dimecres, 26 de desembre de 2012

REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud - 3-


Amagada, sota la  vànova  blanca
dorm la solitud gelada.


sota l'adormida vànova 
blanca i gelada, 
entre llençols que s'amaguen, 
 la solitud busca un recer.
.............................................................iruna

Desperto la solitud 
i la faig fugir 
i endur-se el fred. 
 Sota els plecs de la vànova 
he trobat recer. 
La dolça i blanca tebiesa del teu cos.
...................................................................Barbollaire

24 comentaris:

  1. Amago el cap sota el llençol blanc i el pensament acompanya la jove Maria, mare encara inexperta i també sola tret del seu home. Eren lluny de casa...
    ¡Bons dies feliços, Carme, acompanyada dels teus dibuixos que ens fan feliços a nosaltres!
    Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Olga... Bons dies feliços per a tu també!!!

      Elimina
  2. Sota la vànova, la solitud es fa més present. I els peus gelats tb la fan més present.

    Com m'agrada aquesta fotografia i el teu dibuix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la neu és preciosa, freda, però preciosa, encisadora... encisadora!!!

      Elimina
  3. Toma castanya!! ai! quin fret que em fas venir !!! i quin dibuix més bonic quie n'has fet he???
    A!! bon dia de Sant Esteve ( que del Pobre no s'en enrrecorda ningú...) :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em cau bé, Sant Esteve, mira, bona darrera estoneta de Sant Esteve!!!!

      Elimina
  4. sota l'adormida vànova blanca i gelada,
    entre llençols que s'amaguen,
    la solitud busca un recer.

    una abraçada, carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada buscar recer... i sobretot trobar-lo!!!
      Una abraçada immensa, iruna!

      Elimina
  5. I ara que l´he pogut deixar amagada sota la vànova,
    aprofito per treure el cap i desitjar-te una tarda
    de Sant Esteve ben acompanyada pels que estimes i
    pels que t´estimem.

    Aferrades, nina!



    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lluneta, igualment per a tu!!! Aferradetes...

      Elimina
  6. Una imatge preciosa per plasmar la solitud, sort que sota el gebre i batega el cor de la terra i li donarà caliu...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La terra sempre dóna caliu, és ben cert!

      Elimina
  7. És la imatge del silenci perfecte. Tanco els ulls per veure'l.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enyoro el silenci de la neu, que he sentit tants cops, màgic com és... que fa tant temps que no sento... faig com tu, tanco els ulls per veure'l, poeta!

      Elimina
  8. però la calidesa de l'afecte pot esclafar la més aparent gelada solitud.....bravo Carme! per cert qui proposa el repte poètic? ara ho miro

    ResponElimina
    Respostes
    1. És de relats en català, un repte caducat, que vaig descobrir l'últim dia de participació, però que em va agradar i el vaig acomplint aquí al marge de tota mena de terminis... àcrata que és una!

      No oblidem mai la calidesa de l'afecte!

      Elimina
  9. La vànova blanca no només dóna color. Jo ensumo també la típica olor humida que una imatge com aquesta em fa venir al record. I sentiments contraposats: solitud, fred, pau, por, abisme, puresa, un món nou per a descobrir... Ves a saber que vol dir cadascuna d'aquestes coses que m'inspira! Bon Nadal, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mateixa imatge pot suggerir tantes coses! Suposo que deu dependre de les experiències prèvies que cadascú tingui amb la neu. Solitud, fred, puresa, món nou les faig meves... por i abisme a mi no s em'acudeixen en veure la imatge. Em canvi, silenci, calma, placidesa... :) Gràcies, Laura!

      Elimina
  10. Sort de les teves càlides paraules, perquè la imatge desprén un fred glacial! ;p

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, noiet, la neu ja ho té això, fa venir fred! Potxonets... :)

      Elimina
  11. Desperto la solitud
    i la faig fugir
    i endur-se el fred.

    Sota els plecs de la vànova
    he trobat recer.
    La dolça i blanca tebiesa
    del teu cos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dolcíssim poema que pujo amunt ... Gràcies!

      Elimina
  12. Jo avui surto de sota la vànova, he estat dos dies hivernant amb la solitud. Petonets, és una imatge preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que hagin estat ben positius, aquests dos dies, Sílvia! Petonassos!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari