dissabte, 10 d’agost de 2013

Sense color


Amb l'estoig de 6 grisos.

Té més vida el banc de fusta on vaig fer la foto que el dibuix amb grisos que no domino.

Com la vida, que té el color allà  on el té i la intensitat, també,  allà on la té,  i no sempre és on nosaltres voldríem.

41 comentaris:

  1. Encara es poden diferència diversos tons, però és cert que el gris no llueix tant davant d'altres colors. Respecte a la vida, molts cops l'hem d'entomar més que no pas triar per on va. Nosaltres no triem els seus colors, només ne som espectadors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no podem triar, a vegades sí. Però el que hem de triar sempre és adaptar-nos als colors que toca... i viure'ls el millor possible.

      Elimina
  2. Des que inventaren l'aquarel.la en color, és rar trobar-ne en blanc i negre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... ets genial!

      Justament com que no trobo aquarel·la en blanc i negre, faig servir tinta xina, en retoladors...

      Elimina
  3. Sembla un bocí de finestra...
    Potser no dominaràs els grisos, però tens una capacitat de transmetre colors i intensitats que ja la voldria...
    Un bon matí de dissabte, carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un banc, un banc de fusta ran de finestra, on vaig posar el blog per fotografiar el dibuix. Quan anava a retallar la foto, em va venir l'impuls de deixar-la així.

      Bon cap de setmana, fanalet.

      Elimina
  4. Vist el teu dibuix, jo no ho afirmaria tan taxativament que el gris no és un color. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. MAAAAAAAC!! Recordes aquell estoig de sis retoladors grisos que jo volia? (i que al final la meva mare em va regalar, per cert) doncs la CARME també el té!! Veus com és xulo? :-))

      Elimina
    2. Ho deu ser, ho deu ser, Mc, però costa de veure'l com un color...

      Assumpta, avui n'he fet un altre del natural, m'ha quedat molt millor. Ja el veureu.

      Elimina
    3. ASSUMPTA: I tant que me'n recordo. Un estoig de retoladors TOTS grisos, encara no me'n sé avenir! :-DDD
      CARME: És un color... apagat :-))

      Elimina
    4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    5. CARME.- Ja tinc ganes de veure-ho!, segur que has fet una meravella amb els tons de grisos!! :-DDD

      Elimina
    6. MAC.- Hehehehe doncs atenció!! que jo VAIG ENDEVINAR que la CARME s'havia comprat l'estoig dels sis retoladors perquè VAIG RECONÈIXER els colors!!!! :-DDD

      Quan ho vaig veure vaig pensar en tu, que sempre em posaves uns comentaris molt divertits sobre això dels SIS RETOLADORS GRISOS :-DDDD

      Elimina
  5. Aquesta fotografia està molt bé: en un cantó hi ha formes grisses damunt el paper i en l'altra la textura de la fusta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, noieta, quina ilu que em diguis això!

      Elimina
  6. Trobo fantàstic treballar amb 6 grisos, la vida també té molts matisos dins d'un mateix color, ni que sigui tristot, no? Hi veig fusta i flama, sort que és de color gris ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ho va semblar, de fantàstic, per això em vaig comprar l'estoig de 6 grisos!!!

      Un arbre com una flama? :DDD

      Elimina
  7. Quanta raó tens, no sempre és allà on la voldríem.

    Ara sembla que els grisos et dominen a tu, aviat seràs tu qui els domini, n'estic segura!!

    Aferradetes de cap de setmana!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tinc prou paciència... potser n'aprendré de fer anar els grisos!!!

      Aferradetes fresquetes, lluna bonica!

      Elimina
  8. I jo que en sóc un fan del blanc i negre, trobo que el gris pot tenir una calidesa que no tenen altres colors més llampants.
    De fet permet la nostra imaginació posar el color que més ens escaigui, o plagui, en cada moment.

    Algú va dir que, amb el blanc i negre, s'aprecia l'important d'una imatge. El color pot distreure l'ull, la mirada.

    Bon dia, bonica.
    Una bosseta de petonets dolços
    :¬)*******

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ets un fan del blanc i negre i el domines a la perfecció.
      Jo començo amb els grisos i em queda tot bullit. Però estic contenta que avui mateix n'he fet un altre i m'ha sortit molt millor.

      Bon cap de setmana, guapíssim!!! Una abraçda.

      Elimina
  9. Respostes
    1. I no demana mai permís per a res... ella!

      Elimina
  10. Respostes
    1. Seria diferent el dibuix de grisos sense la fusta? Segur que sí!

      Elimina
  11. Ànim l'estoig dels SIS COLORS GRISOS!! :-))

    He de dir que jo vaig intentar pintar-hi una mandala i no em va agradar... però la meva mare diu que sí, que era bonica :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Insistiré!!! :DDD Gràcies! Em va fer ilu que reconeguessis l'estoig de sis grisos. :) abraçades còmplices.

      Elimina
    2. Si, si, no vaig dubtar ni un segon... vaig dir "Ostres!! això són els retoladors de l'estoig de sis grisos!!" :-))

      Tens els altres també? Els de colors verdosos i els ocres?... Jo sí!! :-DDD

      Elimina
    3. Em va molt bé com estan classificats: 3 grisos càlids i 3 grisos freds, per saber on he d'utilitzar-los.

      No, els altres no els tinc. :DDD

      Elimina
    4. Sí, sí, estan súper ben classificats!! La gràcia està en saber quan toca posar un càlid o un fred... jo no apunto massa bé :-DD

      La meva germana sempre em renya perquè li demano coses així... o llibres i ella vol que demani coses útils... Així que llavors li vaig demanar a la mare :-P

      Però bé, la meva germana també sempre acaba picant... la majoria de colors, retoladors, llibretetes i coses així són regals seus :-))

      Elimina
  12. Això és com tornar a la tele en blanc i negre! El quadern gris, de totes maneres, m'agrada molt, no és gens gris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades va bé, descansar de colors brillants... m'ho dic i no sé si m'ho acabo de creure... :DDDD

      Elimina
  13. Pintar un dibuix només amb tonalitats de gris, és difícil perquè tots s'assemblen molt...La fusta fa un bon contrast.
    A més jo sóc una "fan" de les fotos amb blanc i negre i gris, és clar...
    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot s'ha d'aprendre i jo vull aprendre massa coses a la vegada, però mica en mica, milloraré els grisos.

      Petonets, M Roser...

      Elimina
  14. A mi m'agrada el gris, avui hem fet la mudança d'uns amics que s'han fet el pis ple de tons de gris... i és preciós... el millor xò és que em fas pensar.... i és que ells son tot calor. Càlids, riallers, propers....

    Doncs el que deia, m'agrada el gris, xò en canvi odio quan la meva vida és grisa.... pot tenir-se aquesta contradicció?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que una cosa és el gris autèntic i l'altra el gris metafòric!!!

      Jo també tinc la mateixa contradicció que tu. "Mal de muchos... :DDDD

      Elimina
  15. doncs a mi aquest grisos em sonen com colors ...

    ResponElimina
  16. seria massa fàcil viure si tot fod allà on volem nosaltres i en el moment que ho volem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria xulo, doncs, que fos una mica més fàcil viure, no? ;)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari