Si fossis un mot, series una interjecció...
Les paraules petites, a tu, et poden semblar poc importants, però no. Són d'una intensitat i d'una claredat que captiva. Una interjecció et crida l'atenció, et fa somriure i de seguida saps si t'hi identifiques o no.
Com una interjecció: trapella i enjogassat. D'expressió contundent malgrat les poques lletres.
Una interjecció pot ser com un far: referència i llum, o com un reflex, resposta o protesta. Pot ser com un camí un pas senyalat per passar tranquil. O com un pont que et du a l'altre vorera.
Amb els somriures i riures gairebé sense paraules. Saps dir la sorpresa, l'alegria, la tristesa, la por, sense explicar-la. Expressar-la d'un sol so, d'un sol color i d'una sola mirada.
I no sempre són tan curtes les interjeccions, a vegades poden utilitzar diverses paraules, noms substantius o formes verbals. Com quan poses unes quantes paraules per explicar la tendresa. Quatre paraules poden ser sentiments immensos. Com globus lluminosos de colors.
Si fossis una interjecció, canviaries sovint, un dia series una exclamació, un altre dia una onomatopeia i un altre dia un adverbi, però molt sovint series una interjecció inventada: Sat! Etaf! Uai!! Eps!!! Pat!!! Una interjecció inventada per tu.
Una d'aquestes persones que dóna èmfasi a qualsevol situació!
ResponEliminaÈmfasi, molt bona paraula, ben trobada!!!
EliminaEm vénen ganes de pintar, fer punxa a les pintures i anar sombrejant.Un dia d'aquests em posaré a pintar. Ho tinc pendent! I sí a mi també m'agraden les interjeccioons!!!
ResponEliminaDoncs endavant amb les pintures!!! Les bones estones s'han de pescar de totes les maneres possibles.
EliminaM'agraden els colors del dibuix! Molt primaveral! Interjeccions no inventades però molt de la meva terra: Uep! Idò! ;)
ResponEliminaGràcies per les aportacions en el tema d'interjeccions. M'agraden les de ca vostra. Molt!!!
EliminaUna interjecció cridanera que et convida a jugar.
ResponElimina:) doncs va juguem, juguem...
EliminaXe!, que ben explicat.
ResponElimina:) També m'agraden les de la teua terra.
EliminaUi! si fossis un mot ...t'ompliria de petons mua! mua! i d'abraçades plis! plas!
ResponEliminaBona nit Carme :)
Ui, ui!!!! aquests abraçades que efusives... plis! plas! tornades!!! :DDDD
EliminaBona nit, Pere.
Inventar interjeccions com qui inventa un bes o una carícia furtiva.
ResponEliminaO potser una paraula màgica.
Tal vegada com Antaviana.
Potser són la clau d'un secret profund i dolç.
I potser sols els iniciats saben trobar el significat ocult.
Un significat, que ves a saber per quina raó, crec que fa somriure com una manyaga entre llençols.
Com un petó a la pell.
Com l'alenada dels llavis més estimats.
M'agraden aquestes interjeccions inventades.
Són prou petites per trobar-les en un raconet del cor.
O en un somni de colors.
O al tombar una cantonada.
O en un vers, com de passada.
En un T'estimo, de matinada.
O en un T'estim a mitja tarda.
O en un T'estime quan el capvespre
fa les ombres llargues i,
potser,
els cossos es cerquen amb delectança.
Carai, Carme! No pensava que les interjeccions donessin per tant!
Una bosseta de petons dolcíssims, nina estimada
:¬)**********************
Les interjeccions donen per això i per més i més... encara.
EliminaGràcies pel teu poema i les teves aportacions-interpretacions, barbo.
Una abraçada, poeta.
Hupsis!
ResponEliminaOstres!
EliminaUep!! Encara esteu desperts??
ResponEliminaAu!! a dormir tothom!!
Aiii que no pensava amb els bessets!!!:)
Nanit, nina!!
Ei! Sí! T'esperava!
EliminaQuina alegria de veure't!
Nanit, preciosa!!!
Aquests dibuixos de les paraules, els trobo preciosos...Trobo que les interjeccions, per si soles, en general els falta contingut, em sembla que han de menester l'ajuda d'alguna altra per poder tenir un sentit complert...De totes maneres penso que les paraules tenen el valor que els hi dona, qui les fa servir i també qui les rep, si se saben "vendre" bé...
ResponEliminaÉs que tu les veus amb ulls de poeta i és clar així totes les paraules tenen un gran valor!
Una abraçada plena d'interjeccions!
Hi ha interjeccions amb força contingut, amb substantius i verbs i adverbis... en la forma de dir-los els convertim en interjeccions. I les altres, les curtetes, si les diem en el moment adequat, el contingut ja està prou clar pel context.
EliminaEI! Quina abraçada més alegre!!!! Que bé!
Uala! Un post alegre i festiu, em recorda a tu. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies, Maijo, una abraçadeta dolça.
Eliminai són les paraules de quan fem l'amor, mmmm, síii.... més...! així...... :)
ResponEliminaSí!!! I tant que sííí!!! Ets genial, xiqueta!!!
EliminaAquest afegit els va molt bé a les meves interjeccions.
Ja ho diuen, que al pot petit (la curta interjecció) hi ha la bona confitura :))
ResponElimina:) Doncs sí, ben bé així s'ha dot tota la vida. Al pot petit hi ha la bona confitura!!!
Eliminajo no hagués pogut mai descriure-la així, he entés el que és i tot.... ;)
ResponElimina:) Gràcies, Joan!
Eliminadiria que estan a les antípodes de les seves cosinetes.. les pre-posicions! les iter-jeccions no s'ho pensen gaire..
ResponEliminaem sento una inter que va esdevenir pre i que ara se les veu i se les desitja per tornar a ser inter!
ets un solete que no s'acaba mai!
O sigui... si fossis un mot series una preposició???? No m'ho puc creure!
Eliminalolita, em fa il·lusió dir-te que si tu fossis un mot series un adverbi!!! Ni ho dubtis!!!
si fos un adverbi m'agradaria ser exclamatiu i inevitablement de dubte.. i no pre-posicionar-lo mai! encara que qui no està condemnat a ser una conjunció? i...o.... però....sinó..!
Eliminaa tu et veig molt conjuntiva també!
Si fossis un adverbi series exclamatiu, empeltat d'interjecció, i podries ser de dubte, però també de manera i de relatiu, segons el moment, segons les idees, segons les respostes que necessitessis.
EliminaSeries un adverbi que faries de complement circumstancial, perquè tindries sempre en compte, el context, l'entorn, sense donar mai res per descomptat del tot. Ens sembraries el dubte, però també ens situaries sovint en les maneres bones i crítiques maneres d'anar pel món. I de relatiu. Res no és independent. Tot fa referència a alguna cosa anterior, a un antecedent que cal tenir en compte.
I el dia que fóssim conjunció, ens trobaríem, en un i... o.... en un però o en un sinó, en un ja que, o en un doncs, o en un després que.
Abraçades conjuntives.
abraçades conjuntives al quadrat!
EliminaGlups! M'has deixat sense paraules! Si les volgués pintar, ara només tindria una tela en blanc amb taques de colors... i si les volgués redactar, només escriuria dibuixos.
ResponElimina:) deixeu uns comentaris tant bonics, que només per això ja em vénen ganes de fer un altre si fossis...
EliminaOOOh!
ResponEliminaTorno anar al llit somrient. Gràcies.
:D
Gràcies Glòria, un cop més pels teus somriures d'anar a dormir.
EliminaT'imagines una habitació juvenil... les parets blanques, molt blanques... i plena de posters de colors amb els teus verbs, adjectius, pronoms febles... Uaaaaaau!!... l'alegria de les paraules... comunicació!! :-)))
ResponElimina:) Gràcies, guapa... no sé si a algun jove podria agradar-li, però acolorida ja quedaria, ja, l'habitació!!! :D
EliminaA algun jove que li agradés llegir i/o escriure, segur que li agradaria! :-))
EliminaPenso que és el signe que més faig servir quan escric...M'agrada molt!!.
ResponEliminaEs curiosa i m'he entretingut força estona a contemplar les cenefes que li has fet a cadascuna de les lletres...Tot posa la imaginació a treballar!!
Ja saps on pots anar a buscar imatges per la teva capçalera.I jo, més que satisfeta i agraida de que ho facis!!
Una abraçada.
Jo també faig servir molt aquest signe. Moltes gràcies, Montse!!! M'agrada tenir flors a la capçalera!
EliminaUna abraçada.
Una interjecció, sempre curta i concisa com el vers.
ResponEliminaM'agrada la teva referència constant al vers i em fa molta gràcia recordar (tu no sé si ho recordaràs) que el primer cop que ens vam veure em vas dir "Ui, poesia, jo no, no..." :) I ara en gaudim cada dia. M'alegro del canvi!
EliminaNo me'n recordo, Carme! Però sí que ho creia fa temps. Amb les meves limitacions, provo de fer poesia. M'agraden els reptes!!!
EliminaJo sempre dic que jo no sé gaire de res, ni de dibuixar ni d'escriure, però per algunes coses sóc molt atrevida i m'hi llanço. Hi ha reptes, com aquest, que també m'agraden. :)
EliminaUaaaaaau!! Les interjeccions no estan gaire estudiades lingüísticament i són tan sinceres, tan directes. Com tu, Carme. Ara n'has de fer un sobre les onomatopeies, jo me les estimo molt i sempre que puc les faig sentir quan escric. Una abraçada!
ResponEliminaUn dia en faré un dedicat a les onomatopeies... jo no sé si crec que si tu fossis un mot series una onomatopeia, més aviat crec que no... però si t'agraden puc intentar-ho, i dedicar-te un si fossis... Una abraçada :)
Elimina