divendres, 28 de desembre de 2012

Porxo


Des  d'aquest  porxo  tant  bonic  i  envoltada  d'unes  plantes  precioses,  avui,  us  convido  a  esmorzar  i us  vull  fer  una confessió:   fa  més  de  cinc  anys  que tinc  el blog  i veig  que sóc  tan  bona mentidera,  que tot  el que us  he dit,  us  ho heu  cregut.  I  ara  ja en tinc  prou.  Em sap greu  dir-vos que res no és  veritat.

Ni em dic  Carme,  ni em dic  Rosanas,  ni sóc  psicòloga,  ni tinc  cap nét,  ni fills   i  ni tant  sols  estic  casada.

Ara,  deixaré  que  s'acabi l'any,  en un respectuós silenci  blocaire  i   partir  del 2013:   any  nou,  vida  nova....  us explicaré  tota la veritat.

Us  en  demano disculpes...  i espero que  comprendreu la meva explicació  quan us  arribi  i   sobretot  espero que no m'ho tindreu   gaire en compte  i podrem continuar  sent  amics...

43 comentaris:

  1. Com que ja no soc massa "Innnocent", no m'ho crec!!...Això si, m'apunto a aquest esmorzar amb tu...On serà en aquest mateix porxo tan bonic, o passo cap a l'interior?
    Cóm t'agrada jugar i fer-nos fer cabories!!
    Ja ho veus, soc una descreguda...De totes maneres estaré pendent de les teves explicacion perquè la Carme és molta Carme i no se sap mai!!??
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un brioxets, amb formatge i pernil dolç? Et va bé? I de beure què prendries?

      Elimina
  2. Talment lo Porxo de la casa on em vaig criar . Molt semblant sempre m'agrada el que fàs, Carme, té el regustet d'allò quotidià que ens acompanya... pintes la vida diària de les coses...

    ResponElimina
  3. Hahahahahaha!!! :-) Et penses que els teus seguidors som tant innocents, dona de poca fe?
    Un suggeriment: no publiquis els comentaris fins cap al tard per tal que si hi ha algú que no hi ha caigut no se'n pugui adonar pels comentaris dels que sí, encara que ho veig difícil...
    Petooooooooooooooons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, però no cal, no cal... ja sé que no és creïble, però va ser un impuls que vaig deixar sortir sense pensar-me'l gens...

      Elimina
  4. Doncs jo ja m´ho pensava, una dona tan perfecta no és possible que sigui de veritat...jejje

    Bones festes preciosa i bon dia, siguem sent innocents!!
    Bessets, molts i més!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. oooooooh! quines coses dius.... lluneta per favor!!!!

      Perfecta segur que no, però innocent... déu n'hi do!!! Jo sempre m'ho crec tot!!!!

      Elimina
  5. Carmeta!!!

    Ho sabia!!! encara que en el fons no m'ho volia creure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carmeta!!!! Si jo no em dic Carmeta, tu tampoc? O no funciona així, això? :D

      Elimina
    2. Has tombat la truita :-)

      va, continuem de Carmeta a Carmeta que m'agrada

      Elimina
  6. Jo prefereixo que segueixis enganyant-nos com has fet fins ara!. Ens agrada aquesta Carme Rosanas que t'has inventat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramonet, que maco que ets!!! Si m'ho demane s així no sabria estar-me'n... us continuaré enganyant amb la mateixa fidelitat de sempre! Gràcies!!!

      Elimina
  7. Doncs mira, resulta que aquesta innocentada, gairebé igual que l'has fet tu, he estat a punt de fer-la jo més d'una vegada!! :-DDD

    Bé doncs, ja ens diràs com t'hem de dir a partir del gener, eh? :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) No m'imaginava pas que colaria la innocentada... però malgrat tot no me n'he sabut estar... :) A partir del gener, si voleu em podeu dir Carme... encara que potser seré una altra Carme!

      Elimina
  8. Te n'adones?. Més de cinc anys mentint i ens ho hem cregut tot sense problemes, avui és el primer dia que dius la veritat i ningú et creu. És que som de por!!! ;-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja, com sou!!!! :D Petonassos Mc!

      Ah! M'encanta el teu comentari tan McAbeuià de mirar-se les coses des d'un punt de vista diferent.

      Elimina
  9. Has triat un mal dia per a dir mentides,ningú et creurà!
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veig, ja, ningú no em creu... hauré de practicar molt i molt abans d'intentar una nova innocentada ens els anys propers... ni sé si en tindré prou amb un. ;)

      Elimina
  10. Et creixerà tant el nas que podràs pintar aquarel·les amb ell, mentiderota!

    santa innocència!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix: Santa innocència!!!! M'agrada l'expressió!!!!

      Elimina
  11. Això em deixa molt més tranquil. Si tu 'surts de l'armari', també ho podré fer jo i no seré l'únic focus d'atenció. Espero que ens sabran perdonar, però després de tant temps mentint...

    ResponElimina
    Respostes
    1. AaaaaAh! O sigui que no et dius XeXu? (i jo matant-me a posar les dues majúscules!!!) Que no ets casteller? Que ni tant sols ets independentista? Que no ets seguidor entusiasta dels Antònia Font? Que no has llegit ni un punyetero llibre en ta vida? Que no saps ni qui és Murakami?

      Coi, coi, coi... vist així... jo també em quedo més tranquil·la, eh? perquè em preocupava molt i molt ... que t'ho prenguessis malament... així que estem empatats...


      Elimina
    2. Però mira que queda bé eh? Queda intel·lectual i fantàstic! vull dir... fer veure que ens agrada Murakami!!!!! :DDDDDD Seguirem amb això, oi?

      Elimina
    3. Jo he lligat molt dient que m'agrada Murakami, sempre m'ho he de mirar bé perquè no sé ni com s'escriu, ho busco a la viquipèdia cada cop que ho escric. Per mi el seu millor llibre és la 'Insostenible levedad del ser', molt bo, eh? És molt... molt... com si diguéssim... ja m'entens. La reputació s'ha de mantenir, no?

      Elimina
    4. He, he, he... la reputació... dius... tota la reputació a la misèria després d'això!!!! :DDD No vull ni pensar el que ens poden arribar a dir.

      Elimina
  12. Hahahaha! No ho sé, no, si podrem continuar sent amigues, després d'aquesta confessió tan transcendent. :) Que es nota que esteu de vacances, eh? Quina envejota que em feu!
    Tot esperant que es reveli la teva autèntica identitat, et deixo una abraçada ben gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D ja tens raó, ja... estic de vacances... tu sí que l'has encertat de ple!!! :D

      L'abraçada te la pesco al vol, Galionar!!! que no s'escapi!

      Elimina
  13. Si que n'ets de mentidera... Abans o avui, més igual perquè la teva "Col·lecció de moments" és veritat i és teva, ets tu i ens acompanya dia a dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) ja sabeu que m'agrada jugar... :) Gràcies M Antònia!

      Elimina
  14. Ai, Carmeta, la teva intenció de mantenir la tradició és molt lloable, però no cola gents ni mica...Però m'ha fet il·lusió veure que hi ha algú que encara intenta fer brometes...Tant que gaudíem abans penjant "llufes" a les persones que més s'enfadaven i fent enganyifes!
    Gràcies pel teu bon humor. Per cert un porxo preciós, és el de casa teva ? Quina envegeta!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no és pas el porxo de casa meva... aquest el vaig trobar posant "porxo" al Google i el vaig dibuixar!

      El bon humor ... doncs sí, intento tenir-lo malgrat tot!!!

      Elimina
  15. jejejeej Carme...Ui la veritat com deu ser!
    Va que estic ansiosa :)
    Bon any i moltes més mentides com aquesta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... Molt bon any, Joana, i més que mendides... somriures com els vostres!

      Gràcies!!!!

      Elimina
  16. Avui no em crec res, només crec que ets molt mala mentidera!! M'has fet molt riure, Carme. M'encanta aquest porxo, vinc una mica tard per l'esmorzar però m'hi quedaré una estoneta abans d'anar a sopar. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per venir, Sílvia!!! Queda't a sopar doncs!!! Una crema de verdures calentona... et va bé? Petonassos!

      Elimina
  17. Però Martí sí que et dius, veritat?
    Ara hauràs d'esmenar la signatura de totes les aquarel·les, ja tens faena, ja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Martí, sí!!!!

      No mentiria mai en una cosa tan important i tan seriosa com ara dir-se Martí! :)

      ha, ha, ha... Jp, no havia pensat en aquesta feinada!!!! Potser m'ho repenso i continuo mentint!!!

      Elimina
  18. Així que quan parlem...com voldràs que et digui a partir d'ara? :)
    Tan convincent com ho ets sempre...avui..."no cuela"!
    Un petonàs, estimada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no et sap greu, amiga de l'ànima, a partir d'ara podries dir-me Carme... tot i essent ben conscient que podria ser perfectament una altra Carme... :)

      Elimina
  19. doncs jo espero impacient toooota la veritat!! segur que em seguiràs sorprenent..
    l'empatia no hi entén de veritats i mentides..
    una patada al cul! (amb molt de carinyo je je..)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha carinyos que maten, lolita!!!! he, he he...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari