Trenco la uniformitat de la superfície,
M'oblido dels reflexes difuminats.
Alço com bandera al vent
el color encès de la meva solitud.
L'aigua me'l retorna pàl·lidament.
Surant en la calma
atalaio branques solitàries.
El llac, tan quiet,
no permet cap moviment.
Tot just m'emmirallo.
Emmirallar-nos en la poesia és parlar amb el llenguatge dels sentiments.
ResponEliminaPreciós Carme, com sempre artistassa!!!!
Bones Festes!!!!
L'alter ego se m'ha escapat :)
ResponEliminaGràcies, Joana, a tu i al teu alter ego! :)
EliminaHe fet una mirada retroactiva a posts anteriors que no havia pogut llegir abans. Vinc de la solitud 1, que m'ha agradat moltíssim (el dibuix és una meravella) i ara veig la solitud 2, que també m'agrada. La solitud és un tema molt profund i, per tant, la literatura li pega voltes. Reescrivim la solitud moltes vegades, des de diferents punts de vista.
ResponEliminaPel que fa al teu avís, m'alegre que estigues bé però també vull dir que tots tenim el dret de sentir-nos desanimats en alguns moments i deixar-nos cuidar ; ) Abraçadetes.
Noves flors, m'has dut un bon somriure amb les teves paraules... el teu comentari és com una carta, em diu moltes coses i acompanya molt Te'n dono les gràcies amb una abraçada ben llarga, ben llarga.
EliminaM'hi embranco, en aquesta bellesa.
ResponEliminaSense retorn, potser.
Ben endins em miraré.
Espills?
Moltes gràcies, Jordi!!! Espills... sí! d'aigua o de paraules...
EliminaOh! Preciós...
ResponEliminaM'agraden molt els teus reptes, Carme.
Gràcies, Glòria!!!
Eliminade lluny, des del finestró, m'havia semblat que era un estel caigut en un llac.
ResponEliminaDoncs és una percepció ben encertada... la solitud de l'estel caigut!
EliminaTambé podria ser... una fulla com un estel, o un estel com una fulla caiguda.
Bon dia, iruna!
M´agraden les solituts des dels teus ulls...una imatge espectacular, per perdre-s´hi.
ResponEliminaTramuntana envoltada per una llum immensa, et saluda.
Bessets, preciosa.
És preciosa la foto. Transmet pau, solitud, calma, tranquil·litat. Molt bella! I molt acord amb les paraules del poema, com també amb el dibuix. Un post molt tendre!
ResponEliminaQuina solitud tan bonica la d'aquestes fulles gronxant-se en les aigües manses del llac, mentre es miren en el seu mirall...Preciosa la foto i preciós el dibuix.
ResponEliminaPetonets.