dimecres, 24 d’abril del 2013

Cotlliure


De  tants  colors  s'ha  vestit  la tarda
que  la  puc  guardar  només  en imatges.
No calen mots  per  explicar-la.
Només  la  mar,  i les  façanes
i la  gent  de colors  que  passeja.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

39 comentaris:

  1. Carles Casanovas24 d’abril del 2013, a les 8:09

    Carme, vas anar a veure allà on reposa el meu mestre?

    ResponElimina
  2. montse24 d’abril del 2013, a les 8:47

    Cotlliure, acollidor
    lloc de pas
    carregat de memòria.

    ResponElimina
  3. Quadern de mots24 d’abril del 2013, a les 9:00

    Quins colors, m'ha recordat l'alegría del viatge que vaig fer amb la classe i d'això en fa un munt d'anys.

    ResponElimina
  4. Sergi24 d’abril del 2013, a les 9:06

    De vegades ens caldrien massa paraules per explicar una cosa que només es pot percebre amb els ulls, i amb la descripció potser no podríem ni acostar-nos remotament a la seva bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas24 d’abril del 2013, a les 22:32

      Cada vegada desconfio més de les paraules... i tant que m'agraden, una ambivalència complicada. :)

      Elimina
  5. Jordi Dorca24 d’abril del 2013, a les 9:59

    Disbauxa de colors la primavera lliure de Cotlliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas24 d’abril del 2013, a les 22:33

      Alguna disbauxa o altra ens hem de permetre, NI QUE SIGUI LA DELS COLORS! :)

      Elimina
  6. Joan Abellaneda24 d’abril del 2013, a les 12:12

    molt bonic Carme, vestir-se de colors una expressió molt suggerent

    una abraçadeta plena de colors
    joan

    ResponElimina
  7. Pilar24 d’abril del 2013, a les 12:53

    No en calen de mots, o potser no se'n troben, per declamar el poema que és Cotlliure. PETONS!

    ResponElimina
  8. Garbí2424 d’abril del 2013, a les 13:07

    Ncalen mots per dir que fa massa temps que ni hi vaig.o

    ResponElimina
  9. Helena Bonals24 d’abril del 2013, a les 14:23

    Els poemes a voltes tampoc cal explicar-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas24 d’abril del 2013, a les 22:35

      A vegades no cal explicar res, però també a vegades és tant bonic explicar-ho!

      Elimina
  10. novesflors24 d’abril del 2013, a les 14:40

    Els colors, com focs d'artifica, esclatant...

    ResponElimina
  11. sa lluna24 d’abril del 2013, a les 16:27

    Així com a la teva tarda no li calen els mots de tan bella, aquesta -que es veu des de la finestra avui- es pot dir que es grisa, ventosa i gairebé sense llum...em quedo una estoneta amb la teva si no et fa res.

    Bessets nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas24 d’abril del 2013, a les 22:37

      Arrecera-t'hi bonica, que és una tarda on hi cabem tots.

      Elimina
  12. Galionar24 d’abril del 2013, a les 18:12

    Davant la nostra mirada, per explicar el paisatge de tarda els mots no calen... (Ah, i una vegada més: m'encanten els teus colors ocres!)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. rits24 d’abril del 2013, a les 18:28

    Cada vegada que pintes i parles de Cotlliure em venen unes ganes increïbles d'anar-hi. ais....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas24 d’abril del 2013, a les 22:38

      Doncs val ben bé el viatge... ara que ve el bon temps... :)

      Elimina
  14. caterina24 d’abril del 2013, a les 20:32

    Preciós dibuix! No he estat mai a Cotlliure però li tenc moltes ganes des de fa molt i poder conèixer aquella zona del nostre petit gran país! :)

    ResponElimina
  15. Pere24 d’abril del 2013, a les 20:34

    I fins i tot se sent olor de versos.

    "Palpita un mar de acero de olas grises
    dentro los toscos murallones roídos
    del puerto viejo..."

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas24 d’abril del 2013, a les 22:41

      Olor i remor de versos... ara que ens els has dut fins aquí, me'ls dic en veu alta, quina força!!! T'esperava a tu i el teu poeta, en aquest post. Bona nit, Pere.

      Elimina
  16. M. Roser24 d’abril del 2013, a les 21:31

    Sembla un poble molt bonic aquest i quins colors més vius...De fet, d'aquesta racó de la Mediterrània, em sembla que se'n diu la costa vermella...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas24 d’abril del 2013, a les 22:41

      Sí, tot és bonic en aquest poble... val ben bé la visita.

      Petonets de bona nit.

      Elimina
  17. Glo.Bos.blog24 d’abril del 2013, a les 23:13

    Que bonic! És un paisatge encantador, tants anys que hi vaig estar i el recordo perfectament!

    ResponElimina
  18. GEMMA25 d’abril del 2013, a les 8:46

    Fa temps que no vaig a Cotlliure, i no pot ser, però recordo els seus colors i són com els que uses.
    Molt bon dia, Carme!

    ResponElimina
  19. Ferran Porta25 d’abril del 2013, a les 18:07

    Amb quina facilitat m'has traslladat a la Catalunya Nord, des del nord. Fa temps que no hi vaig, jo tampoc, a Cotlliure; m'agradaria tornar-hi aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas25 d’abril del 2013, a les 22:25

      Jo havia estat molts anys sense tornar-hi i en canvi ara hi he anat dos cops en poc temps!

      Elimina
  20. Assumpta25 d’abril del 2013, a les 21:10

    Una autèntica preciositat... un d'aquells que té tots els colors que més m'agraden i que tu saps com fer perquè et quedin just com han de quedar ;-))

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Creative Commons License
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari

Joc de El gabinet del Doctor Caligari