Tornen els colors i la llum
brollant d'una deu que voldria
inesgotable. Però no ho és.
El groc lluminós dels pètals
potser ens farà oblidar les reixes.
Fràgil i valuosa, la llum.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Un clavell moro que s'escola per la reixa?
ResponEliminaI un narcís... diferents, però grocs!!!
EliminaLes reixes mai no han pogut amagar els colors; al contrari, sovint, n'han augmentat el desig.
ResponEliminaExacte, així mateix... miquel!
EliminaEl ulls van a la llum i als colors, la reixa l'he vist quan has parlat d'ella.
ResponEliminaBona nit, nina!
Bessets
Si no les veiem, les reixes deixen de ser reixes? Podria ser, oi?
EliminaPetonassos
Qui està en llibertat, nosaltres o les flors?
ResponEliminaNosaltres segur que no... elles, les flors, no ho sé segur!
EliminaNo podem posar reixes a la llum i ara no sé si aquesta flors són a dins o són a fora.
ResponEliminaBona nit Carme.
Dins d'un jardí i jo fora al carrer, però també podria ser elles fora del món en un recer de pau i jo tancada en aquest a societat que vivim...
EliminaBona nit, Pere.
M'ha alertat el títol del post perquè, hui en dia, un no sap si mai acabarà a la presò.
ResponEliminaDe moment encara no hi he anat a parar... :)
EliminaTanco els ulls, i només veig les flors, les reixes s'han esfumat, la llum omple l'espai...El groc, em recorda el Wan Gogh
ResponElimina(el rodolí ha sortit sol)...
Petons de color groc.
Com deia més amunt si no les veiem... és com si no hi fossin. :)
EliminaOOOOOOH!
ResponElimina:o bocabadada m'hi quedat!
Un petó, Glòria, dolceta...
EliminaFlors entre reixes! Una picada d'ull a la llibertat!
ResponEliminaQue maca la teva interpretació!!!
EliminaBon dia Carme bonica,
ResponEliminaAvui a Girona ja sembla primavera. No fa el fred (la fred, diuen aquí) de dies passats. I quan he començat a llegir-te he pensat en la primavera que ens porta els colors i la llum que han estat adormits durant l'hivern.
I després he trobat les reixes i més endavant he retrobat la llum.
Em quedo amb la llum que m'arriba de tu cada dia que passejo pels teus moments. Me n'arriba tanta que somio que és inesgotable.
I m'entusiasma la llibertat que troben les meves emocions entre els treus colors i les teves paraules.
A vegades no hi ha més reixes que les que ens posem nosaltres mateixos.
Una abraçada immensa
Sempre és un plaer trobar-te per aquí, Mònica i els teus comentaris un goig i una alegria. Una abraçada immensa.
Elimina"Fràgil i valuosa, la llum", la incerta glòria d'un dia d'abril.
ResponEliminaQuina altra interpretació més maca, Helena, Moltes gràcies!!!
EliminaPotser no és una reixa massa alta i la podem saltar amb energia!
ResponEliminaTu segur que la saltaries en un plis... :)
EliminaUna confidència, ara que ningú em llegiex, cada dia els trobo més macos els teus dibuixos, i quan hi poses llum al color més encara!
ResponEliminaGràcies Gemma, jo vaig fent i no sé massa si aprenc o desaprenc... a vegades estic contenta i a vegades em sembla que vaig enrere com els crancs...
Elimina