I jo que sé... si
ens mantindrem fidels!
Jo creia que
vivíem una d’aquelles situacions
simplement quotidianes, inevitables, que no tenia cap importància. Era
així i prou. Útil, pràctica. A vegades em resultava indiferent
i a vegades pertorbadora. Han
passat els anys i no és fins ara
que m’adono que aquesta és l’única
fidelitat real, l’única
que importa.
El mirall com una metàfora. Sempre que hi vaig, ell em
respon. Hi sóc.
************************************************************************
Au va, que encara hi sou a temps!!!
************************************************************************
Au va, que encara hi sou a temps!!!
La fidelitat en la poesia és la que compta?
ResponEliminaLa fidelitat a un mateix... volia dir jo.
Eliminatenim la sort de la sinceritat del mirall, ell encara és de fiar
ResponEliminaSempre que hi vas... i ets, no? :)
EliminaTot i que el mirall ens mostra la realitat, no sempre els ulls veuen el que hi ha.
ResponEliminaN'has fet tres (de moment) i no sé quin triar, m'agraden tots!!
Bon vespre, nina!
I encara en tinc algun més a punt de sortir... a vegades m'agafa així, com que m'encallo en una cosa que em fa gràcia.
EliminaBon dia, preciosa!
El mirall de vegades distorsiona l'imatge. I sempre la reflexa al reves.
ResponEliminaNosaltres distorsionem tant o més que el mirall... ell sempre es queda curt, no en dubtis pas. :)
EliminaCaram noia, aquest tema dona per molt...Penso que el mirall no sempre reflecteix la realitat, qui no s'ha petat de riure a l sala dels miralls del Tibidabo...Hi ha miralls i miralls.
ResponEliminaPetons de bona nit.
El mirall trencat també fragmenta la imatge... com una metàfora de nosaltres mateixos- Quan ens trenquem per dins distorsionem moltes coses. tenim moltes coses en comú amb els miralls...
EliminaPetons de bon dia.
La fidelitat a nosaltres mateixos de vegades és la més difícil de mantenir. :-)
ResponEliminaJa em pensava que ningú ho diria!!! :D Gràcies, Mc!!!
Elimina