Col·lecció de moments: Beget

dijous, 8 d’agost del 2013

Beget

Si els colors de la vida no surten prou bé,

inventa't un vermell,

i posa'l entre les ombres i els grisos,

encara que no hi sigui.

30 comentaris:

jpmerch8 d’agost del 2013, a les 8:39
Bona solució!

Bon dia, Carme!
ResponElimina
Respostes
Sergi8 d’agost del 2013, a les 9:23
Una cosa és el que es veu, i l'altra el que tu inventes. Qui ha dit que hagis de ser fidel a la realitat, la pintora ets tu i plasmes el que vols.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang8 d’agost del 2013, a les 11:37
la imaginació és per això per inventa-nos colors per dibuixar el que volem
ResponElimina
Respostes
Lluna8 d’agost del 2013, a les 12:27
Trobo que posar colors a la vida sempre està bé, sigui pq no t'agraden els que hi ha, sigui pq ens agradi més en un altre to... ;)

Petonets de quasi cap de setmana!!!
ResponElimina
Respostes
Consol8 d’agost del 2013, a les 15:39
El vermell de la passió entre ombres pot crear escletxes per on sortir-se'n.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals8 d’agost del 2013, a les 16:03
Realment aquesta vegada t'ha quedat millor en color, deu ser pel vermell! Si no tens les circumstàncies, cerca't les circumstàncies, diu algun manual d'autoajuda.
ResponElimina
Respostes
Galionar8 d’agost del 2013, a les 16:27
I tant que sí, Carme! Inventa't el vermell, i els colors que vulguis; al capdavall, què és la vida sinó allò que nosaltres vulguem que sigui...? O si més no, sempre ens quedaran els somnis... Per cert, Beget, un lloc fantàstic!
Una abraçada!
ResponElimina
Respostes
Relatus8 d’agost del 2013, a les 16:28
Si la vida és grisa, posa-li un vermell per acolorir-la. Em sembla que tens raó
ResponElimina
Respostes
rits8 d’agost del 2013, a les 19:20
La Holly de Desayuno co diamantes Quran tenia in via vermell es que tenia un dia horroros. Enlloc de posar-li color, se n'anava a Tiffany's... segurament Truman Capote no via venir al mediterrani I va veure els nostres colors calids..... xq si, el vermell pot donar molta calidesa
ResponElimina
Respostes
M. Roser8 d’agost del 2013, a les 20:15
I tant, Carme, ningú ens priva d'inventar colors, Cal triar els que ens alegrin la vida...
I que bonic que és el poble de Beget, avui m'agrada també molt el dibuix acolorit...
Bon capvespre, avui més fresquet.
ResponElimina
Respostes
fanal blau8 d’agost del 2013, a les 20:42
Just avui, fa onze mesos, passejava per Beget, inventant i reinventant colors.
Una abraçada càlida!
ResponElimina
Respostes
Garbí248 d’agost del 2013, a les 22:44
Ara m'has fet venir ganes de Beget...una sortida que tenia coll avall i que no pot ser per problemes de feina (que mai falti).Un altre dia serà
ResponElimina
Respostes
PS9 d’agost del 2013, a les 9:57
I no cal esperar la tardor per veure com es vesteixen els boscos a Beget, qualsevol dia de l´any hi pots trobar l' alegria.
Molt bona pensada Carme!
ResponElimina
Respostes
sa lluna9 d’agost del 2013, a les 19:35
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
Respostes
sa lluna10 d’agost del 2013, a les 8:51
Veient la teva casa de la Roca m'adono que just això em falta aquests dies, aire. Aquesta mancança no em permet sortir a visitar els meus amics, ni tampoc anar a concerts ni a cap esdeveniment, tot i estar de vacances. És com si estigués atrapada en un túnel sense sortida ... tant de bo trobi el mar a l'altre costat!!. Respirar profunda i obertament com el teu vigilant de pau, que cap ombra m'atrapi i que els colors de la vida surtin una altra vegada ... i si no és així ... m'inventaré un vermell.

Bones vacances, preciosa!! :)
Salut i bessets!!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)