diumenge, 7 d’abril de 2013

Joc literari 274è

274è joc literari de Jesús Ma. Tibau
Despullo el vers 
i parla sense cap, 
essència pura. 
Esquinço farbalans 
i no vull portar cua.



PD: 
nom vstré axí, de kap mnra, msapgreu

18 comentaris:

  1. "No em vestiré així de cap manera" , que no li sàpiga greu...
    Els versos com més despullats millor, són més propers, els farbalans, de vegades, fan que s'entortolliguin...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) I tant que no, que no li sàpiga greu!!! Però jo ho vaig escriure així com una disculpa.

      Elimina
  2. Ostres, la foto és molt bona i fa pensar... tu li has donat una interpretació que està molt bé i és que jo, al principi, no havia vist que la noia porta un mòbil (o el que sigui d'alta tecnologia) i en veure el gos, havia interpretat que era una indigent, o una "quisso-flauta"... al costat d'una imatge de gastar-se calers... però no, no és això... (millor per la noia, així segur que soparà calent)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que no m'he pensat gens aquesta aportació... he "xupat" roda d'altres intervencions. La llum al blog del Tibau va fer això d'un missatge de mòbil... i em va encantar. I l'Helena va fer un poema que jo vaig seguir... i mira, aquí està el resultat. :)

      Elimina
  3. Els farbalans a vegades són graciosos, però gairebé sempre queden carrinclons.
    En poesia i en tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria, deixarem estar els farbalans, doncs!!! :D Una abraçada.

      Elimina
  4. Jo tampoc vestiré així, com diu la Glo.Bos.blog els farbalons em queden carrinclons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No esperava menys de tu, Jp! Bon dia!!!

      Elimina
  5. Doncs mira, a mi sempre mha fet il.lusio casar-me.
    I t'hagues demanat si volies seure a la taula presidencial amb mi.
    Potser no amb aquest vestit peró sobretot amb molt de cap, mhagues agradat casar-me.

    Peró ja veig que em quedare per vestir sants. I no tinc ni idea de com van vestits.

    Bon dia i bona setmana. A veure si arrenca ja la primavera. Es fa esperar. Com una bona nuvia

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Jo de tu deixaria que els sants es vestissin solets... que ja són prou grans. :) Faig broma, Mònica. Jo de fet em vaig casar, però no amb un vestit així... ma no m'ha agradat disfressar-me de res, amb tots els respectes pels que els hi agrada i ho gaudeixen.

      Bon dia i Bona setmana, Mònica, una abraçada...

      Elimina
  6. És molt ben trobat, això del missatge de mòbil. A banda del poema. Però ara, amb el what's app, ja no passa tant. Els poemes continuaran sent curts, espero!

    ResponElimina
  7. Potser la seua parella sí que vol que es vista "així" i li està responent?


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta era la idea, Vicent, la parella o la mare... algú la pressiona i ella ha anat a mirar-s'ho i diu que no, que no...

      Elimina
  8. Aquest "de cap manera" quina por que em fa!! :)

    Doncs a mi m'ha agradat el teu poema, de totes, totes!!
    Aferradetes i bon dia!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Cadascú... al seu aire... perquè hauríem de seguir tots els mateixos camins i les mateixes maneres de fer... no? :)

      Gràcies, lluneta, una abraçada.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari