 |
| 274è joc literari de Jesús Ma. Tibau |
i parla sense cap,
essència pura.
Esquinço farbalans
i no vull portar cua.
PD:
nom vstré axí, de kap mnra, msapgreu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
"No em vestiré així de cap manera" , que no li sàpiga greu...
ResponEliminaEls versos com més despullats millor, són més propers, els farbalans, de vegades, fan que s'entortolliguin...
Petonets.
:) I tant que no, que no li sàpiga greu!!! Però jo ho vaig escriure així com una disculpa.
Eliminaj tpc.
ResponElimina:)
m smbl mlt bé!!! :)
EliminaOstres, la foto és molt bona i fa pensar... tu li has donat una interpretació que està molt bé i és que jo, al principi, no havia vist que la noia porta un mòbil (o el que sigui d'alta tecnologia) i en veure el gos, havia interpretat que era una indigent, o una "quisso-flauta"... al costat d'una imatge de gastar-se calers... però no, no és això... (millor per la noia, així segur que soparà calent)
ResponEliminaLa veritat és que no m'he pensat gens aquesta aportació... he "xupat" roda d'altres intervencions. La llum al blog del Tibau va fer això d'un missatge de mòbil... i em va encantar. I l'Helena va fer un poema que jo vaig seguir... i mira, aquí està el resultat. :)
EliminaEls farbalans a vegades són graciosos, però gairebé sempre queden carrinclons.
ResponEliminaEn poesia i en tot.
Gràcies, Glòria, deixarem estar els farbalans, doncs!!! :D Una abraçada.
EliminaJo tampoc vestiré així, com diu la Glo.Bos.blog els farbalons em queden carrinclons.
ResponEliminaNo esperava menys de tu, Jp! Bon dia!!!
EliminaDoncs mira, a mi sempre mha fet il.lusio casar-me.
ResponEliminaI t'hagues demanat si volies seure a la taula presidencial amb mi.
Potser no amb aquest vestit peró sobretot amb molt de cap, mhagues agradat casar-me.
Peró ja veig que em quedare per vestir sants. I no tinc ni idea de com van vestits.
Bon dia i bona setmana. A veure si arrenca ja la primavera. Es fa esperar. Com una bona nuvia
:) Jo de tu deixaria que els sants es vestissin solets... que ja són prou grans. :) Faig broma, Mònica. Jo de fet em vaig casar, però no amb un vestit així... ma no m'ha agradat disfressar-me de res, amb tots els respectes pels que els hi agrada i ho gaudeixen.
EliminaBon dia i Bona setmana, Mònica, una abraçada...
És molt ben trobat, això del missatge de mòbil. A banda del poema. Però ara, amb el what's app, ja no passa tant. Els poemes continuaran sent curts, espero!
ResponElimina:) els meus poemes, sempre curts... :)
EliminaPotser la seua parella sí que vol que es vista "així" i li està responent?
ResponEliminaVicent
Aquesta era la idea, Vicent, la parella o la mare... algú la pressiona i ella ha anat a mirar-s'ho i diu que no, que no...
EliminaAquest "de cap manera" quina por que em fa!! :)
ResponEliminaDoncs a mi m'ha agradat el teu poema, de totes, totes!!
Aferradetes i bon dia!!
:) Cadascú... al seu aire... perquè hauríem de seguir tots els mateixos camins i les mateixes maneres de fer... no? :)
EliminaGràcies, lluneta, una abraçada.