M'has fet pensar en aquella frase que diu sempre hi han núvols al cel quan plou, però, que hi hagin núvols al cel no vol dir que hagi de ploure. Preciós Carme! Encara hi sóc a temps per participar en el relat de la senyora que està dins el llit? Bon estiu!
El poema i el dibuix em semblen jeroglífics, no sé massa bé que hi fa la mar en el túnel i la senyora a les portes del cementiri. Però segur que tu tens la clau i és el què hi importa.
Vaig trobar una foto de quan vam anar a veure el monument a Walter Benjamin. Em va venir de gust de dibuixar-la. Hi surto jo i la sorpresa que em va produir el monument.
Ets tu aquesta oi? Suposo que aquest túnel va a parar al mar, però això del mar dins del túnel... Us he enviat fotos, espero que arribin bé. Bona nit, Carme.
Avui carme, em mirava aquest lloc des de l´altra banda de la carretera, és únic. El recomano a tothom que conec, fins i tot als que no el agraden els cementiris, les vistes i el record valen la pena. I l´abisme que hi ha a dins del túnel, impressionant.
El túnel no sé, però el que està bé és estar fora del cementiri...
ResponEliminaMillor fora, i tant!!!!
EliminaM'has fet pensar en aquella frase que diu sempre hi han núvols al cel quan plou, però, que hi hagin núvols al cel no vol dir que hagi de ploure. Preciós Carme! Encara hi sóc a temps per participar en el relat de la senyora que està dins el llit? Bon estiu!
ResponEliminaI tant que hi ets a temps!!!!!
EliminaOstres, doncs jo no acabo d'entendre'l...
ResponEliminaSorprenent que dins d'aquest monument, dins del tunel es vegi el mar... potser es que no hi ha res a entendre...
EliminaL'impactant monument-hometage a Walter Benjamin. Encertades i emotives les paraules que acompanyen la bonica'aquarel-la.Felicitats!.
ResponEliminaGracies Ramon!!!!
EliminaEl poema i el dibuix em semblen jeroglífics, no sé massa bé que hi fa la mar en el túnel i la senyora a les portes del cementiri. Però segur que tu tens la clau i és el què hi importa.
ResponEliminaVaig trobar una foto de quan vam anar a veure el monument a Walter Benjamin. Em va venir de gust de dibuixar-la. Hi surto jo i la sorpresa que em va produir el monument.
EliminaHo has tornat a fer, estar dins de l'aqüarel·la i pintant-la alhora.
ResponElimina:D D D D
EliminaQue bé s'està de portes enfora......
ResponEliminaMillor, millor...
EliminaEts tu aquesta oi? Suposo que aquest túnel va a parar al mar, però això del mar dins del túnel...
ResponEliminaUs he enviat fotos, espero que arribin bé.
Bona nit, Carme.
Si que soc jo!!! El tunel va a parar al mar, com dius.
EliminaVaig a veure si trobo les fotos a l'altre mail.
Bona nit M Roser
Ja m'ho ha semblat que eres tu!
ResponEliminaUn túnel curiós. I l'aquarel·la molt aconseguida.
:) és un monument molt bonic i impressionant!!!
EliminaDel mar només en veiem la superfície, tot i que en coneixem la profunditat. De manera semblant que sabem que hi ha sortida al túnel.
ResponEliminaUn diàleg o un equilibri adequat entre superfície i profunditat... va bé en moltes coses de la vida.
EliminaAvui carme, em mirava aquest lloc des de l´altra banda de la carretera, és únic. El recomano a tothom que conec, fins i tot als que no el agraden els cementiris, les vistes i el record valen la pena. I l´abisme que hi ha a dins del túnel, impressionant.
ResponEliminaEstàs molt guapa!
Sí val la pena recomanar-lo!
EliminaNo sé pas si m'hi assemblo gaire, les figures no són el meu fort. Pe`ro gràcies de totes maneres.