Ni llum ni color,
far trencat de les hores.
Tremoles, mentre et desfàs
en reflexos foscos i efímers.
Hi ets i no hi ets.
Tot a la vegada.
Ni l'amor, ni l'oblit.
Ni l'amor, ni l'oblit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Melangiosament trist i bonic, Carme. Però aquesta abstracció potser sap que pot trencar tots els fars perquè dins teu no hi manca mai la llum i ja no els necessites, a ells...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Gràcies, Montse, és cert de llum interior tots en tenim... a vegades hem de fer que sigui suficient.
EliminaUna abraçada.
Terrible i bonic aquest interludi. Després tot continua.
ResponEliminaGràcies, Miquel! Després tot continua... gairebé seria per afegir-ho com a últim vers del poema. ;) Gràcies!
EliminaAquest poema és com evanescent i m'agrada molt.
ResponEliminaÉs d'aquells que cal llegir i ... rellegir.
Bona tarda Carme :)
Evanescent... quin adjectiu més maco! ho podré explicar? Amb un orgull desmesurat: un poema evanescent... :) somric, Pere, bona tarda!
EliminaI moltíssimes gràcies pels dos regals: el comentari i l'adjectiu.
Doncs agafem fort el costat que si hi és.
ResponEliminaSí? Creus? :)
EliminaBrutaaal! Fer-se i desfer-se per tornar-se a fer...
ResponEliminaGràcies, Sílvia!
EliminaUna abstracció curiosa...Si ara hi és i ara no hi és, potser no ens podem refiar, haurem de mirar l'estrella Polar, si apareix en un bocí de cel...
ResponEliminaPetonets reflectits.
Mirarem l'Estrella Polar i el nostre propi far interior... serà millor.
EliminaPetonassos.
se'm fa estrany llegir-te les poques vegades que et llijo "fosca"... en part te sento encara més propera quan mos ensenyes que entre tanta llum i color també hi ha foscors, reflexos que a vegades il·luminen, que poden arribar a enlluernar, i que a vegades mos porten a veure i a sentir també el contrast, la part fosca. ja et dic, en part m'apropa a tu, però m'alegra veure't somriure, m'alleuja :)
ResponEliminaPotser apropar-nos uns dies i alleujar-nos uns altres està prou bé. A mi també em passa que les parts fosques i tristes de les persones m'hi apropen, però malgrat tot m'estimo més els somriures, evidentment. Crec que no m'havia dit mai ningú això que em dius ara, i creu-me si et dic, que això també és un alleujament per a mi... saber que no tothom fuig corrents al mínim desajust. :) Gràcies, xiqueta. Un petonet de bona nit.
EliminaA mi també m'ha agradat molt el poema. Tot passa, ens refem, ens reconstruïm, aprenem, creixem, ens curtim, .... i sempre canviem. Espero que tornin els colors i la llum!
ResponEliminaTot passa i tot canvia i també tot torna en una mesura o altra...
EliminaBona nit, nina. Petonassos.
Tot el poema és molt bo, però el final és ben sorprenent!
ResponEliminava estar el poema un parell de dies inacabat, sense final, no li trobava cap final coherent... :) M'has pescat! he, he, he...
EliminaJa passa això, Carme!
Elimina:) sí, ja passa... Gràcies, guapa!
EliminaSimbolitza el món... tot el món... la Terra...
ResponEliminaQuina lectura més maca i més filosòfica, Assumpta. Moltíssimes gràcies!!!
EliminaHola, estic una mica allunyada dels blogs, fins i tot dels meus. A vegades els trobo a faltar, sobre tot alguns com els teus. Aquesta aiguada ha quedat molt bé. Et felicito.
ResponEliminaMoltes gràcies, M Antònia! Jo encara no aconsegueixo allunyar-me dels blogs... potser un dia arribarà que ho faré, però no m'ho sembla, de moment.
EliminaT'agraeixo que vinguis encara que sigui de tant en tant. :) Gràcies.
Hi ets i no hi ets.... Una mica com jo, hehehe...
ResponEliminaM'agrada el teu art Carme!!!!
:) Com tu, sí!!! però gràcies per venir, Anna. Et trobem a faltar a tu també! Una abraçada.
EliminaAixí la vida, com un reflex o una aquarel·la en indefinició costant. Bon poema, Carme.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Olga. M'afalaga molt que t'agradi!
Elimina...ni l'amor, ni l'oblit.
ResponEliminaSublim!
M'han agradat MOLT el poema i l'aquarel·la.
Moltíssimes gràcies de nou, Glòria!
EliminaTrobo que tant la pintura com els mots han reflectit molt bé aquell punt de la vida que ens posa entre opcions que no ho són sinó que enlloc de triar estem allà mateix entre la indefinició d'una ambivalència superada...que no és ni això ni allò....ui em penso que m'he embolicat de mala manera...et felicito de nou, i mai pararé de fer-ho.....
ResponEliminaNo t'emboliques no... Elfree, que ho dius molt i molt bé. Gràcies!
EliminaHe fet una lectura a mida (a la meva), i es que em recorda a l'amor platònic, aquell que hi és i no hi és tot a la vegada.
ResponEliminaPreciós Carme, el miri com el miri!!
Bessets.