.JPG)
.png)
Trompetes de foc
amb un so ben nítid
van anunciar la teva arribada
al meu balcó.
M'afanyo a recordar-ho.
De cada història, sempre,
el moment més bell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
De cada història sempre, el moment més bell...
ResponEliminaPreciós i preciosa aquarel·la!
Bon dia, Carme!
Moltes gràcies, preciosa...
EliminaUna abraçada de bona nit.
Crec que els veïns també recorden el matiner moment. ;)
ResponEliminahe, he, he... ;) potser sí que el recorden!!!
EliminaEls tres darrers versos són sublims.
ResponEliminaM'afanyo a recordar-los.
Gràcies, Jordi, segur que m'atrapes... en afanyar-te. :)
EliminaQuin colorido Noia!!! Aix, que hi hagi gent amb tanta mà i que les meves floretes no tinguin vida... :'(
ResponEliminaBon dia i bona setmana!!!
De tot s'aprèn, lluna, tu insisteix... alguna floreta trobaràs que s'avingui amb tu!!!
EliminaBona setmana, guapa!
De cada moment més bell, la seva història.
ResponEliminaAquest comentari m'obre una porta a un nou món immens. És cert a cada moment li correspon una història. A vegades una història ben diferent d'un altre moment. Seria un desafiament a la lògica i a la realitat... explicar una història a base de les diferents històries de cada moment, els més bells, si pot ser... o no!!!
EliminaUn experiment nou per assajar...
n'haurem d'aprendre també a quedar.nos amb l'instant més bell de cada cosa gràcies!
ResponEliminaUn dia o altre n'aprendrem... potser a base d'afanyar-nos a recordar-ho...
EliminaSempre és millor recordar els millors moments. I el so sembla que prometia.....
ResponEliminaProu que ho sembla...:)
EliminaUn balcó preciós, amb aquestes flors musicals que anuncien l'arribada d'un ésser estimat...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Ja saps que a Hostalets, tants com en vulguis!!!!
EliminaPetonets, guapa!
Preciós, també per recordar
ResponEliminaGràcies, Loreto!!!
EliminaEi, com està fet el segon? Té una "textura" molt curiosa... Son ceres?
ResponEliminaBé, és igual, els balcons et queden tan macos, taaaaaaaan macos!!! ;-))
Tinc de fa temps una capseta de pintures que estaven a bon preu a l'Abacus. Són acríliques però mai, mai les he fet servir perquè no sé com van. S'han de barrejar amb aigua com les aquarel·les? amb algun disolvent com els olis?
Ajuda'm!! Ves a saber si es faran malbé sense que les hagi ni tan sols provat!
El segon és un programa que és diu Drawing Box.
EliminaPel que fa a les pintures acríliques, jo no les he fet servir mai, però et dic el que sé.
No es necessita cap dissolvent. És dissolen amb aigua, mentre estan tendres o toves, si s'assequen queden com un plàstic que no hi ha qui ho dissolgui.
És poden pintar com aquarel·la, mullant el pinzell amb aigua o diluint-les tant com vulguis i també és poden pintar espesses com si fos oli i tapen el que hi ha a sota.
Va prova- ho!!!!!
Un instant sublim el que descriu el poema. Els teus dibuixos li fan justícia.
ResponEliminaBonic, bonic!
Gràcies, Glòria!
Elimina