D'una foto de la Francesca
Si fossis un carrer, tindries les cases de tots colors, series alegre acollidor i faries de bon passejar-hi. Tindries palmeres que ens donarien una petita ombra per combinar-la amb el sol. Un carrer que s'estiraria ran de mar i amb una intensa claror que faria que els colors fossin més vius.
Si fossis un carrer, series un carrer canviant, de finestres obertes i tancades alternativament... sí, segur que series un carrer silenciós.
L'Alexandra pensa i s'hi passeja, en una espera plàcida, pensant que totes les cases són buides i les portes tancades, passeja sense esperar res d'un dia anònim i solitari. Quan s'obre una porta, al carrer s'hi remou la vida. L'alegria dels mots i la màgia de les mirades... en un no res. L'Alexandra sap que és un batec de curta durada. Sap que el carrer sempre serà més aviat solitari i acarona tots els colors que va conèixer un dia. Els colors encara hi són. I ella se'ls estima.
M'ha semblat una bona manera de descriure una persona, la comparació amb un carrer, amb tots els seus detalls i tan canviant.
ResponEliminaEm plantejava fer una sèrie de post d'aquesta mena de "Si fossis" per fer experiments sobre les descripcions... Si no t'ha semblat una mala manera... ho seguiré intentant.
Eliminajo si fos un carrer no em deixaria trepitjar per ningú! ;-)
ResponEliminai pot ser una bona idea això del "Si fossis".
Bon dia, Joan! Series un carrer amb tot un caràcter, doncs! :D
EliminaAra, que no sé si finalment... trobaries a faltar els passejants, per això!
Sortirien dues descripcions ben diferents:
EliminaSi fossis un carrer no et deixaries trepitjar mai per ningú, convençut del teu paper al món i dels teus drets i viuries feliç en la teva bellesa no contaminada
o bé...
Si fossis un carrer no et deixaries trepitjar per ningú i cada capvespre enyoraries el soroll de les passes que mai no has sentit.
perdona, Joan... però quan una té una dèria... ho aprofita tot. :D
Gràcies per donar corda a les meves idees...
Algú més s'hi apunta?
Doncs jo, enlloc de carrer tinc vocació de placeta petita, recollida, amb alguns arbres...
ResponEliminaSi fossis una placeta, series acollidora i els arbres serien com refugis protectors.
EliminaGràcies Glòria!
Si fossis un carrer
ResponEliminaseries com el meu
net
preciós
ple de vida.
La pluja li renta la cara
el sol li fa brillar els ulls
la gent s'estima
s'ajuda
s'abraça
i és com estar amb tu ... com a casa.
(Potser aquesta dona és com el meu carrer, quelcom que he somiat)
Bon dia Carme :)
Gràcies per compartir els teus somnis, Pere. M'ha agradat la teva descripció d'aquesta dona somiada.
EliminaBona nit, Pere!
Si fora un carrer seria el carrer de tots els misteris...i de tant en tant una porta s'obriria...Un abraç Carme
ResponEliminaNo puc afegir-hi gaire a la teva descripció... però gràcies per afegir-te a la proposta. Si de tant en tant s'obre una porta, això pot mantenir la il·lusió i a la vegada el misteri.
EliminaUna abraçada, enriko97
m'ha fet venir al cap el joc aquell si fossis un animal ...i si fossis una planta... el teu si fossis un carrer m'ha agradat molt, bonica i original manera de retratar literàriament una persona .....per cert BON Nadal!
ResponEliminaJa aniré provant altres versions... mica en mica... Bon nadal, Elfree!!!
Eliminam'has fet venir el cap aquell conte de Calders on en obrir la porta de casa va trobar que el carrer havia desaparegut..
ResponEliminamentre hi hagi carrer la vida continua en els mateixos paràmetres, dins i afora..
arbreçada!
M'agradaria que aquest carrer no desaparegués mai, lolita! Abraçada, preciosa!
EliminaM'agrada aquest carrer, plè de colors... les palmeres...Alegre i acollidor.
ResponEliminaMiraré de trobar-lo. M'agradaria passejar-hi :)
Abraçada
Si cliques l'enllaç de la Francesca el trobaràs de veritat! Gràcies i una abraçada!
EliminaM'agrada molt més la teva aquarel·la que la foto original... i, atenció! amb això no vull dir que la foto no sigui maca, no. Totes les fotos d'aquesta pàgina ho són... especialment una de molt bonica on hi ha una nena a una botiga de cistells, cadires de mimbre :-))
ResponEliminaPerò el que em fa la teva aquarel·la tan preciosa són els colors. La foto original és més freda, la teva té moltíssima calidesa ;-)
Moltíssimes gràcies, Assumpta... m'afalagues, però és cert que últimament no estic gaire contenta de les meves aquarel·les i aquesta és una de les que m'ha consolat de les meves pífies! :) Una abraçada, maca!
EliminaXiqueta, de pífies no n'he vist cap :-)) però estic disposada a creure que, com ets humana, alguna vegada te'n pot sortir alguna que no et faci el pes... Però deuen ser minoria! ;-)))
EliminaNo m'havia fet mai aquesta pregunta...Però potser m'agradaria ser un carreró del casc antic d'un poble, aquells d'esglaons, voltes i balcons amb flors...Una placeta recollida com diu la Glòria, tampoc estaria malament...
ResponEliminaM'agrada molt l'aquarel·la.
Petonets.
Si fossis un carreró, s'hi sentiria el batec de la vida que l'envolta...
ResponEliminaGràcies per afegir-t'hi M Roser. Gràcies!!! Petonets!
Bon 2013 Carme!!!! M'ha fet gracia que la protagonista es digui com jo. Vull dir, ja entenc que no puc ser jo, però m'hi identifico i no ho puc evitar. :-) Molts petons
ResponEliminaBon 2013, Alexandra!!! Espero que t'agradi la protagonista. Per què ens ve un nom al cap? Qui pot saber-ho? No et conec gaire i per això no pots ser tu. Si t'agrada la protagonista, ja estic contenta! Qui sap si quan ens coneguem més podré escriure: Si tu fossis un carrer... series un carrer tranquil,m que no vol pas dir silenciós. Les cases tindrien una harmonia especial de formes i colors. Hi hauria persones que farien tertúlies i explicarien històries..
EliminaUna abraçada, bonica!