Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
La veritat és que no caldria ni manifestar-nos, dos copets a les espatlles de Wert, un somriure condescendent, i ni puto cas a les seves ximpleries neo-franquistes.
ResponEliminaPerdó pel llenguatge, és que se m'infla la vena, se m'infla...
L'escola en català ara i sempre ....a veure si puc arribar a temps ....em penso que en part estaria bé el que diu el Xexu però també manifestar-nos perquè allà de la no manifestació interpreten el que volen...un hivern ben escalfadet!
ResponEliminaTots som escola!!!
ResponEliminaNo sé si hi cabrem...
ResponEliminaT'gafo els cartells :o)
B7s
Si passes per casa meva, en trobaràs una gran varietat!!! Pots triar i emportar-te el que més et plagui!!!
Elimina:)
Doncs mira, estic una mica amb en Xexu. Desobediència! crec que aquest, ara, és el camí. Tot i així tb és cert que cal continuar sortint al carrer a manifestar-se.
ResponEliminaCanvi de data?
Jo també faig meva la reflexió d'en Xexu. Estic molt trista i desconcertada pel que està passant; com s'hi ha pogut arribar...?
ResponEliminaAhir, em preguntaven uns alumnes (11 anys), no podrem aprendre el català. I la meva resposta, va ser "oi tant que l'aprendreu, i no cal patiu"!!! No es pot ser més malparit i difondre aquestes atrocitats. EL CATALÀ NO ES TOCA!!! Si hem de desobeir, doncs DESACATAREM!!!!
ResponEliminaViure al segle XXI i encara haver de defensar-nos d'aquestes amenaces és trist, i patètic. Veure la cara de la mare, dient "Naltrus ja ho vam viure això, ara no tornarà a passar, no?" NO TENEN PERDÓ!!! "No, mama, ara no passarà"!!!
L'ESCOLA EN CATALÀ!!!
ResponEliminaNo sé què dir... m'entristeix aquesta manera de pensar, i que s'encomani als que volen treure les autonomies i crear un sol Estado :((
ResponEliminaEn català, amb ces trencades i eles germinades, apòstrofs, pronoms febles i accents oberts. Ho diu una filòloga!
Alguna cosa contundent hem de fer. Això ja està passant de la ratlla. Jo que sempre he sigut en aquest sentit un exemple de tolerància, hem venen ganes de deixar sortir la vena radical!
ResponEliminasi tinguéssim uns polítics com cal no hauriem de manifestar-nos, tot el contrari, ignorar les crítiques i quan arribessin per fer-se lleis es trobarien barrades. Ens tenen allà on volen, crispats i preocupats per el que volen, amagant els veritables problemes
ResponEliminaEl català a l'escola i el català al carrer, a la vida...Jo vull viure en català!!!
ResponEliminaEm recorda l'època franquista, quan enviaven mestres de parla castellana, per espanyolitzar Catalunya...
Jo també penso que si ha arribat un moment que de les manifestacions ja no en fan cas, potser allò que diuen ells "la callada por respuesta" i fer la nostra...No crec que s'atreveixin a més...
Petons reivindicatius.
ens volen cosir la boca, però no podran.. la llengua és vida i només amb la vida se n'anirà...
ResponEliminaPrenc nota del canvi.
ResponEliminaAllí estarem!
Si visquéssim en un país normal tot això no passaria, però per desgràcia per nosaltres no vivim en un país normal... i ja en comencem a estar farts!.
ResponEliminaës clar que sí que pensem, sentim i vivim en català. Defensar-lo és estimar-lo!!!
ResponElimina