Instant guanyat,
avui, amb el pas lent,
els grocs em miren.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Als grocs sempre els ha agradat molt dotorejar.
ResponEliminaGràcies, Jp, per la paraula nova per a mi... l'he hagut de buscar, però m'encanta saber-ne una més de la nostra preciosa llengua... Tafaners... els grocs.
Eliminaper sort avui els grogs tornen a ser-ho gràcies a tornar a veure el sol.
ResponEliminaAvui he entrat cap a a les 8 del matí en una clínica i era un dia totalment gris i plujós i en sortir-ne a quarts d'una o la una, lluïa un sol esplèndid... quina sorpresa i alegria!!!
EliminaÉs tan bonic guanyar instants. Col.leccionar-los.
ResponEliminaJo ja en tinc una pila d'instants amb tu,guanyats.
No paro de tenir-ne.
Deixa'ls que et mirin, els grocs.
I no dubtis ni per un segon que vindran també els verds i els blaus i els vermells...
I així, tots els colors desfilaran davant téu i et miraran i es deixaran veure, perquè tu te'ls miris.
Tan a poc a poc com calgui. Millor si és lent, per gaudir-ho més.
Sí, Mònica tens tota la raó... poc a poc... per gaudir més. I guanyar els instants és el millor negoci del món.
EliminaSense estrès es frueix millor de la vida!
ResponEliminaPoc a poc i bona lletra...
EliminaEntre reixes dónes color
ResponEliminafora la llum resplendeix.
La d'avui era una llum preciosa...
EliminaRera la tanca
ResponEliminasospiren les flors grogues.
Volen ser lliures.
Petonts de capvespre.
Voleu ser lliures,
Eliminanarcisos i flors grogues.
Caminem junts.
petonassos
Els grocs et miren perquè tu els has donat vida, oi? Que diferents, les dues imatges, off/on...
ResponEliminaHe, he, he... m'ha fet gràcia això de off/on!!!
EliminaEm miren, perquè jo els miro. Em miren perquè els interpreto. Em mirem, perquè els conec. Potser em miren perquè em coneixen...
Groc d'or, groc de sol.
ResponEliminaTravessant núvols grisos
la llum s'escola
Moltes gràcies pel teu poema, Glòria... la llum sempre acaba trobant un camí.
EliminaClaror del groc
travessant murs i tanques
tant m'enlluernes.
:)
Mira-te-les com guaiten per veure la mà que les ha vestit!! Tafanegen i et somriuen perquè, de groc, estan satisfetes.
ResponEliminaBona nit...bessets!
Ps: Segueixo sense veure les reixes!! És greu, Carme??
:) Gràcies, lluneta.
EliminaPD: No veure les reixes, més que greu, em sembla d'una infinita saviesa... si no les veiem som lliures, no? Crec que elles tampoc les veuen, no tenien cap sensació d'empresonades...
Amb el pas lent
ResponEliminacontemplo als de fora
que em miren.
A poc a poc
Eliminaens mirem l'un a l'altra
el groc, tu, jo.
Bon dia Montse!!!