Des d'aquest porxo tant bonic i envoltada d'unes plantes precioses, avui, us convido a esmorzar i us vull fer una confessió: fa més de cinc anys que tinc el blog i veig que sóc tan bona mentidera, que tot el que us he dit, us ho heu cregut. I ara ja en tinc prou. Em sap greu dir-vos que res no és veritat.
Ni em dic Carme, ni em dic Rosanas, ni sóc psicòloga, ni tinc cap nét, ni fills i ni tant sols estic casada.
Ara, deixaré que s'acabi l'any, en un respectuós silenci blocaire i partir del 2013: any nou, vida nova.... us explicaré tota la veritat.
Us en demano disculpes... i espero que comprendreu la meva explicació quan us arribi i sobretot espero que no m'ho tindreu gaire en compte i podrem continuar sent amics...
Com que ja no soc massa "Innnocent", no m'ho crec!!...Això si, m'apunto a aquest esmorzar amb tu...On serà en aquest mateix porxo tan bonic, o passo cap a l'interior?
ResponEliminaCóm t'agrada jugar i fer-nos fer cabories!!
Ja ho veus, soc una descreguda...De totes maneres estaré pendent de les teves explicacion perquè la Carme és molta Carme i no se sap mai!!??
Una abraçada.
Un brioxets, amb formatge i pernil dolç? Et va bé? I de beure què prendries?
EliminaTalment lo Porxo de la casa on em vaig criar . Molt semblant sempre m'agrada el que fàs, Carme, té el regustet d'allò quotidià que ens acompanya... pintes la vida diària de les coses...
ResponEliminaGràcies Miquel Àngel... :)
EliminaHahahahahaha!!! :-) Et penses que els teus seguidors som tant innocents, dona de poca fe?
ResponEliminaUn suggeriment: no publiquis els comentaris fins cap al tard per tal que si hi ha algú que no hi ha caigut no se'n pugui adonar pels comentaris dels que sí, encara que ho veig difícil...
Petooooooooooooooons!!
:) Gràcies, però no cal, no cal... ja sé que no és creïble, però va ser un impuls que vaig deixar sortir sense pensar-me'l gens...
EliminaDoncs jo ja m´ho pensava, una dona tan perfecta no és possible que sigui de veritat...jejje
ResponEliminaBones festes preciosa i bon dia, siguem sent innocents!!
Bessets, molts i més!!
oooooooh! quines coses dius.... lluneta per favor!!!!
EliminaPerfecta segur que no, però innocent... déu n'hi do!!! Jo sempre m'ho crec tot!!!!
Carmeta!!!
ResponEliminaHo sabia!!! encara que en el fons no m'ho volia creure.
Carmeta!!!! Si jo no em dic Carmeta, tu tampoc? O no funciona així, això? :D
EliminaHas tombat la truita :-)
Eliminava, continuem de Carmeta a Carmeta que m'agrada
Jo prefereixo que segueixis enganyant-nos com has fet fins ara!. Ens agrada aquesta Carme Rosanas que t'has inventat.
ResponEliminaRamonet, que maco que ets!!! Si m'ho demane s així no sabria estar-me'n... us continuaré enganyant amb la mateixa fidelitat de sempre! Gràcies!!!
EliminaDoncs mira, resulta que aquesta innocentada, gairebé igual que l'has fet tu, he estat a punt de fer-la jo més d'una vegada!! :-DDD
ResponEliminaBé doncs, ja ens diràs com t'hem de dir a partir del gener, eh? :-P
:) No m'imaginava pas que colaria la innocentada... però malgrat tot no me n'he sabut estar... :) A partir del gener, si voleu em podeu dir Carme... encara que potser seré una altra Carme!
EliminaTe n'adones?. Més de cinc anys mentint i ens ho hem cregut tot sense problemes, avui és el primer dia que dius la veritat i ningú et creu. És que som de por!!! ;-DDD
ResponEliminaJa tens raó, ja, com sou!!!! :D Petonassos Mc!
EliminaAh! M'encanta el teu comentari tan McAbeuià de mirar-se les coses des d'un punt de vista diferent.
Has triat un mal dia per a dir mentides,ningú et creurà!
ResponElimina;-)
Ja ho veig, ja, ningú no em creu... hauré de practicar molt i molt abans d'intentar una nova innocentada ens els anys propers... ni sé si en tindré prou amb un. ;)
EliminaEt creixerà tant el nas que podràs pintar aquarel·les amb ell, mentiderota!
ResponEliminasanta innocència!
Això mateix: Santa innocència!!!! M'agrada l'expressió!!!!
EliminaAixò em deixa molt més tranquil. Si tu 'surts de l'armari', també ho podré fer jo i no seré l'únic focus d'atenció. Espero que ens sabran perdonar, però després de tant temps mentint...
ResponEliminaAaaaaAh! O sigui que no et dius XeXu? (i jo matant-me a posar les dues majúscules!!!) Que no ets casteller? Que ni tant sols ets independentista? Que no ets seguidor entusiasta dels Antònia Font? Que no has llegit ni un punyetero llibre en ta vida? Que no saps ni qui és Murakami?
EliminaCoi, coi, coi... vist així... jo també em quedo més tranquil·la, eh? perquè em preocupava molt i molt ... que t'ho prenguessis malament... així que estem empatats...
Però mira que queda bé eh? Queda intel·lectual i fantàstic! vull dir... fer veure que ens agrada Murakami!!!!! :DDDDDD Seguirem amb això, oi?
EliminaJo he lligat molt dient que m'agrada Murakami, sempre m'ho he de mirar bé perquè no sé ni com s'escriu, ho busco a la viquipèdia cada cop que ho escric. Per mi el seu millor llibre és la 'Insostenible levedad del ser', molt bo, eh? És molt... molt... com si diguéssim... ja m'entens. La reputació s'ha de mantenir, no?
EliminaHe, he, he... la reputació... dius... tota la reputació a la misèria després d'això!!!! :DDD No vull ni pensar el que ens poden arribar a dir.
Elimina(Us he llegit... hehehehe)
EliminaHahahaha! No ho sé, no, si podrem continuar sent amigues, després d'aquesta confessió tan transcendent. :) Que es nota que esteu de vacances, eh? Quina envejota que em feu!
ResponEliminaTot esperant que es reveli la teva autèntica identitat, et deixo una abraçada ben gran!
:D ja tens raó, ja... estic de vacances... tu sí que l'has encertat de ple!!! :D
EliminaL'abraçada te la pesco al vol, Galionar!!! que no s'escapi!
Si que n'ets de mentidera... Abans o avui, més igual perquè la teva "Col·lecció de moments" és veritat i és teva, ets tu i ens acompanya dia a dia.
ResponElimina:) ja sabeu que m'agrada jugar... :) Gràcies M Antònia!
EliminaAi, Carmeta, la teva intenció de mantenir la tradició és molt lloable, però no cola gents ni mica...Però m'ha fet il·lusió veure que hi ha algú que encara intenta fer brometes...Tant que gaudíem abans penjant "llufes" a les persones que més s'enfadaven i fent enganyifes!
ResponEliminaGràcies pel teu bon humor. Per cert un porxo preciós, és el de casa teva ? Quina envegeta!
Petonets.
No, no, no és pas el porxo de casa meva... aquest el vaig trobar posant "porxo" al Google i el vaig dibuixar!
EliminaEl bon humor ... doncs sí, intento tenir-lo malgrat tot!!!
jejejeej Carme...Ui la veritat com deu ser!
ResponEliminaVa que estic ansiosa :)
Bon any i moltes més mentides com aquesta!
he, he, he... Molt bon any, Joana, i més que mendides... somriures com els vostres!
EliminaGràcies!!!!
Avui no em crec res, només crec que ets molt mala mentidera!! M'has fet molt riure, Carme. M'encanta aquest porxo, vinc una mica tard per l'esmorzar però m'hi quedaré una estoneta abans d'anar a sopar. Petonets
ResponEliminaGràcies per venir, Sílvia!!! Queda't a sopar doncs!!! Una crema de verdures calentona... et va bé? Petonassos!
EliminaPerò Martí sí que et dius, veritat?
ResponEliminaAra hauràs d'esmenar la signatura de totes les aquarel·les, ja tens faena, ja.
Martí, sí!!!!
EliminaNo mentiria mai en una cosa tan important i tan seriosa com ara dir-se Martí! :)
ha, ha, ha... Jp, no havia pensat en aquesta feinada!!!! Potser m'ho repenso i continuo mentint!!!
Així que quan parlem...com voldràs que et digui a partir d'ara? :)
ResponEliminaTan convincent com ho ets sempre...avui..."no cuela"!
Un petonàs, estimada!
Si no et sap greu, amiga de l'ànima, a partir d'ara podries dir-me Carme... tot i essent ben conscient que podria ser perfectament una altra Carme... :)
Eliminadoncs jo espero impacient toooota la veritat!! segur que em seguiràs sorprenent..
ResponEliminal'empatia no hi entén de veritats i mentides..
una patada al cul! (amb molt de carinyo je je..)
Hi ha carinyos que maten, lolita!!!! he, he he...
Elimina