dilluns, 29 d’abril de 2013

Pixallits entre les herbes

D'una foto del Miquel


Sense  fons,  les flors  són  com  una bonica excepció.
Amb  el seu fons  de verds, com una peça  més  del conjunt.
I  les  trobem més  belles
cadascú  a la seva  manera.
Tu com a excepció,  jo com a conjunt.

33 comentaris:

  1. M'agraden les excepcions que ens fan especials o singulars. M'agraden els conjunts per poder valorar més les singularitats.

    En definitiva, m'agraden les dues aquarel·les :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden les excepcions, no et pensis... Gràcies, Carmeta!

      Elimina
  2. Les flors són les mateixes, com nosaltres, formem part del conjunt però hi ha dies que ens pintem els llavis, o ens vestim d'una manera una mica més especial, o... perquè ens sentim bé i ens abelleix estar bell o belles, i aquell dia estem esplèndids (perquè creiem en nosaltres mateixos), però no deixem de formar part del conjunt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona interpretació, Noves Flors! M'agrada!

      Elimina
  3. Hi ha moltes plantes que les he après aquí al teu blog :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els pixallits... ja te'ls deus saber, han sortit repetidament, deu ser perquè n'hi ha a tot arreu. :)

      Elimina
  4. Com excepció ara et diré una altra "accepció" de la paraula pixallits ;-) : Així sempre hem anomenat a casa meva aquelles aranyes de potes molt llargues que corren esperitades quan les enxampes. I també la flor que has pintat amb la foto de´n Miquel.
    Avui en tinc un al meu blog, sense la flor.
    ....

    Per assegurar-me del que deia he anat a comprovar-ho al google i m´he trobat amb què en un post antic en Pere ja ho explicava això de l´aranya. Deu ser cosa dels Empordans...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no coneixia gens aquest mot referit a una aranya... em devia perdre aquest post del Pere... i això que no me'n perdo gaires. :)

      M'agrada aprendre paraules noves i accepcions noves. Gràcies guapa.

      Ja he vist el teu pixallits... sense flor. I he bufat ben fort!

      Elimina
    2. Era teu el pixallits Carme, el vas pintar tu!! :-)

      http://carmerosanas.blogspot.com.es/2011/01/pixallits.html

      Elimina
    3. Ara he anat a l'enllaç... ostres amb la memòria!!!!! Com falla!!! :) Gràcies per tornar i aclarir-ho! Pensava que volies dir el Pere, al seu blog. :)

      Elimina
  5. Té gracia que es diguin pixallits! les flors fins i tot les que neixen com aquestes a la seva lliure voluntat entre herbes i males herbes m'agraden com els teus dibuixos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo els hi he dit així de tota la vida... i n'hi ha a tot arreu...

      Gràcies, Elfree, petonassos, guapa!

      Elimina
  6. "Les flors com a excepció"...Jo les prefereixo com la normalitat i com més millor, i jo les trobo sempre belles.
    Ves per on els pixallits o dents de lleó, després es tornen els angelets que bufes, i si demanes un desig te'l concedeixen...Per somniar , que no quedi.
    Petonets, Carmeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, au, somiem, M Roser i bufem ben fort! petonets, maca!

      Elimina
  7. No hem d'oblidar d'on venim, tots hem sigut pixallits en algun moment de la nostra vida.

    ResponElimina
  8. i aquestes plantes van bé per fer ratafia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Joan, jo no he fet mai ratafia, i la veritat és que no ho sé... ho haurem d'investigar... :)

      Elimina
  9. Jo em quedo les flors sense fons. Com a excepció.

    No rebutjo el conjunt però en l'evidència de l'obietat de ser només el que sé's, m'hi trobo agust.
    Sense valor afegit de pertanyer a quelcom que no em pertoca, em quedo amb el valor que té ser sense ser en els altres.
    Tot aixi sóc, perquè sóc en tu, que ets qui em mires

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em feu adonar, entre tots, que no hi ha tria possible, calen les excepcions i cal també el fons que les acull. :)

      Elimina
  10. m'agrada molt com has dibuixat lo conjunt, carme, les flors, les herbes i els dos fons, perquè... quina és l'aquarel·la on dius que no hi ha fons? la primera? la que has pintat expressament amb un fons blanc? esta m'agrada molt, perquè ressalta les flors, les herbes i el fons, tan blanc. l'altra també m'agrada, sobre tot per com s'escorren los contorns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera, té el fons blanc, el blanc del paper, per això jo "creia" que no tenia fons, però clar, el paper blanc també és fons. Ressalta més, és cert... i l'altra també m'agrada per això que dius, s'escorren els contorns... I perquè les herbes acompanyen les excepcions...

      Elimina
  11. A mi m'agrada veure-les com a conjunt, un conjunt de singularitats destacables com úniques però tan ben avingudes que fan un tot...no sé si m'explico bé.

    Bona tarda a tothom!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta la teva versió i si li aplico la mateixa metàfora que volia transmetre al meu text, encara m'agrada més.

      Bon vespre i bon a nit, lluneta. Aferradetes.

      Elimina
  12. D'alguna manera, amb el fons verd la imatge em sembla més completa, a l'altra li falta alguna cosa, però si no fos per la comparació, no et sabria dir què és.

    ResponElimina
  13. Són individuals i alhora individus d'un conjunt d'individualitats...semble un embarbussament. :(
    Resumint: les margarites (si és que són margarites)precioses. A mi, tot i que trobo bonics els dos dibuixos, m'agrada més el primer, té més llum.
    Bona nit :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són pixallits o dents de lleó, Glòria!!! Gràceis per dir-hi la teva!

      Elimina
  14. És curiós com el fons amaga, dilueix, la individualitat de les flors, però també el fons les amoroseix i les fa partícips d'un tot.

    Gràcies ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu, Miquel! a mi m'agrada el fons malgrat la pèrdua de llum. :)

      Elimina
  15. Cadascú a la seva manera
    en farà un pom de poemes,
    per regalar i olorar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cadascú a la seva manera... millor així!

      Elimina
  16. Sempre he estat molt fan dels pixallits. I he comprovat que també fascinen a les criatures. Alguna cosa deuen tenir...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari