Col·lecció de moments: Sense color

dissabte, 10 d’agost del 2013

Sense color

Amb l'estoig de 6 grisos.

Té més vida el banc de fusta on vaig fer la foto que el dibuix amb grisos que no domino.

Com la vida, que té el color allà on el té i la intensitat, també, allà on la té, i no sempre és on nosaltres voldríem.

41 comentaris:

Sergi10 d’agost del 2013, a les 8:07
Encara es poden diferència diversos tons, però és cert que el gris no llueix tant davant d'altres colors. Respecte a la vida, molts cops l'hem d'entomar més que no pas triar per on va. Nosaltres no triem els seus colors, només ne som espectadors.
ResponElimina
Respostes
jpmerch10 d’agost del 2013, a les 8:13
Des que inventaren l'aquarel.la en color, és rar trobar-ne en blanc i negre.
ResponElimina
Respostes
fanal blau10 d’agost del 2013, a les 8:16
Sembla un bocí de finestra...
Potser no dominaràs els grisos, però tens una capacitat de transmetre colors i intensitats que ja la voldria...
Un bon matí de dissabte, carme.
ResponElimina
Respostes
McAbeu10 d’agost del 2013, a les 8:38
Vist el teu dibuix, jo no ho afirmaria tan taxativament que el gris no és un color. ;-)
ResponElimina
Respostes
Consol10 d’agost del 2013, a les 8:44
Aquesta fotografia està molt bé: en un cantó hi ha formes grisses damunt el paper i en l'altra la textura de la fusta.
ResponElimina
Respostes
Gemma Sara10 d’agost del 2013, a les 8:55
Trobo fantàstic treballar amb 6 grisos, la vida també té molts matisos dins d'un mateix color, ni que sigui tristot, no? Hi veig fusta i flama, sort que és de color gris ;)
ResponElimina
Respostes
sa lluna10 d’agost del 2013, a les 9:00
Quanta raó tens, no sempre és allà on la voldríem.

Ara sembla que els grisos et dominen a tu, aviat seràs tu qui els domini, n'estic segura!!

Aferradetes de cap de setmana!! :)
ResponElimina
Respostes
Barbollaire10 d’agost del 2013, a les 9:22
I jo que en sóc un fan del blanc i negre, trobo que el gris pot tenir una calidesa que no tenen altres colors més llampants.
De fet permet la nostra imaginació posar el color que més ens escaigui, o plagui, en cada moment.

Algú va dir que, amb el blanc i negre, s'aprecia l'important d'una imatge. El color pot distreure l'ull, la mirada.

Bon dia, bonica.
Una bosseta de petonets dolços
:¬)*******
ResponElimina
Respostes
Jesús M. Tibau10 d’agost del 2013, a les 10:16
la vida té vida pròpia
ResponElimina
Respostes
Relatus10 d’agost del 2013, a les 14:17
És difícil superar la força de la fusta
ResponElimina
Respostes
Assumpta10 d’agost del 2013, a les 16:28
Ànim l'estoig dels SIS COLORS GRISOS!! :-))

He de dir que jo vaig intentar pintar-hi una mandala i no em va agradar... però la meva mare diu que sí, que era bonica :-))
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals10 d’agost del 2013, a les 20:00
Això és com tornar a la tele en blanc i negre! El quadern gris, de totes maneres, m'agrada molt, no és gens gris.
ResponElimina
Respostes
M. Roser10 d’agost del 2013, a les 21:16
Pintar un dibuix només amb tonalitats de gris, és difícil perquè tots s'assemblen molt...La fusta fa un bon contrast.
A més jo sóc una "fan" de les fotos amb blanc i negre i gris, és clar...
Petonets Carme.
ResponElimina
Respostes
rits10 d’agost del 2013, a les 22:03
A mi m'agrada el gris, avui hem fet la mudança d'uns amics que s'han fet el pis ple de tons de gris... i és preciós... el millor xò és que em fas pensar.... i és que ells son tot calor. Càlids, riallers, propers....

Doncs el que deia, m'agrada el gris, xò en canvi odio quan la meva vida és grisa.... pot tenir-se aquesta contradicció?
ResponElimina
Respostes
Elfreelang11 d’agost del 2013, a les 12:58
doncs a mi aquest grisos em sonen com colors ...
ResponElimina
Respostes
Garbí2411 d’agost del 2013, a les 22:32
seria massa fàcil viure si tot fod allà on volem nosaltres i en el moment que ho volem
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)