Microrel@ts en blog - 6 - Fora de concurs per la seva llargada

Demà  és  l'últim dia  per  participar-hi  i jo  ara  mateix  m'acomiado  d'aquests microrel@ts.  M'ha  vingut de gust  posar  el poema  sencer.

Si  voleu  encara hi sou a temps.  Gràcies,  Marta  per  convidar-nos  a jugar  amb  l'Espriu.

Ara digueu: "La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Groc  i vermell a la terra  

groc  i vermell  al cel, 

onejar  d'estelades arreu del país.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i, amb ell, les males herbes."

Ens fa falta una  nova  falç prou gran  

per segar  tantes  males  herbes

i al  blat li costa  madurar.

Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l'alba

ens ha trigat, com és llarg d'esperar

un alçament de llum en la tenebra!

I   l'alba  arriba  tímidament 

malgrat l'intent de les tenebres 

de perpetuar-se entre  nosaltres

Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra.

Poetes,  lluitadors,

guies  que  heu assenyalart camins

per vosaltres  i amb vosaltres, l'albada

Vàrem mirar ben al lluny del desert,

davallàvem al fons del nostre somni.

Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores.

Hem tocat  fons, deserts, sequeres i  pous,

agafem impuls  per  pujar  cims.

Ara digueu: "Nosaltres escoltem

les veus del vent per l'alta mar d'espigues."

Ara digueu: "Ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d'aquest poble."

S. Espriu

Ara  ens  escoltarem la veu, 

la nostra, la del nostre  poble,

 i l'onejar d'espigues  i d'il·lusions:

Ens mantindrem fidels 

per sempre més al servei d'aquest poble.

Carme