Hi havia una vegada dues finestres velles, el temps havia enfosquit les seves fustes i lluïen els seus anys sota el sol del matí. Les frontisses rovellades costaven d'obrir i grinyolaven com una queixa cada dia, quan la Quimeta les obria per regar les flors.
Però les finestres florien, no només els senyals del pas del temps, sinó els geranis vermells que vessaven llurs flors cap al carrer.
La Quimeta feia florir els geranis amb la seva cura i els geranis feien florir l'esguard de la Quimeta, quan, cada matí, els robaba el seu olor per posar-se'l de somriure.
.JPG)
Ostres!!! Quina sort la Quimeta!! M'agraden les finestres i els balcons florits.
ResponEliminaBon dia Carme!!!
Hostalets d'en Bas és un seguit de balcons i finestres florits... ja en veureu uns quants. :)
EliminaLa Quimeta i els geranis, es complementen i es fan estar millor els uns a l'altra. Ja em podria explicar la Quimeta com ho has de fer perquè et visquin...
ResponEliminaM'ho podria explicar també a mi... abans teníem una barana plena de geranis (fa molts anys, abans de la papallona dels geranis) i ara no aconsegueixo que me'n duri cap!!!
EliminaEntenc molt bé a la Quimeta, tot i que a mi em passa a la nit quan vaig a regar-les (regal per regal) jo les refresc i elles em regalen la seva olor i un somriure de satisfacció. :)
ResponEliminaM'encanta aquesta aquarel·la, tot el conjunt, per las finestres i els seus colors.
Molt bon dia, nina!!
Aferradetes
Un bon intercanvi, lluneta!!!
EliminaGràcies, bona nit, bonica!
Aferradetes.
Una bona manera de començar el dia; tant per la quimeta com per els geranis i una bonica forma de compartir-ho
ResponEliminaTens raó, una bona manera!
EliminaLa Quimeta i els geranis tenen sort de tenir-se, què bonic quan dos es complementen en armonia!.
ResponEliminaBon dia Carme!
Bona nit, Audrey, que descansis!!!
EliminaM'agraden molt les finestres i balcons amb geranis! Ja sé que n'hi ha a molts llocs mediterranis, però és una cosa que em sento tan nostra!! Em fan sentir com a casa. I això que a Rubí no hi ha massa balcons amb geranis! Potser em sento com... a la casa que voldria tenir!
ResponEliminaEm sembla que Rubí ja és massa ciutat... als poblets n'hi ha més i estan preciosos!!!
Eliminaes cuidaven i feien es florir mútuament ! a mi també m'agraden molt les finestres!
ResponEliminaAquests dies n'he recollit un munt, de finestres... ja les veureu.
EliminaJo cuide molt el geranis que no tinc i ells passen de mi, com era d'esperar.
ResponEliminaM'encanta aquesta frase pardoxal... :)
Eliminaa mi els geranis no se m'han donat mai massa bé i sempre em fa enveja veure'ls tant macos, sigui com sigui la finestra.
ResponEliminaI a mi, igual, nena!!!
Elimina
ResponEliminaLes finestres són una mica com els ulls de les cases que miren fora enllà...
Que bonic! sí, tens raó, és una mica així!!!
EliminaEls geranis al balcó em recorden Suïssa. Són molt decoratius, a mi també em fan somriure!
ResponEliminaSón preciosos...
EliminaDescrius molt bé el carrer ple de balcons i finestres amb geranis que li donen vida i color.
ResponEliminaGràcies, Consol!!!
EliminaBon estiu! C
ResponEliminaPaso a saludar-te, ja que últimament m'he posat molt poc a la xarxa, menys als blogs. M'agrada el què fas. Aquest post m'agrada especialment, a mi les flors em fan somriure i em treuen les cabories. Bons dibuixos, felicitats
Moltes gràcies per passar, M Antònia! Jo tampoc puc passar com faig habitualment, però vaig fent. Una abraçada!!!
EliminaQuines finestres més florides! Quan he entrat a casa teva ja he respirat una frescor!
ResponEliminaBon estiu, i bons dibuixos!
Bon estiu, maijo, qua gaudeixis de les vacances!!! Un abraçada.
EliminaPrecioses aquestes finestres de la casa n 1...Ara que a Hostalets, de cada casa en podries fer un quadre, és un poble tan florit...Els geranis de la finestra gran, parlen amb els de la finestra petita, segur que s'expliquen històries del poble!!!
ResponEliminaM'ha agradat aquesta petita història.
Petonets de bona nit, Carme.
N'he fet uns quants... Hostalets és una mina!!!! :DDDD
EliminaMolt sàbia la Quimeta, molt.
ResponEliminacom un conte per abans d'anar a dormir..
ResponEliminadelicios
petonets, nena
Petonets, bonica!
EliminaLa casa de la Quimeta devia ser vella però preciosa. Només cal veure els geranis.
ResponEliminaFeia prou goig... :D
EliminaHostalets és preciós i segur que els teus dibuixos li faran honor. Molt bonic tot plegat i que es pot dir de la teva feina? Wuau! ;D
ResponEliminaMontse, estic connectada molt a mitges... però vaig fent i m'alegro de veure't per aquí. Gràcies, guapa!!!
EliminaTots acabem sent finestres velles pel pas del temps.
ResponEliminaEl secret, segurament, està en no deixar mai d'acollir el batec de la vida, que ens arribi de la mà de geranis florits, d'ocells que s'aturin a reposar del seu vol i ens ofereixin els seus cants, o fins i tot de cops de vent que ens facin anar i venir.
I mirant-ho tot, hi haurà els teus ulls. I de la teva mà es farà etern i ple de sentit allò que sense tu podria tal vegada haver passat desapercebut.
Tenia moltes ganes de veure les teves, fa uns dies, anunciades finestres.
Constantment present.
Sé que hi ets, Mònica i m'acompanya molt la teva presència. Els teus comentaris i reflexions són sempre molt ben vinguts i m'encanta llegir-los. Gràcies.
EliminaJa es veu que aquests geranis són estimats. Així estan de bonics i ufanosos!
ResponEliminaLa Quimeta devia lluir un somriure esplendoros!
En el fons no hi res més important que el somriure...
EliminaUna abraçada, Glòria!
El somriure que no hauria de perdre ningú. Potser compraré geranis!!!
ResponEliminaA veure si te'n surts, Dafne, amb els geranis... ja, m'explicaràs... a mi em costen molt, darrerament!
EliminaHas expressat molt bé una admiració secreta i secular que guardo per tota la gent els balcons de la qual són curulls de flors. Bàsicament perquè jo he de lluitar contra tot i tothom per mantenir una maleïda planta verda! Sóc ben potaplà.
ResponElimina