Si ens trobem,
vull que aquests siguin els colors
càlids i potents
barrejats i intensos.
Per vèncer el gris
de pedres i de distància...
de pedres i de distància...
jo ja he agafat els pinzells
per preparar-nos l'estança.
i és que la vida l'hem de pintar nosaltres de colors !!!
ResponEliminamolt suggeridor tot plegat carme !!
ptonets
joan
I tant que sí, de forces colors...
EliminaÉs que la distància és mooooolt grisa!!
ResponEliminaTé raó en Joan, l'hem de pintar si volem uns altres colors.
Aquest "si" condicional no atura la intenció, ni l'acció.
M'agrada molt l'arbre ben definit, enmig de tot.
Aferradetes!!
Gràcies, lluneta... m'alegra que ho vegis així.
EliminaLa realitat s'hauria d'adaptar a la imaginació, molt sovint.
ResponEliminaA vegades ja s'hi adapta... potser no prou sovint.
EliminaTu ho tens fàcil Carmeta, si un lloc t'agrada i no té colors, agafes els pinzells i ho pintes com més t'agrada...I veig que avui has triat colors càlids, ja veig que tens ganes que vingui la caloreta.
ResponEliminaBona nit.
Només hi ha dos colors de veritat en aquest dibuix: la prunera morada i les herbes de la dreta... les parets en realitat són de pedra, grises, i la porta marró molt fosc. :)
EliminaSí Carme, al final ho vaig entendre. Si hem de trobar-nos que sigui en el color i no en el gris. Que sigui per fer l'estada millor i mes confortable i no pas mes feixuga i costosa.
ResponEliminaI vaig entendre també que no era només tasca d'una ni que succeiria per atzar, sinó que calia treballar-ho.
Preciós el dibuix. I el canvi provocat per l'encoloriment tota una lliçó en el nostre aprenentatge.
Gràcies mestra.
No succeeix per atzar no... cal treballar-ho i a vegades així i tot costa prou.
EliminaGràcies a tu, preciosa, la millor "aprenedora" que mai he tingut!
Aquest bocí de paisatge amb els tons tan càlids convida a totes les trobades i a tots els somnis del món. Però compte, que de vegades els somnis existeixen per evadir-nos de la realitat, però altres vegades només existeixen perquè siguem capaços de sentir l'alleujament en despertar-nos...
ResponEliminaUna abraçada molt gran!
:) hi ha somnis de moltes menes, és cert! En canvi les abraçades... per a tu sempre seran molt molt grans!!! :)
Eliminadoncs cal trobar-se, i si cal més d'un cop es fan les que convinguin, el cas és posar color a les nostres vides
ResponEliminaDoncs el que convingui, farem el que convingui... :)
EliminaM'encanta quan ens mostres els dos dibuixos, el gris i el colorit, m'agrada saber que allò gris sempre acaba sent pintat! Ptonets Carme!
ResponEliminaSi vols i només si vols hi poses el color... de tant en tant, en deixo un sense pintar. A vegades perquè m'agrada poc, a vegades perquè m'agrada molt tal com està. :)
Eliminacollins, carme... voler colors càlids i potents i mirar i només veure "el gris de les pedres i la distància", fa mal i tot només de llegir-ho :(
ResponEliminasort que saps agafar-te als pinzells quan te convé.
saps que també m'agrada quan "ne dixes algun sense pintar", i que digues això últim... "a vegades perquè ja t'agrada tal com està". t'imagines quina faenada si haguéssem de tenyir-ho tot? me sembla que no podríem sobreviure la vida si sempre fos "càlida, potent, barrejada i intensa". potser per això van inventar el gris, lo fred i les sensacions més tènues, per pura supervivència :)
una abraçadeta
Ostres!!! he canviat un vers... no vull que faci mal, ni a tu ni a ningú. A vegades les paraules ens traeixen o exageren... tens raó, massa contundent. I a més amés inexacte, en aquest moment.
EliminaI sí, agafo els pinzells.
Per pura supervivència, els grisos... hi pensaré. És una molt bona idea.
Gràcies, bonica, abraçadeta per a tu també.
Ara em sembla veure la síntesi entre dos estils... un el "dibuix-pintura" en sentit estricte... que a mi m'agrada moltíssim... i l'altre, la pintura sense dibuix que, tot i que alguns son força macos, en general no "m'arriben" tant com els primers... Ara hem trobat el punt mig... i he de dir que també el trobo maquíssim! Tot hi haver la base de dibuix, aquest ja no és tan detallat... i la pintura és molt més aigualida, té més llibertat per moure's i dominar la fase dibuixada.
ResponEliminaSi ens trobem, també em semblen molt bé aquests colors!! :-))
Doncs coincidim, a mi aquest també m'agrada especialment... aquest mig camí. Tot i que quan l'he tornat a intentar no em queda pas com aquest... què hi farem!!!
EliminaSi ens trobem, que tot sigui càlid... molt millor!!!
És qüestió d'anar provant, insistint, assajant, experimentant... ;-))
EliminaTan clar que tenia que els blaus eren els meus colors preferits, i ara amb aquests tons tan bonics, els ocres, els siena que també m'agraden tant...em fas dubtar.
ResponEliminaPotser els uns donen frescor i els altres calidesa, no?
EliminaSegons està l'anim.
Doncs sí, potser ens fan falta tots, fins i tot el gris i el blanc...
EliminaGràcies!!!
Càlid acolliment dels vers i del color encès...
ResponEliminaGràcies!!! :)
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSegur que quedarà una estança tan acollidora que no hi haurà distància que es resisteixi, ni gris que no en fugi.
ResponEliminaGràcies porquet, necessito compartir optimismes i em sembla que no me n'havia sortit prou bé. T'agraeixo la teva aportació d'optimisme.
Elimina