Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
La floreta t'ha quedat preciosa!
ResponEliminaGràcies, XeXu!!!
EliminaFalten els animalets.
ResponEliminaM'agrada més sense animalets! :)
EliminaPobrets!
EliminaMolt maca!!!! Cada dia en saps més!!
ResponEliminaPetonets artista!
Gràcies, Anna!!!
EliminaM'agrada el color que té
ResponElimina:) Gràcies!
EliminaAquesta flor no m'acaba d'agradar precisament per això, perquè sembla de paper. Crec que guanya pintada per tu.
ResponEliminaVeus? a mi si que m'agrada, precisament perquè sembla de paper, tant fràgil, tan delicada... Gràcies, Noves Flors!!!
EliminaDe paper fotogràfic? Així, la flor, arrugada, imperfecta, és més maca. Com en un quadre de Van Gogh.
ResponEliminaDe paper de seda, d'aquell fi, fi, de colors. :) Arrugada és maca, sí, molt maca!!!
EliminaSempre m'han fascinat aquestes flors, perquè semblen de paper i perquè juguen a despistar: l'estepa blanca fa les flors morades i l'estepa negra les fa blanques.
ResponEliminaA mi també m'agrada aquest embolic en els noms... :)
EliminaSón molt fines, delicades, l'altra, l'estepa negra, encara ho és més...
ResponEliminaJa m'ha passat el torn de jugar, em sap greu, com que no volto i encara hiverno... Us llegiré!
No t'amoïnis, podràs endevinar... tothom pot endevinar, Zel!!!
EliminaA mi m'agraden totes les flor silvestres i l'estepa, és una flor curiosa que, com diu el Joan, juga a despistar, amb els colors...A més li cauen les fulles amb una bufadeta...
ResponEliminaPetonets.
Tan fràgil, tant bonica!
EliminaA mi el que em fa més gràcia de l'estepa és que d'una flor de nyiguinyogui en surti una fruita/llavor que sembla una obra d'enginyeria avançada. La pintura és preciosa Carme!
ResponEliminaM'has fet buscar la llavor que no recordava com era... :) Gràcies, jo rai!
EliminaM'encanta el dibuix!!! Està fet a aquarel·la? Si és així, enveja (sana)! És una tècnica que m'encanta i no he arribat a dominar mai ni uns mínims... Precioses paraules i si no mos escrivim abans, feliç Sant Jordi, Carme!!! :)
ResponEliminaSí, aquarel·la... jo tot just arribo als mínims, més mínims, eh? o sigui que no cal que et faci massa enveja... :)
EliminaBon Sant Jordi, escriptora!!
Flor de paper
ResponEliminaarrugada sense olor,
t'agrada la mirada
que et fa visible.
Molt maco, el poema Montse, gràcies!!!
EliminaQuè bonica la primavera! Aquestes flors fan bona olor i tot!
ResponEliminaGràcies, rosana... la primavera sempre té coses boniques!!!
Eliminasi cal regat-la la pots plnxar amb vapor.... :-) Bona setmana
ResponElimina:) pobreta, no li vulguis tan mal... :)
EliminaAquesta és de paper, de píxels, i d'aquarel·la, moltes flors en una de sola ben bonica, petonets :)
ResponEliminaGràcies, Gemma!!!
EliminaFlor de paper... tothom la mira, ningú la rega i sempre es marceix.
ResponEliminaBona nit Carme.
Bona nit, Pere, a aquests les rega la pluja... només, ja tens raó!
EliminaI diu l'estepa:
ResponEliminatu si que m'has fet bella,
t'estimo Carme
Harmoniosa i delicada; gràcies per la reinterpretació, Carme.
Que bonic que una flor m'estimi... quin privilegi!
EliminaGràcies, Miquel!
preciosa...
ResponEliminal'aquarel·la que s'hi assembla tant, l'estepa blanca de flors de paper, el poema....
;*)
Gràcies, hypatia... :)
EliminaEt trobem a faltar, nena!
EliminaA més del color que a mi m'agrada, què més vull?
ResponEliminaFlor delicada, mimada pels teus pinzells banyats amb la teva màgia.
Bessets de bona nit!!