D'una fotografia del Miquel de Fotofília
Ells:
En contrallumi amb les ales plegades
Uns ocells negres.
Jo:
Enlluernada
pel brogit de la vida.
Trenco una branca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Si trenques una branca, espere que sapigues volar.
ResponEliminaNo és fàcil aconseguir un cel uniforme així. T"hi felicite.
Era una branca baixeta i només m'he fet uns quants nyanyos... :)
EliminaGràcies , Jp!
Negre és l'ocell/ Ornament delicat/de vol trencat.
ResponEliminaMolt bonic tot plegat, Carme
Moments mandrosos
Eliminad'alada companyia
ornen el vespre.
Gràcies, el teu preciós!
S'hi posa l'òliba,
ResponEliminaa la branca més alta
del meu jo insomne.
Baixa les branques,
Eliminauna a una amb recança
l'òliba blanca.
El teu també és preciós, encara que sigui insomne. :)
Els ocells negres no deuen portar mala sort , com els gats, oi? He, he...Ho dic perquè si se't trenca una branca i estàs dalt de l'arbre...
ResponEliminaBon diumenge.
No en tinc ni idea, de com va la sort amb els ocells negres... el negre sempre té una mica de mala fama, oi?
EliminaBon diumenge... no era gaire amunt, no... ;)
Millor veure un ocell negre que veure't negre per veure un ocell.
ResponEliminaMolt millor, Joan, molt millor... :)
EliminaSembla un quadre japonès! Sembla un quadre japonès! Sembla un quadre japonès!!!!! Preciós!!!
ResponEliminaSí??? Ostres! No ho hauria dit!!! :D
EliminaDe fet, sembla (tota l'estructura del dibuix) com cal·ligrafia japonesa... és xulíssim!!!
EliminaMonges negres al capvespre, com un dibuix japonès, resen a l'hora de vespres ... i s'esperen per sopar.
ResponEliminaBona nit Carme.
:) o potser monjos... Bona nit, Pere!
EliminaMolt ben trobat això de la negreta. Contrast de foscor i llum. La branca que es trenca deu ser la de l'experiència de la vida.
ResponEliminaCom sempre la claves, Helena!
EliminaM'han dit els ocells que aquella branca que has trencat amb un cop de cap la feia servir un gat entremeliat per enfilar-se amunt i empipar-los. Que feia temps que miraven de trencar-la però sols no se'n sortien.
ResponEliminaMhan dit també que t'arribaran cants preciosos d'ocells diversos en agraïment per la teva ajuda.
Bon diumenge Carme bonica
Mònica, quina manera bonica de donar-li la volta... gràcies, els meus ocells et cantaran per tu. :)
EliminaNegres de mal averany?
ResponEliminano !negres de tant esperar
ara amb ànsia desitgen lliures volar
Així, com, nosaltres? Au vinga, volem!!!
EliminaI en trencar la branca, vas alliberar els ocells de la foscor.
ResponEliminaMolta llum per avui!!
Bessets.
Sembla que la branca trencada us ha donat bones vibracions... he, he, he...
EliminaMolt bona nit, lluneta.
Negre, com l'oblit
ResponEliminade venturoses hores
d'albades blanques.
Llunyans els dies
Eliminade la màgia infinita.
Present la nit.
Gràcies, bonica!
I ens acabes de demostrar que, el negre, no ha de ser sempre un color repudiat. Se'n poden treure dibuixos i lletres meravelloses!
ResponEliminaGràcies, porquet!!!!
EliminaM'agraden les teues interpretacions, Carme. La primera amb la delicadesa d'una estampa japonesa. Les literàries, pel poder inquietant de l'evocació.
ResponEliminaAquest cap de setmana els he tornat a veure :-)
Potser us fareu amics, Miquel, si us veieu els caps de setmana... a veure què et diuen a tu de la meva branca trencada. :D
EliminaGràcies, m'alegro que t'agradin les meves interpretacions. :)