dilluns, 12 d’agost de 2013

Hostalets d'en Bas: dues finestres


Hi havia una vegada dues finestres velles, el temps havia enfosquit  les seves fustes i lluïen els  seus  anys sota el sol del matí. Les frontisses rovellades costaven d'obrir i grinyolaven com una queixa cada dia, quan la Quimeta les obria per regar les flors.

Però les finestres florien, no només els senyals del pas del temps, sinó els geranis vermells que vessaven llurs flors cap al carrer.

La Quimeta feia florir els geranis amb la seva cura i els geranis feien florir l'esguard de la Quimeta, quan,  cada  matí,  els robaba el  seu olor per posar-se'l de somriure. 

45 comentaris:

  1. Ostres!!! Quina sort la Quimeta!! M'agraden les finestres i els balcons florits.

    Bon dia Carme!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hostalets d'en Bas és un seguit de balcons i finestres florits... ja en veureu uns quants. :)

      Elimina
  2. La Quimeta i els geranis, es complementen i es fan estar millor els uns a l'altra. Ja em podria explicar la Quimeta com ho has de fer perquè et visquin...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ho podria explicar també a mi... abans teníem una barana plena de geranis (fa molts anys, abans de la papallona dels geranis) i ara no aconsegueixo que me'n duri cap!!!

      Elimina
  3. Entenc molt bé a la Quimeta, tot i que a mi em passa a la nit quan vaig a regar-les (regal per regal) jo les refresc i elles em regalen la seva olor i un somriure de satisfacció. :)

    M'encanta aquesta aquarel·la, tot el conjunt, per las finestres i els seus colors.

    Molt bon dia, nina!!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bon intercanvi, lluneta!!!

      Gràcies, bona nit, bonica!

      Aferradetes.

      Elimina
  4. Una bona manera de començar el dia; tant per la quimeta com per els geranis i una bonica forma de compartir-ho

    ResponElimina
  5. La Quimeta i els geranis tenen sort de tenir-se, què bonic quan dos es complementen en armonia!.

    Bon dia Carme!

    ResponElimina
  6. M'agraden molt les finestres i balcons amb geranis! Ja sé que n'hi ha a molts llocs mediterranis, però és una cosa que em sento tan nostra!! Em fan sentir com a casa. I això que a Rubí no hi ha massa balcons amb geranis! Potser em sento com... a la casa que voldria tenir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que Rubí ja és massa ciutat... als poblets n'hi ha més i estan preciosos!!!

      Elimina
  7. es cuidaven i feien es florir mútuament ! a mi també m'agraden molt les finestres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests dies n'he recollit un munt, de finestres... ja les veureu.

      Elimina
  8. Jo cuide molt el geranis que no tinc i ells passen de mi, com era d'esperar.

    ResponElimina
  9. a mi els geranis no se m'han donat mai massa bé i sempre em fa enveja veure'ls tant macos, sigui com sigui la finestra.

    ResponElimina

  10. Les finestres són una mica com els ulls de les cases que miren fora enllà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic! sí, tens raó, és una mica així!!!

      Elimina
  11. Els geranis al balcó em recorden Suïssa. Són molt decoratius, a mi també em fan somriure!

    ResponElimina
  12. Descrius molt bé el carrer ple de balcons i finestres amb geranis que li donen vida i color.

    ResponElimina
  13. Bon estiu! C
    Paso a saludar-te, ja que últimament m'he posat molt poc a la xarxa, menys als blogs. M'agrada el què fas. Aquest post m'agrada especialment, a mi les flors em fan somriure i em treuen les cabories. Bons dibuixos, felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per passar, M Antònia! Jo tampoc puc passar com faig habitualment, però vaig fent. Una abraçada!!!

      Elimina
  14. Quines finestres més florides! Quan he entrat a casa teva ja he respirat una frescor!
    Bon estiu, i bons dibuixos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon estiu, maijo, qua gaudeixis de les vacances!!! Un abraçada.

      Elimina
  15. Precioses aquestes finestres de la casa n 1...Ara que a Hostalets, de cada casa en podries fer un quadre, és un poble tan florit...Els geranis de la finestra gran, parlen amb els de la finestra petita, segur que s'expliquen històries del poble!!!
    M'ha agradat aquesta petita història.
    Petonets de bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'he fet uns quants... Hostalets és una mina!!!! :DDDD

      Elimina
  16. com un conte per abans d'anar a dormir..
    delicios

    petonets, nena

    ResponElimina
  17. La casa de la Quimeta devia ser vella però preciosa. Només cal veure els geranis.

    ResponElimina
  18. Hostalets és preciós i segur que els teus dibuixos li faran honor. Molt bonic tot plegat i que es pot dir de la teva feina? Wuau! ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, estic connectada molt a mitges... però vaig fent i m'alegro de veure't per aquí. Gràcies, guapa!!!

      Elimina
  19. Tots acabem sent finestres velles pel pas del temps.
    El secret, segurament, està en no deixar mai d'acollir el batec de la vida, que ens arribi de la mà de geranis florits, d'ocells que s'aturin a reposar del seu vol i ens ofereixin els seus cants, o fins i tot de cops de vent que ens facin anar i venir.
    I mirant-ho tot, hi haurà els teus ulls. I de la teva mà es farà etern i ple de sentit allò que sense tu podria tal vegada haver passat desapercebut.

    Tenia moltes ganes de veure les teves, fa uns dies, anunciades finestres.
    Constantment present.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que hi ets, Mònica i m'acompanya molt la teva presència. Els teus comentaris i reflexions són sempre molt ben vinguts i m'encanta llegir-los. Gràcies.

      Elimina
  20. Ja es veu que aquests geranis són estimats. Així estan de bonics i ufanosos!
    La Quimeta devia lluir un somriure esplendoros!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el fons no hi res més important que el somriure...

      Una abraçada, Glòria!

      Elimina
  21. El somriure que no hauria de perdre ningú. Potser compraré geranis!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si te'n surts, Dafne, amb els geranis... ja, m'explicaràs... a mi em costen molt, darrerament!

      Elimina
  22. Has expressat molt bé una admiració secreta i secular que guardo per tota la gent els balcons de la qual són curulls de flors. Bàsicament perquè jo he de lluitar contra tot i tothom per mantenir una maleïda planta verda! Sóc ben potaplà.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari