al menys que sigui com el teu foc.
Si la fi del món fos gel
no gens no ens amoïnaríem:
es fondria en apropar-nos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Bravo, bravo i bravo!!!! Jo signo qualsevol dels dos finals!
ResponEliminaDe totes maneres caldria no acostar-se massa al gel, que l'aigua també pot apagar el foc...
ResponEliminaPetons de bona nit.
Tens raó... l'aigua del desgel faria molta feina!
EliminaPetons de bona nit!
si fos de gel podríem fer un munt de gin-tònics....
ResponElimina:) gin-tònics per celebrar-ho...
EliminaFoc o gel. Però que en trobi ben junts, oi?
ResponEliminaBona nit, Carme.
Doncs sí... doncs sí!
EliminaBon cap de setmana, Glòria!
Qualsevol fi del món té les de perdre quan s'enfronta al verdader amor. :-)
ResponEliminaOstres, Mc! Quina frase que t'ha sortit! :-)
EliminaÉs que quan jo em poso a fer frases, no em moco amb mitja màniga. :-DD
EliminaMc! Tu, facis el que facis, mai et moques amb mitja màniga! :D :D Un petonàs, maco!
EliminaOoOoOh que maco, que romàntic, que guai, que tooooot, Carme!!
ResponEliminaEn lloc d´aplaudiments, pètals de roses de mils colors, m´ha encantat!!
Molt bon dia, món!!
Aferradetes!
Molt bona tarda món... encara hi som, lluneta!!!!
EliminaMoltíssimes gràcies... no tinc cura ni arreglo, aquest romanticisme que porto a sobre ... ja es veu que durarà fins a la fi del món... :)
Hi ha amors que no s'acaben mai, molt molt bo, Carme!!!
ResponEliminaGràcies, Sílvia!!!
EliminaUau! que bo!
ResponElimina:) doncs gràcies, també!
EliminaAmbdues són importants, doncs el foc desfà neguits i el gel porta la calma. Antagonismes que no poden viure, l’un sense l’altre.
ResponElimina