Tant si el paisatge és tant bonic, com si ha estat una aventura perillosa,
sempre és feliç el moment de tornar a casa.
.JPG)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Amb tant de dibuix d'Hostalets d'en Bas al final hi haurem d'anar afer una visita!!! ;)
ResponEliminaBen bonic aquest trocet de poble.
Bon dia Carme!!
Doncs, sí, és ben bonic i val la visita. És un poble petit, però preciós!
EliminaEstic d'acord amb el que dius. Si ha fet llamps i t'has salvat, pots ser molt feliç!
ResponEliminaDoncs sí, tens molta raó!
EliminaQue maco, m'encanta aquest estil tan clar, transparent i aparentment lleuger, però en saps treure l'essència! Petons!
ResponEliminaMoltes gràcies, Zel!
EliminaL'Hostalets d'en Bas és un poble que transmet calma i serenitat com ho fan els teus dibuixos.
ResponEliminaCalma, serenitat i alegria, també! Gràcies.
EliminaTorno a casa. A les parets conegudes. Als trajectes a fosques sense ensopegades. Als sorolls coneguts. A la bombeta fosa que he de canviar.
ResponEliminaTorno al lloc que conec i em coneix. Al lloc de “gairebé tots els dies”. Al que a vegades em cansa i del que desitjo, també, a vegades, fugir.
Torno al lloc del que de tant en tant m’escapo però al que torno sempre. Torno de nou, amb les ganes de ser-hi, perquè és aquell que reconec com a meu. Aquell, també, que em reconeix i on plenament sóc jo. Fins que de nou, amb la necessitat de ser per uns dies forastera, torni a marxar.
Bon retorn, Carme.
Sovint dic que m'agrada tant marxar com tornar. Tornar a casa sempre és un plaer i una il.lusió. Encara no he tornat, però ja n'oloro l'acollida.
EliminaGràcies, Mònica. Un petó.
És feliç tornar a casa i que pintis els bons records tan bé com sempre!
ResponEliminaDoncs sempre ho intento, Sílvia...
EliminaSi el paisatge és tan bonic, sempre te'n quedaran els records i si ha estat una aventura perillosa, feliç per haver-la superada!
ResponEliminaM'agraden els dos dibuixos.
Petonets de bona nit, Carme.
Moltíssimes gràcies M Roser. Un petó de bona nit!
EliminaFantàstic!! Ja no tinc paraules... és molt molt maco :-))
ResponEliminaGràcies, sempre m'animes...
EliminaMmmmm paisatge i el pa i la coca ensucrada de Can Batallé. Això és tocar el cel carme. Demà hi aniré i m'arribaré a la font de la Clapera. Hi vas anar?
ResponEliminaLa coca ensucrada és una de les millors coses del món!!!! :D
Eliminaoooooh m'agrada el teu paisatge!
ResponEliminaTenim uns paisatges fantàstics en aquest país!
EliminaM'estic plantejant seriosament una estada en aquest poble encantador. I a sobre fan coques delicioses. Ja no es pot demanar més!
ResponElimina:D. Segur que t'agradarà, Glòria.
Elimina
ResponEliminaCom Alícia, en comptes del mirall creuaria el llindar de la pantalla i entraria al si d'aquest bell poble: l'etern retorn a casa...
Aquests blocaires, com tu i com jo, vols dir que no ho fem tot sovint, això? :D :D
Elimina