dimecres, 10 d’abril de 2013

Entre reixes 1



Tornen els  colors i la  llum
brollant  d'una deu que voldria
inesgotable.  Però  no ho és.

El  groc  lluminós  dels pètals
potser  ens farà  oblidar  les  reixes.
Fràgil  i  valuosa,  la llum.

26 comentaris:

  1. Un clavell moro que s'escola per la reixa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I un narcís... diferents, però grocs!!!

      Elimina
  2. Les reixes mai no han pogut amagar els colors; al contrari, sovint, n'han augmentat el desig.

    ResponElimina
  3. El ulls van a la llum i als colors, la reixa l'he vist quan has parlat d'ella.

    Bona nit, nina!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no les veiem, les reixes deixen de ser reixes? Podria ser, oi?

      Petonassos

      Elimina
  4. Qui està en llibertat, nosaltres o les flors?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres segur que no... elles, les flors, no ho sé segur!

      Elimina
  5. No podem posar reixes a la llum i ara no sé si aquesta flors són a dins o són a fora.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dins d'un jardí i jo fora al carrer, però també podria ser elles fora del món en un recer de pau i jo tancada en aquest a societat que vivim...

      Bona nit, Pere.

      Elimina
  6. M'ha alertat el títol del post perquè, hui en dia, un no sap si mai acabarà a la presò.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment encara no hi he anat a parar... :)

      Elimina
  7. Tanco els ulls, i només veig les flors, les reixes s'han esfumat, la llum omple l'espai...El groc, em recorda el Wan Gogh
    (el rodolí ha sortit sol)...
    Petons de color groc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com deia més amunt si no les veiem... és com si no hi fossin. :)

      Elimina
  8. Flors entre reixes! Una picada d'ull a la llibertat!

    ResponElimina
  9. Bon dia Carme bonica,

    Avui a Girona ja sembla primavera. No fa el fred (la fred, diuen aquí) de dies passats. I quan he començat a llegir-te he pensat en la primavera que ens porta els colors i la llum que han estat adormits durant l'hivern.
    I després he trobat les reixes i més endavant he retrobat la llum.
    Em quedo amb la llum que m'arriba de tu cada dia que passejo pels teus moments. Me n'arriba tanta que somio que és inesgotable.
    I m'entusiasma la llibertat que troben les meves emocions entre els treus colors i les teves paraules.
    A vegades no hi ha més reixes que les que ens posem nosaltres mateixos.

    Una abraçada immensa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és un plaer trobar-te per aquí, Mònica i els teus comentaris un goig i una alegria. Una abraçada immensa.

      Elimina
  10. "Fràgil i valuosa, la llum", la incerta glòria d'un dia d'abril.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina altra interpretació més maca, Helena, Moltes gràcies!!!

      Elimina
  11. Potser no és una reixa massa alta i la podem saltar amb energia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu segur que la saltaries en un plis... :)

      Elimina
  12. Una confidència, ara que ningú em llegiex, cada dia els trobo més macos els teus dibuixos, i quan hi poses llum al color més encara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma, jo vaig fent i no sé massa si aprenc o desaprenc... a vegades estic contenta i a vegades em sembla que vaig enrere com els crancs...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari