.JPG)
Cobreixes el pou dels teus ulls
de bellesa superficial i efímera.
M'hi quedaré, per no córrer el risc de caure-hi de nou
i perdre'm del tot en profunditats sense fons.
Gaudeixo, també, de la bellesa dels teus colors
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Posats a caure en un pou, què millor que sigui en el dels ulls d'algú. El que has pintat és bonic, però tampoc no crec que ens agradés caure-hi!
ResponEliminaSi ha de ser sense fons... Ni un ni l'altre :)
Eliminaen aquest pou ....el que has escrit, no pas dins el dibuixat, a qui no agradaria caure-hi!
ResponElimina;) tal com ho dius semblaria que sí!
EliminaEl dia que algú escrigui sobre les teves aquarel·les, haurà de començar parlant dels geranis!!
ResponEliminaHe estat un parell de dies a Sitges i he fet unes quantes fotos de balcons i finestres. Vols que te les faci arribar? ;)
:) segur que són maques, gràcies !
EliminaEm quedo amb la bellesa dels teus poemes i les teves aquarel.les. M'embolico amb ells i em deixo portar allà on m'arrosseguen,sense reserves ni prudències. Cada cop que et trobo em trasllasdo a un lloc al que només se arribar de la teva mà. M'hi quedo l'estona que puc. I després torno. Fins que vinguis de nou i te'm tornis a endur amb paraules i colors.
ResponEliminaHi ha llocs (llocs de l'ànima) on només s'hi hauria d'anar sempre sense prudència ni reserves, com tu dius. És un privilegi per a mi de gaudir dels teus comentaris, noieta.
EliminaTambé em sembla necessari saber tornar... :)
Una abraçada immensa, Mònica
Comparar el pou amb els ulls és una manera molt poètica de veure les coses. Però caure-hi fa basarda, tan al pou com en aquestes mirades que fan perdre el senderi...
ResponEliminaL'aquarel·la preciosa, m'encanten les teves aquarel·les, Carme!
Gràcies, Glòria!!! A mi questa no és de les que més m'agrada... però jo les poso igual!!! ;) petonassos...
EliminaLa profunditat d'uns ulls ens poden molt bé fer caure al pou.
ResponEliminaPoden, poden... :)
EliminaM'agraden molt els pous, trobo que ens regalen el seu tresor que és l'aigua...Caure en la bellesa d'uns ulls, no està malament, sempre , és clar, que puguem triar si sortir -ne o quedar-nos...
ResponEliminaAquest pou del dibuix, a més d'aigua regala flors de colors vius.
Petonets, Carme.
Triar, triar, sempre podem triar... (o sempre hauríem de poder triar.
EliminaEls pous són un regal i les flors també, per això me'ls enduc en paper... :)
Petonets, maca!