Col·lecció de moments: 263è Joc literari de Tens un racó dalt del món

dimarts, 11 de desembre del 2012

No sabia que podia volar, però així que el petit dibuixant va deixar el llapis, ja vaig sentir enlairar-me.

Damunt d'un món de paper.

Anònim11 de desembre del 2012, a les 17:50
Què bonica i màgica la sensació de volar, d'enlairar-se, de llibertat! Caram, el 263è joc literari ja! En Jesús està d'enhorabona són molt populars :)
ResponElimina
Respostes
M. Roser11 de desembre del 2012, a les 19:40
I això que no té ales, a veure si només és la il·lusió...
Petonets.
ResponElimina
Respostes
Anònim11 de desembre del 2012, a les 20:37
Vola nen, que es tot el que t.emportaras!!!!
En el cel no t.emprenyara ningu. Ni sabras si et jutgen.
Els cels de paper tenen aquesta avantatge.
Son teus i de les lletres que escrius
Kisses baby
Enric
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas11 de desembre del 2012, a les 22:51
Doncs que voli, que voli!!!!

Kisses!!!
ResponElimina
Respostes
esborrall12 de desembre del 2012, a les 9:54
Els petits dibuixants fan meravelles amb els seus dibuixos! Segur que aquests els ho aghrairan per sempre més. ^0^
BON DIA!
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog12 de desembre del 2012, a les 23:58
La il·lusió i la fantasia són les millors ales!
ResponElimina
Respostes
sa lluna13 de desembre del 2012, a les 12:06
De vegades no calen ni ales per anar ben amunt, les baixades són més dures, però també es poden imaginar més dolces...

Bessets, nina!
ResponElimina
Respostes
Assumpta14 de desembre del 2012, a les 11:30
Quina il·lusió tan gran veure't dibuixat per un petit artista!! :-)))
ResponElimina
Respostes