dijous, 25 d’abril de 2013

Corba del camí


D'una foto del Miquel

D'enyorança  d'estiu s'ha vestit  el camí,
de  descobertes  petites,  les  vores
de  somnis  violetes,  els  arbres.
Cada  passa que  fem ens acosta 
cada  respir ens allunya.

23 comentaris:

  1. Progrés enrere, que dic jo. O bé, físicament ets a prop de l'estiu, mentalment t'allunyes de l'hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si sabria explicar-lo millor... :)

      Elimina
  2. I la corba que s'apropa
    on ens portarà?
    a la utopia del futur,
    o la esperança d'un passat
    que ja no hi és,
    que no tornarà
    i que mai s'acaba...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre buscant la utopia de futur, Carles, sempre!

      Elimina
  3. Com ho has fet per a eixir en la aquarel·la i pintar-la alhora?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, m'has confós... em sembla que no sóc jo... que se m'assembla? :DDD

      Elimina
  4. que bonic, però hi ha tants colors malmesos per l'enyor de les llibertats, que, bo i anant a un estiu de pell, vivim en un hivern de cor...

    ResponElimina
  5. ara no se que es millor si caminar o respirar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaria bé fer les dues coses a la vegada, no?

      Elimina
  6. Sempre és un anar i tornar de diferents intensitats. Aquesta és la gràcia, i que duri.

    (m'agraden els colors de la interpretació... i aquests dos nois aturats que descansen mentre miren el camí del riu. Gràcies per fixar-t'hi))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'agrada gaire aquest dibuix, com ha sortit, però l'he penjat igualment! :) No sempre tot ha de sortir bé. :)

      Elimina
  7. Caminant pas a pas, fent aturades també per assaborir el paisatge o
    per reflexionar si el pas és el correcte o cal redreçar una mica el camí.

    Plou, plou, plou!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí també plou!!! Sempre cal redreçar el camí d'una manera o altra, no, lluneta?

      Elimina
  8. La vista de la corba i aquelles papallones que ens fan sospirar: "què hi trobarem, quan l'agafarem?". Corbes, corbes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una corba sempre amaga un misteri darrere!!!

      Elimina
  9. Avui el protagonisme és del color violaci (i de le violes) i del què trobarem a la revolta del camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, avui és un dia violeta! :) Un petó, Noves Flors!

      Elimina
  10. Jo tenia enyorança de fresqueta... i el temps m'ha fet cas... Quin dia tan preciós!! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pluja, pluja, a mi també m'agrada bastant!

      Elimina
  11. A la muntanya, m'estimo més les corbes que les rectes, perquè no saps mai que trobaràs després d'un revolt del camí, que es fa més curt per les ganes de fer descobertes...Cada passa que fem ens acosta al paisatge desconegut i potser que aguantem la respiració( només una miqueta) sinó volem anar enrere...
    M'agraden aquests tons violetes, com les flors del seu nom, humils, però amb una olor molt delicada...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre són més atractives les corbes... sempre.

      Petonassos, M Roser!

      Elimina
  12. Que no pateixi tant el camí, que aquest enyor aviat s'esvairà que ja respirem aromes d'estiu...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari