dissabte, 17 d’agost de 2013

Hostalets d'en Bas: pou


Cobreixes el pou  dels  teus  ulls
de bellesa  superficial i efímera.
M'hi quedaré, per no córrer  el risc  de  caure-hi  de nou 
i perdre'm del tot en profunditats sense fons.
Gaudeixo, també, de la bellesa  dels teus  colors

14 comentaris:

  1. Posats a caure en un pou, què millor que sigui en el dels ulls d'algú. El que has pintat és bonic, però tampoc no crec que ens agradés caure-hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ha de ser sense fons... Ni un ni l'altre :)

      Elimina
  2. en aquest pou ....el que has escrit, no pas dins el dibuixat, a qui no agradaria caure-hi!

    ResponElimina
  3. El dia que algú escrigui sobre les teves aquarel·les, haurà de començar parlant dels geranis!!
    He estat un parell de dies a Sitges i he fet unes quantes fotos de balcons i finestres. Vols que te les faci arribar? ;)

    ResponElimina
  4. Em quedo amb la bellesa dels teus poemes i les teves aquarel.les. M'embolico amb ells i em deixo portar allà on m'arrosseguen,sense reserves ni prudències. Cada cop que et trobo em trasllasdo a un lloc al que només se arribar de la teva mà. M'hi quedo l'estona que puc. I després torno. Fins que vinguis de nou i te'm tornis a endur amb paraules i colors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha llocs (llocs de l'ànima) on només s'hi hauria d'anar sempre sense prudència ni reserves, com tu dius. És un privilegi per a mi de gaudir dels teus comentaris, noieta.

      També em sembla necessari saber tornar... :)

      Una abraçada immensa, Mònica

      Elimina
  5. Comparar el pou amb els ulls és una manera molt poètica de veure les coses. Però caure-hi fa basarda, tan al pou com en aquestes mirades que fan perdre el senderi...
    L'aquarel·la preciosa, m'encanten les teves aquarel·les, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria!!! A mi questa no és de les que més m'agrada... però jo les poso igual!!! ;) petonassos...

      Elimina
  6. La profunditat d'uns ulls ens poden molt bé fer caure al pou.

    ResponElimina
  7. M'agraden molt els pous, trobo que ens regalen el seu tresor que és l'aigua...Caure en la bellesa d'uns ulls, no està malament, sempre , és clar, que puguem triar si sortir -ne o quedar-nos...
    Aquest pou del dibuix, a més d'aigua regala flors de colors vius.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Triar, triar, sempre podem triar... (o sempre hauríem de poder triar.

      Els pous són un regal i les flors també, per això me'ls enduc en paper... :)

      Petonets, maca!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari