Quan fa sol al cor
la llum llueix radiant.
Una instantània
captura el caliu d’una mirada,
dolça, diàfana, nítida.
Poc després, l’obturador
s’embussa
i el diafragma deixa de respirar.
I, malgrat la bellesa
-persistent-
es fa de nit.
Ni la lluna és capaç
d’eixalbar un somni.
..........................................Fanal Blau
Gràcies per participar amb aquest bell poema.
L'acullo a casa meva, mentre la teva es manté aturada.
Amb tota l'estimació i la proximitat que puc.
Gràcies per participar amb aquest bell poema.
L'acullo a casa meva, mentre la teva es manté aturada.
Amb tota l'estimació i la proximitat que puc.
Unes paraules que no podien quedar amagades, tu has posat la idea per ser escrites i les has fet sortir a la llum. No es pot demanar més, felicitats a les dues
ResponEliminaMoltes gràcies, Joan!!! Un plaer poder-lo compartir.
Eliminacelebro molt la teva acollida perquè així la podem llegir, una gran poema ! mica en mica espero i desitjo que la fanal blau torni a brillar amb tota la llum possible, abraçades per les dues!
ResponEliminaLa fanalet tornarà a brillar amb tota la seva llum, n'estic segura, Elfree, i tu també en deus estar... Una abraçada de tornada.
EliminaPerò la lluna ens en pot inspirar de nous, de somnis...No cal quedar-se estancat en un!
ResponEliminaPetons a les dues.
A vegades amb els somnis perduts, costa refer-be de nous, M Roser, però un dia o altre tornen, si els percacem, tornaran.
EliminaA vegades em trobo enmig de nits que em fa por que siguin eternes. Ni tan sols la llum de la lluna em dóna consol i no trobo esperança en les promeses que em fa el dia que comença.
ResponEliminaLlavors, m'aturo, m'escolto i espero. Se que hi haurà una nit que serà eterna. Però encara no és aquesta.
Esperar... sense desesperar, sabent que tot passa i que les nits també s'acaben ... Mònica, m'agrada com ho expliques. Encara no és aquesta...
EliminaLa Fanalet sempre troba la mesura de les paraules exactes. Molt bonic! Crec que a mi també m'hauràs d'acollir! ;p
ResponEliminaDoncs si ho necessites, porquet, també t'acolliré, i tant que sí!!! :)
EliminaGràcies per la teva acollida!
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Abraçades a dojo, Fanalet!!!
EliminaSempre tan bonics els poemes de la Fanalet!
ResponEliminaEstic contenta de tornar-los a llegir a casa teva, Carme. Espero poder gaudir del seu blog ben aviat.
Una abraçada a les dues!
Jo també ho espero, Glòria!!!
EliminaUna abraçada compartida per a tu també.
Preciós poema i preciós el teu gest!!
ResponEliminaAferradetes compartides!!