Col·lecció de moments: REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud

diumenge, 30 de desembre del 2012

No, no estic sol,

Al meu niu ben protegit

sota un cobert vora del bosc

m'hi esperen.

Tasto la neu, només,

el fred desconegut

i la llum d'hivern

i aquest silenci.

Sentiu-lo amb mi...

novesflors30 de desembre del 2012, a les 18:17
De vegades el silenci fa gust de neu, i és blanc, i fresc, i regenera l'ànima.
ResponElimina
Respostes
Alba30 de desembre del 2012, a les 19:37
la neu, la boira, el fred...... l'hivern en general fa pinta de silenci.
Que bonic és aquest mixonet!! :-))
ResponElimina
Respostes
M. Roser30 de desembre del 2012, a les 20:36
Aquest moixonet tan bufó, sembla que estrena hivern...Deu haver fet una sortideta des del seu niu confortable, per explorar aquesta blancor que se li assembla una mica...
Observo bé el paisatge, tanco els ulls i escolto el seu silenci...
Petonets.
ResponElimina
Respostes
Galionar30 de desembre del 2012, a les 21:00
Fantàstica la lliçó que em dóna aquest petit ocell: surt als paratges inhòspits, a la intempèrie, a la neu i al fred, i valoraràs intensament, de tornada, tot el que tens i que potser no saps apreciar. I el teu dibuix, que tendre, Carme!
Una forta i càlida abraçada!
ResponElimina
Respostes
Elfreelang30 de desembre del 2012, a les 21:39
pssssss no dic res només escolto
ResponElimina
Respostes
zel30 de desembre del 2012, a les 22:14
Un petonàs, a veure si espantem solituds!
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog31 de desembre del 2012, a les 0:05
Un ocell valent i em ganes de gaudir de la neu i del retorn al niu. Doble plaer!
ResponElimina
Respostes