Finestra petita
que emmarques bocins.
Imagino vida
darrere el llençol.
Crec que hi creixen fulles
més amunt del tronc.
I parets i portes
no sé com seran.
A dalt de l'escala
potser un campanar.
Més enllà del vidre
quanta vida hi ha.
Només hi ha una manera de saber-ho, has d'anar a mirar a través de la finestra!
ResponEliminaSí, és ben fàcil, oi?
EliminaMés enllà del vidre del teu poema, quanta vida hi ha. En un marc, quina bona vista.
ResponElimina:) És una vista propera i agradable... gràcies, Helena.
EliminaHi ha tanta vida darrere dels vidres de tantes finestres.... I dintre!!!!
ResponEliminaTens raó, fora i dins... també!
Eliminacom més endavant anem, més vida descobrim. No ens aturem mai, sempre hi pot haver un lloc per descobrir
ResponEliminaMentre els llocs siguin bonics, anirem descobrint...
EliminaDarrera de cada finestra es poden amagar moltes vides, cada una d'elles és una arruga més a la paret de la casa...I aquestes vides s'ajunten totes i fan que el carrer amagui tot un món que respira i batega al uníson...
ResponEliminaBona nit Carme i tanca la finestra abans d'anar a dormir!
Sí, sí, la tancaré, no pateixis!!! Gràcies!
EliminaÉs curiós imaginar vides mirant balcons i finestres...
ResponEliminaAlguna vegada ho he fet.
Que puc dir del dibuix i el poema? Doncs, preciós, com sempre.
Bona nit!
A vegades de fora cap a dins, ho he fet... altres cops de dins cap a fora...
EliminaGràcies, Glòria! Bona nit!
Els horitzons de la imaginació, són propis de cadascú!
ResponEliminaPerò, pq imaginar si podem treure el cap per la finestra i veure-hi clar???
Petonet!
Què bona és la imaginació!!
ResponEliminaArribem a tot el que volem sense moure els peus, fins i tot podem veure on no convé arribar. :)
Bona tarda, nina!
Bessets!!
Com sempre, m'impacta l'esclat de color sobre el gris anterior. I si ho acompanyes amb aquestes paraules... genial!
ResponElimina