Vull ser mar, amb tu
com gotes d'ànima
que es fan aigua
per emmirallar la llum.
Vull ser llum, amb tu
que il·lumini terres, oceans
i acaroni les barques
damunt la sorra.
Vull ser barca, amb tu
i tastar l'escuma blanca
de sucre d'un xiuxiueig
o de sal com el bes de l'aigua!
Preciós!!!
ResponEliminano puc dir res més.
Moltes gràcies, Carme!
EliminaA mi també m'han robat els adjectius, preciós preciós... pujaria ara mateix en una de les barques!
ResponElimina:) gràcies, m'alegro que us agradi!
EliminaJa ho saps, voler és poder.......
ResponElimina:) síí? ;)
Eliminavull ser mar, barca i llum... per poder emocionar tant com m'emocionen aquests versos tan preciosos,i navegar amb una d'aquestes barquetes, a la deriva...
ResponEliminaA la deriva... em deixes que em quedi amb aquestes paraules? això després d'agrair-te un munt un munt que comparteixis emocions...
EliminaMar, llum, barca..., i sobretot font d'optimisme i esperança. Ho ets tot, Carme, però no sé si tu ho saps...
ResponEliminaDeliciós el dibuix, deliciós com el poema. Una forta abraçada!
Moltíssimes gràcies, preciosa. No sé pas si ho sóc, però que tu ho pensis ja em reconforta del tot. Una forta abraçada, Montse!
EliminaCrec que ja ho ets, totes tres coses ;)
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Noves Flors!!!
EliminaSegur que si t'ho proposes...
ResponEliminaPots ser mar que emmiralla la llum que acarona...
Pots ser barca que xiuxiueja petons d'escuma i sucre...
Petons de bona nit.
M'ho proposo, m'ho proposo! :)
EliminaPetons de bona nit!
EliminaLa sensació de ser una sola cosa amb les coses del cosmos, d'estar-hi integrats. Molt bonic.
ResponEliminaUna sensació a vegades molt fàcil, surt sola i a vegades molt difícil! Gràcies!
EliminaM'agrada sempre veure la interpretació que fas de les precioses imatges dels teus amics. A qui no inspira un mar i unes barques...? Ens regales també un poema ple de emoció. I quedes ben al descobert, i et mostres tal com ets, així de generosa. Una abraçada.
ResponEliminaMoltes gràcies, maijo! Una abraçada, bonica!
EliminaPreciós, Carme. Jo també vaig parlar de barques ahir al meu blog amb un petit poema. Te'l dedico...per tu...
ResponEliminaAbraçades!
Gràcies, Lluís! Molt bonic també el teu poema. Ara vinc d'allà!
EliminaPreciós el dibuix i el poema, sempre és un plaer visitar casa teva!
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria!
EliminaHola Carme!
ResponEliminaEspero que tot això que vols,es faci realitat!
Molt petons!!!
Hola Judit! Moltísimes gràcies. Una abraçada, maca!
Elimina