divendres, 5 d’abril de 2013

Abstracció d'un reflex


Ni llum  ni color,
far  trencat  de les  hores.
Tremoles, mentre  et  desfàs
en reflexos foscos i efímers.
Hi ets  i no hi ets.
Tot  a la vegada.
Ni l'amor,  ni l'oblit.

33 comentaris:

  1. Melangiosament trist i bonic, Carme. Però aquesta abstracció potser sap que pot trencar tots els fars perquè dins teu no hi manca mai la llum i ja no els necessites, a ells...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse, és cert de llum interior tots en tenim... a vegades hem de fer que sigui suficient.

      Una abraçada.

      Elimina
  2. Terrible i bonic aquest interludi. Després tot continua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel! Després tot continua... gairebé seria per afegir-ho com a últim vers del poema. ;) Gràcies!

      Elimina
  3. Aquest poema és com evanescent i m'agrada molt.
    És d'aquells que cal llegir i ... rellegir.

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evanescent... quin adjectiu més maco! ho podré explicar? Amb un orgull desmesurat: un poema evanescent... :) somric, Pere, bona tarda!

      I moltíssimes gràcies pels dos regals: el comentari i l'adjectiu.

      Elimina
  4. Doncs agafem fort el costat que si hi és.

    ResponElimina
  5. Brutaaal! Fer-se i desfer-se per tornar-se a fer...

    ResponElimina
  6. Una abstracció curiosa...Si ara hi és i ara no hi és, potser no ens podem refiar, haurem de mirar l'estrella Polar, si apareix en un bocí de cel...

    Petonets reflectits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirarem l'Estrella Polar i el nostre propi far interior... serà millor.

      Petonassos.

      Elimina
  7. se'm fa estrany llegir-te les poques vegades que et llijo "fosca"... en part te sento encara més propera quan mos ensenyes que entre tanta llum i color també hi ha foscors, reflexos que a vegades il·luminen, que poden arribar a enlluernar, i que a vegades mos porten a veure i a sentir també el contrast, la part fosca. ja et dic, en part m'apropa a tu, però m'alegra veure't somriure, m'alleuja :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser apropar-nos uns dies i alleujar-nos uns altres està prou bé. A mi també em passa que les parts fosques i tristes de les persones m'hi apropen, però malgrat tot m'estimo més els somriures, evidentment. Crec que no m'havia dit mai ningú això que em dius ara, i creu-me si et dic, que això també és un alleujament per a mi... saber que no tothom fuig corrents al mínim desajust. :) Gràcies, xiqueta. Un petonet de bona nit.

      Elimina
  8. A mi també m'ha agradat molt el poema. Tot passa, ens refem, ens reconstruïm, aprenem, creixem, ens curtim, .... i sempre canviem. Espero que tornin els colors i la llum!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot passa i tot canvia i també tot torna en una mesura o altra...
      Bona nit, nina. Petonassos.

      Elimina
  9. Tot el poema és molt bo, però el final és ben sorprenent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. va estar el poema un parell de dies inacabat, sense final, no li trobava cap final coherent... :) M'has pescat! he, he, he...

      Elimina
    2. :) sí, ja passa... Gràcies, guapa!

      Elimina
  10. Simbolitza el món... tot el món... la Terra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina lectura més maca i més filosòfica, Assumpta. Moltíssimes gràcies!!!

      Elimina
  11. Hola, estic una mica allunyada dels blogs, fins i tot dels meus. A vegades els trobo a faltar, sobre tot alguns com els teus. Aquesta aiguada ha quedat molt bé. Et felicito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M Antònia! Jo encara no aconsegueixo allunyar-me dels blogs... potser un dia arribarà que ho faré, però no m'ho sembla, de moment.
      T'agraeixo que vinguis encara que sigui de tant en tant. :) Gràcies.

      Elimina
  12. Hi ets i no hi ets.... Una mica com jo, hehehe...
    M'agrada el teu art Carme!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Com tu, sí!!! però gràcies per venir, Anna. Et trobem a faltar a tu també! Una abraçada.

      Elimina
  13. Així la vida, com un reflex o una aquarel·la en indefinició costant. Bon poema, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Olga. M'afalaga molt que t'agradi!

      Elimina
  14. ...ni l'amor, ni l'oblit.
    Sublim!
    M'han agradat MOLT el poema i l'aquarel·la.

    ResponElimina
  15. Trobo que tant la pintura com els mots han reflectit molt bé aquell punt de la vida que ens posa entre opcions que no ho són sinó que enlloc de triar estem allà mateix entre la indefinició d'una ambivalència superada...que no és ni això ni allò....ui em penso que m'he embolicat de mala manera...et felicito de nou, i mai pararé de fer-ho.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'emboliques no... Elfree, que ho dius molt i molt bé. Gràcies!

      Elimina
  16. He fet una lectura a mida (a la meva), i es que em recorda a l'amor platònic, aquell que hi és i no hi és tot a la vegada.

    Preciós Carme, el miri com el miri!!

    Bessets.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari