No ens hem sabut trobar, aquest amor
ha fracassat tot just en
començar. Un camí curt i
ple de llàgrimes. Deixem-ho estar.
Tot plegat ha estat
un miratge. M’adono que
tenim un altre camí, molt llarg,
de molts anys... som amics. De tota una altra manera, ens mantindrem fidels, igualment, a la nostra
amistat.
****************************************************************
****************************************************************
Mmm... ho saps que aquest relat donaria per molta discussió, oi? És possible això que proposa? Realment es pot fer? Jo tinc els meus dubtes.
ResponEliminaES pot fer, afirmo rotundament. la qual cosa no vol dir que sigui fàcil. Però si de 100 casos un s'aconsegueix ja vol dir que és possible. I jo en conec més d'un, clar que també conec més de 100 persones.
EliminaSi és possible (parlo per jo) però imagino que no tothom pot.
ResponEliminaQuin ventall més maco estàs fent!! M'agraden tots!!
Molt bona tarda, preciosa!
Bessets
Si la relació es talla d'entrada, per què no? El que no sol passar és romandre amics quan ja ha passat molt de temps de relació i tot s'ha anat deteriorant.
Eliminalluneta, m'agrada molt la teva precisió. És possible, però no tothom pot! Ho veig ben bé així!
EliminaHelena també m'agrada la teva. És qüestió de no haver deixar fer velles les coses i de no haver-se fet mal. Una cosa és no trobar-se i l'altra molt diferent fer-se mal.
Jo estic d'acord amb en XeXu, no crec que això funcione. Es poden dur bé, però d'açò a una amistat, no sé què vols que et diga. Encara que la relació es talle d'entrada com diu l'Helena, no deixa de ser un fracàs i això deixa una ferida.
ResponEliminaPerò com se'ns van a acudir coses a la resta si se t'acudeixen a tu totes.
No dic que sigui fàcil... però pot funcionar. Potser s'ha de ser una mica especial, potser sí...
EliminaPer què deixar perdre un sentiment que no va vestit com esperàvem?
ResponEliminaSi al cap i a la fi hi ha tantes maneres d'estimar com roba a l'armari.
Si al cap i a la fi allò que realment m'importa és allò que sóc quan estic nua.
Bona tarda Carme.
Si ha de dur massa llàgrimes es deixa estar... finalment, però qui sap, si després es pot reprendre, quan d'hagi asserenat tot plegat, oi?
EliminaBon vespre, Mònica!
També microrelats? Ostres, no pares!
ResponEliminaJo m'apunto a totes les iniciatives que puc... a vegades no puc!!!
EliminaSi el mal no ha estat molt gran es pot mantenir la fidelitat en l'amistat
ResponEliminaGràcies, Joan. I tant que sí!
EliminaAquest és un dels meus preferits, y penso que si que és possible, sempre que els dos hi posin voluntat...Si totes les coses en les quals hem fracassat les haguéssim de deixar de banda, potser més d'un es quedaria sol...
ResponEliminaPetonets Carmeta.
Ja en tenim una altra de convençuda!!! Sí senyora! està molt bé!
EliminaHi tan que és possible, difícil... però possible.
ResponEliminaQuan agafes a la ma d'una persona.
Quan li fas un petó.
Quan somrius amb els ulls.
Quan li obres el cor, l'estimes de veritat.
Quan deixes de sentir, quan somrius només amb els llavis, quan les mans ja no és troben.
Has de lluitar per l'amistat.
I aprendre a estimar-lo, estimar-la com a amic o amiga.
Molt bé, Pep, cal lluitar per l'amistat! Jo també ho penso. Gràcies per dir-ho tant bé i tan clar.
EliminaCarme, ja saps què diuen: quan l'amor entra per la porta, l'amistat fuig per la finestra. Per desgràcia, en puc donar fe. Així que prefereixo mil vegades preservar l'amistat i no barrejar-hi l'amor...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Si, dona, preservar l'amistat està molt i molt bé, però quan ja està fet, ja està fet... què s'ha de fer, donar-ho per perdut d'entrada... no, no, s'ha de lluitar per l'amistat, crec jo.
Eliminajo, que sóc raret de mena, penso que d'amistat, com de forma d'estimar, sols hi ha una.
ResponEliminaLa resta són coneguts i/o saludats.
Però l'Amistat i l'Estimació no estan tan lluny.
No sé estimar amb instruccions d'ús. Amb prescripció.
No sé estimar de maneres diferents a totes les persones que m'importen.
Estimar no pot excloent.
Estimar, s'estima. Paradoxa: T'estimo. Estic convençut que ens estimen. Però cada dia ens suportem menys.
Perquè la convivència és difícil. I, quants cops per aferrar-nos a una aparença, a uns intents desesperats de mantenir allò que trontolla, no fem prou net. I, aleshores, tot es va podrint o assecant.
Si, és cert. Hi han moments de dolor. De ferida. De llàgrimes. Però...Qui ens va enganyar per apropar-nos a aquella/es persona/es?
I si ens mirem els dins... no trobem un somriure? Una carícia compartida? Aleshores tot es suavitza i, si, i tant que es pot còmplice, amic/ga...
Però, torno ho torno a dir, no som ensenyats a estimar. Més aviat a escollir, a obtenir, a sentir tot i tothom, com una propietat egoista: si "ETS" meva, no pots ser de ningú més. Si "SOC" teu, ningú més em pot fer somriure...
El dia que aprenguem i ensenyem a Estimar, l'Amistat, per aquest motius, no crec que es trenqui.
I teniu raó, s'ha de ser d'una pasta especial...
(Buff! ara recordo que no m'he pres la pastilla... si creus que pixo fora de test, elimines el comentari. Però és que m'has fet rumiar moltes coses que crec que no he sabut explicar....)
Bon dia bonica
Un petonet dolcíssim :¬)*******************
L'amistat, també és estimació, per tant alguna cosa han de tenir en comú els dos sentiments...
EliminaPerò veus? Jo crec que sí que s'estima diferent a cada persona, perquè cada lligam d'estimació, és especial i diferent de qualsevol altre. Perquè l'estimació és a la vegada impuls i resposta. A vegades l'impuls ja és ben diferent, però és que la resposta forçosament ha de ser diferents, en diferents persones.
No sé, crec que no m'ha passat mai de "no suportar" o "suportar cada vegada menys" algú que estimo. Plorar sí, sóc ploranera de mena... no em costa gaire... :)
Sempre finalment l'amor i l'estimació pot reconduir moltes coses, però ha de ser que tots dos ho vulguin. Que tots dos vulguin seguir amb l'amor o que tots dos vulguin seguir amb amistat...
Bona nit, Barbo, un petó per a tu també.
Jo també penso que és possible això que expliques al relat, però sempre que tots dos ho vulguin així. Si un dels dos no ha entès que més enllà de l'amistat la relació s'ha acabat. a la llarga les coses es complicaran.
ResponEliminaSí, és cert que hi ha d'haver un equilibri, tens raó. Però no és impossible que hi sigui, gens impossible. :)
EliminaDifícil però no impossible! M'agrada molt el "no ens hem sabut trobar", en el camí de l'amistat segur que és possible la trobada.
ResponEliminaSílvia, et trobava a faltar, bonica!!!
EliminaNo ens hem sabut trobar, com a absència de culpa de ningú, com a necessitats diferents o bé maneres diferents de fer el camí... :)