Ja no és temps de finestres tancades,
ni de visillos massa protectors.
Tot just la bellesa, serà suficient
per protegir-nos.
Obrim de bat a bat
les finestres de l'ànima.
Res no és com era.
Recomencem de nou.
Et deixaré besos brodats
com espiells de l'ànima.
Molt maco aquest poema, però és el que no passa mai. Els besos "com espiells de l'ànima" és tan brillant!
ResponEliminaA vegades passa... O al menys jo penso que passa, potser ho somio o ho invento, que també podria ser.
EliminaGràcies, m'alegro que t'agradinaquesta expressió!
No sabria què dir-te, avui precisament fa dia de tancar les finestres altre cop. Pot ser només momentani, o potser ja ve l'època d'abrigar-se una mica. Època d'abrigar l'ànima sempre n'és, oi?
ResponEliminaTens raó, estic en un porxo obert i la pell de gallina del ventet que fa tan fresquet o més que fresquet.
EliminaEvidentment era una metàfora... Abrigar l'ànima de bellesa sempre està bé, a tot temps i a totes les èpoques.
almenys les dels nostres cors no les hem de tancar mai......
ResponEliminaProcurarem no fer- ho, Joan.
EliminaAixò de "Tot just la bellesa, serà suficient per protegir-nos" ho trobo tan bonic...
ResponEliminaAh, encisadora la finestra!
Gràcies, Glòria, a vegades penso que la bellesa serviria per tot... Les paraules belles, les actituds boniques...
Elimina(No tinc arreglo...). :D
Veig que selecciones els pobles on pots trobar boniques fotos...
ResponEliminaEn el temps real(meteorològic), si que comença a ser hora de tancar finestres, avui fa una bona fresqueta....Però en el món dels sentiments, millor obrir les finestres de bat a bat, perquè es renovin les emocions, sobretot si la bellesa, està a l'aguait, i tot tornarà a començar...
Si hi queda algun bes brodat, el guardarem com un petit tresor!
Petons de bona nit, Carme.
M'ha agradat molt això de la bellesa a l'aguait! Procurarem ma ntenir-la així.
EliminaEls teus versos són com una música nostàlgica i alhora esperançada en el futur. Recomençar i renéixer. El dibuix també ho expressa: aquesta finestra gòtica pren vida amb els geranis d'avui.
ResponEliminaMoltes gràcies, Consol, aquesta interpretació és afalagadora.
EliminaTant de bo fos així, que amb la bellesa n'hi hagi prou.
ResponEliminaObrim portes i finestres de bat a bat!!
Molt bona tarda!
Aferradetes, fresquetes de pluja intensa.
No hauríem de renunciar mai a la bellesa en totes les seves formes... Sobretot en les formes de tractar-nos els uns als altres.
Eliminamolt bonics i delicats versos Carme !
ResponEliminauna abraçadeta !! Fins aviat. ;-)
Moltes gràcies, Joan! Bona tornada de vacances!
Elimina