ben nostres  que ens semblen tancats.
Només ho semblen,  però  un dia  trobem la clau  
i  obrim  raconets  de pau,  sense  anar  més  lluny  de nosaltres  mateixos.

26 comentaris:

  1. De vegades, quant més a prop tenim aquests racons i aquesta clau més ens costen de trobar... però això no vol dir quer no hi siguin, eh!. Només vol dir que hem de buscar amb més ganes. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb una mica de calma i silenci... els acabem trobant.

      Elimina
  2. És clar, si la part difícil no és obrir la porta, sinó trobar la clau pertinent! I ja saps que la clau de vegades és molt petiteta i està molt amagada. Però sempre hi és.

    ResponElimina
  3. Qué bonico! m'encanta obrir portes...aquesta m'agradaria travessar-la, té molta llum, bests

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, rosana, m'alegro que t'agradi!!!

      Elimina
  4. L'exploració del nostre interior pot resultar infinita. Dóna peu a escriure i dibuixar petits paradisos o tragèdies. Saber deturar-se a l'interior profund per retrobar la nostra història i la Història humana és l'únia veritat que tenim, i Marcel Proust ho ratifica en un dels seus passatges.
    Dibuixa i escriu, Carme, i que l'any '13 et sigui abundós de satisfaccions.
    Una abraçada, Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que sí, que resulta infinita i que mai no ens acabem de conèixer a nosaltres mateixos. Aposto sempre per escriure i dibuixar-nos petits paradisos, els interiors, sempre acaben depenent, només, de nosaltres mateixos.

      Que tinguis un bon any '13, tu també Olga, seguirem acompanyant-nos! Una abraçada.

      Elimina
  5. Que bonic Carme, tens tota la raó, hi ha raconets tancats amb pany i clau, però el dia que decideixes obrir-ho hi ha tot un univers personal per descobrir.
    Ptonets!

    ResponElimina
  6. Unes molt encertades paraules Carme....trobar la clau per obrir la porat, les portes....gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només que tinguem una mica de temps... és fàcil de fer, però la feina, les presses i atabalaments... sempre van en contra de descobrir-nos.

      Elimina
  7. Si tinguéssim més temps en parar-nos amb nosaltres mateixos tindríem moltes i agradables sorpreses.
    Petons guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Enric, hi estic ben bé d'acord!!! Petonassos!

      Elimina
  8. Sí, i de vegades, quan arriba el moment, trobem la clau sense cercar-la, com les cireres quan ja estan madures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, qualsevol cosa pot ser la clau, unes paraules, una claror, un llibre o una persona... :)

      Elimina
  9. Sovint, els racons del propi interior són els més difícils d'obrir.

    ResponElimina
  10. La teva primera línia sembla tan òbvia i simple, i alhora diu tantes coses... És com una frase d'autoajuda que hauríem de tenir present. El problema, potser, seria saber que disposem de la clau necessària... O potser prement una mica la porta ens n'adonarem que ni tan sols estava tancada amb clau...
    Una forta abraçada, Carme, i bona entrada al 2013!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja... a vegades no està ni tancada amb clau!!!

      Bona entrada d'any 2013!!!

      Elimina
  11. Obrir portes és tot un misteri, mai sabem que hi trobarem a l'altra banda...El millor és no tancar mai amb clau, deixar sempre les portes ajustades. Però procurem que a la casa de les emocions estigui tot endreçat, perquè qui entri trobi de seguida el sentiment que busca, de pau, de silenci...
    Molts petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, tens raó, M Roser, penso deixar ekls portes ajustades, per entrar i sortir més fàcilment!

      Petons de Bona nit!!!

      Elimina
  12. és com si tinguéssim moltes claus i moltes portes i mai no coincidissin clau i porta..
    i ara ja no podem cridar al sereno...!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que dius és com una mena de malson... no?

      A mi em sembla que no tinc tantes claus... potser ni tant sols tinc tantes portes. :)

      Però el sereno, millor que no, eh? que encara ens complicaria les coses... he, he, he...

      Bona nit, lolita, guapa!

      Elimina
  13. per a mi,el mal d'aquestes portes es que quan les obres sempre n'hi ha un altre!!!

    ResponElimina
  14. M'agraden les portes obertes, accessibles...però sempre procuro tenir un raconet ben meu.
    El dibuix, tan lluminós, m'ha agradat molt.
    Una abraçada!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari