dilluns, 24 de juny del 2013

El gat i el cargol

















Un gat  enfadat
Unes  flors  que  encara s'obren
Un cargol  eteri  com si no volgués  ser-hi...


I  un estiu que comença
mandrós,  mandrós,  mandrós

o  potser  sóc  jo...











25 comentaris:

  1. L'estiu ja començat aquí molt d'hora. A penes teníem una primavera. I els cargols han menjat les fulles d'alguna planta al bosc....
    http://www.flickr.com/photos/35301408@N00/9083753571/

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espectacular, la imatge... el meu cargol no ha sigut, eh? :DDD Gràcies!

      Elimina
  2. No sé com va l'estiu, però jo m'apunto a la mandra pròpia també. Els gats fan cara d'enfadats, però només és un posat!

    ResponElimina
  3. Ja sé que és un cas d'egoisme però, ni et pots imaginar com envejo aquest cargol!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Envejar el cargol? Com si no volgués ser-hi... però hi és. De fet ara que ho dius l'envejo jo també, eh?

      Elimina
  4. Em sembla que no ets pas tu, és l'estiu que comença mandrós, aquest matí feia una bona fresca...Però ja ens queixarem quan es tregui la son de les orelles...El gat no sé si està enfadat, més aviat molest perquè les flors li deuen fer pessigolles i el cargol, sembla de vidre...
    Petonets de capvespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petonets de capvespre, M Roser... gràcies per teu comentari bonic.

      Elimina
  5. Oh, Carme, estàs feta una tota una artista!!
    Precioses paraules i preciosos dibuixos, il.lustracions o pintures, no sé com les anomenes, però vaja, són d'admirar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, i de mandrosa no en tens res, queda a la vista! :))

      Elimina
    2. Jo en dic dibuixos... (a vegades dibuixets) vaig fent totes les coses... però si que sóc mandrosa, sí... :)

      Elimina
  6. A on visc ara hi ha un gat que últimament arronsa els bigotis perquè plou molt sovint i no pot estirar-se a pendre el sol.
    També hi ha un cargol que s'enfila per la paret i desafia la gravetat arribant fins el sostre del porxo cada vegada que plou i surt a passejar (se li està posant un cos tot esbelt de tant d"exercici). I les flors es passen el dia rient perquè les gotetes de pluja els rellisquen pels petals i els fan pesigolles.
    I mho miro des de darrera els vidres perque encara fa fresca per tenir obert.
    Una abraçada immensa d"entretemps perpetu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oooh! se m'ha esborrat la meva resposta...

      Una abraçada immensa, faci el temps que faci... aquesta no me la perdo.

      M'encanta que les flors riguin i riguin...

      Elimina
  7. no se tu..pero l'estiu, porta una marxetaaaaaaaa que deunidó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no, jo no, sargantana... em fa mandra gairebé tot...

      Elimina
  8. Donat que, com diu en XEXU el gat no està enfadat sinó que tan sols és un posat, Tenim el cargol eteri (amb uns tons sospitosament grisosos que, com deia en MAC al seu relat, són indici clar de que es tracta d'un cargol fantasma) i el gat, ben tranquil, que s'ho mira...

    I jo, que aquesta nit he dormit amb manteta... La finestra oberta, lleuger mestral (vent del nord-oest, o sigui fred), la cortina onejant i... mandra, mandrota ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un cargol fantasma... qui em mana a mi dibuixar cargols fantasmes? a veure si em faran por a la nit... :DDDDD

      Elimina
  9. El gat no estarà enfadat però en fa tota la cara!
    La primavera ha passat sense fer-se notar gaire. Veurem com es porta l'estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els gats no m'inspiren confiança... sempre em semblen perillosos. :DDD

      Elimina
  10. els estius sempre són mandrosos, aquesta és la gràcia.
    (No ho diguis a ningú, però els gats també em semblen perillosos -i no té res a veure que de petit la meua gata em clavés dents i urpes a la cama- i, al mateix temps, enormement atractius)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només coincidim en la primera part pel que fa als gats... :DDD molt, molt atractius no m'ho semblen... acostumo a passar bastant d'ells i sorprenentment, algun cop ells no passen de mi.

      Elimina
  11. És un estiu mandrós que no acaba d'arribar. Ja m'agrada que es perllongui la primavera.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari