D'una foto del Miquel
D'enyorança d'estiu s'ha vestit el camí,
de descobertes petites, les vores
de somnis violetes, els arbres.
Cada passa que fem ens acosta
cada respir ens allunya.
D'enyorança d'estiu s'ha vestit el camí,
de descobertes petites, les vores
de somnis violetes, els arbres.
Cada passa que fem ens acosta
cada respir ens allunya.
Progrés enrere, que dic jo. O bé, físicament ets a prop de l'estiu, mentalment t'allunyes de l'hivern.
ResponEliminaNo sé si sabria explicar-lo millor... :)
EliminaI la corba que s'apropa
ResponEliminaon ens portarà?
a la utopia del futur,
o la esperança d'un passat
que ja no hi és,
que no tornarà
i que mai s'acaba...
Sempre buscant la utopia de futur, Carles, sempre!
EliminaCom ho has fet per a eixir en la aquarel·la i pintar-la alhora?
ResponEliminaJp, m'has confós... em sembla que no sóc jo... que se m'assembla? :DDD
Eliminaque bonic, però hi ha tants colors malmesos per l'enyor de les llibertats, que, bo i anant a un estiu de pell, vivim en un hivern de cor...
ResponEliminaSí, Zel, vivim amb el fred al cor...
Eliminaara no se que es millor si caminar o respirar
ResponEliminaEstaria bé fer les dues coses a la vegada, no?
EliminaSempre és un anar i tornar de diferents intensitats. Aquesta és la gràcia, i que duri.
ResponElimina(m'agraden els colors de la interpretació... i aquests dos nois aturats que descansen mentre miren el camí del riu. Gràcies per fixar-t'hi))
No m'agrada gaire aquest dibuix, com ha sortit, però l'he penjat igualment! :) No sempre tot ha de sortir bé. :)
EliminaCaminant pas a pas, fent aturades també per assaborir el paisatge o
ResponEliminaper reflexionar si el pas és el correcte o cal redreçar una mica el camí.
Plou, plou, plou!
Bessets.
Aquí també plou!!! Sempre cal redreçar el camí d'una manera o altra, no, lluneta?
EliminaLa vista de la corba i aquelles papallones que ens fan sospirar: "què hi trobarem, quan l'agafarem?". Corbes, corbes...
ResponEliminaUna corba sempre amaga un misteri darrere!!!
EliminaAvui el protagonisme és del color violaci (i de le violes) i del què trobarem a la revolta del camí.
ResponEliminaSi, avui és un dia violeta! :) Un petó, Noves Flors!
EliminaJo tenia enyorança de fresqueta... i el temps m'ha fet cas... Quin dia tan preciós!! ;-))
ResponEliminaPluja, pluja, a mi també m'agrada bastant!
EliminaA la muntanya, m'estimo més les corbes que les rectes, perquè no saps mai que trobaràs després d'un revolt del camí, que es fa més curt per les ganes de fer descobertes...Cada passa que fem ens acosta al paisatge desconegut i potser que aguantem la respiració( només una miqueta) sinó volem anar enrere...
ResponEliminaM'agraden aquests tons violetes, com les flors del seu nom, humils, però amb una olor molt delicada...
Petonets.
Sempre són més atractives les corbes... sempre.
EliminaPetonassos, M Roser!
Que no pateixi tant el camí, que aquest enyor aviat s'esvairà que ja respirem aromes d'estiu...
ResponElimina