dimarts, 30 d’abril de 2013

Entre reixes - 2




Instant guanyat,
avui, amb el pas lent,
els  grocs  em miren.

20 comentaris:

  1. Als grocs sempre els ha agradat molt dotorejar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jp, per la paraula nova per a mi... l'he hagut de buscar, però m'encanta saber-ne una més de la nostra preciosa llengua... Tafaners... els grocs.

      Elimina
  2. per sort avui els grogs tornen a ser-ho gràcies a tornar a veure el sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui he entrat cap a a les 8 del matí en una clínica i era un dia totalment gris i plujós i en sortir-ne a quarts d'una o la una, lluïa un sol esplèndid... quina sorpresa i alegria!!!

      Elimina
  3. És tan bonic guanyar instants. Col.leccionar-los.
    Jo ja en tinc una pila d'instants amb tu,guanyats.
    No paro de tenir-ne.

    Deixa'ls que et mirin, els grocs.
    I no dubtis ni per un segon que vindran també els verds i els blaus i els vermells...
    I així, tots els colors desfilaran davant téu i et miraran i es deixaran veure, perquè tu te'ls miris.
    Tan a poc a poc com calgui. Millor si és lent, per gaudir-ho més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Mònica tens tota la raó... poc a poc... per gaudir més. I guanyar els instants és el millor negoci del món.

      Elimina
  4. Sense estrès es frueix millor de la vida!

    ResponElimina
  5. Entre reixes dónes color
    fora la llum resplendeix.

    ResponElimina
  6. Rera la tanca
    sospiren les flors grogues.
    Volen ser lliures.

    Petonts de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Voleu ser lliures,
      narcisos i flors grogues.
      Caminem junts.

      petonassos

      Elimina
  7. Els grocs et miren perquè tu els has donat vida, oi? Que diferents, les dues imatges, off/on...

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... m'ha fet gràcia això de off/on!!!

      Em miren, perquè jo els miro. Em miren perquè els interpreto. Em mirem, perquè els conec. Potser em miren perquè em coneixen...

      Elimina
  8. Groc d'or, groc de sol.
    Travessant núvols grisos
    la llum s'escola

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu poema, Glòria... la llum sempre acaba trobant un camí.

      Claror del groc
      travessant murs i tanques
      tant m'enlluernes.

      :)

      Elimina
  9. Mira-te-les com guaiten per veure la mà que les ha vestit!! Tafanegen i et somriuen perquè, de groc, estan satisfetes.

    Bona nit...bessets!

    Ps: Segueixo sense veure les reixes!! És greu, Carme??

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, lluneta.

      PD: No veure les reixes, més que greu, em sembla d'una infinita saviesa... si no les veiem som lliures, no? Crec que elles tampoc les veuen, no tenien cap sensació d'empresonades...

      Elimina
  10. Amb el pas lent
    contemplo als de fora
    que em miren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A poc a poc
      ens mirem l'un a l'altra
      el groc, tu, jo.

      Bon dia Montse!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari