L’Associació Ad’Art de Girona ens proposa un nou projecte literari col·lectiu anomenat Lletratura!
Es tracta de fer un relat de ficció literària de no més de 100 paraules que comenci amb la frase ““Tot ha canviat…”. un cop recollits seran repartits al festival Domèstica 2013 els dies 20 i 21 de setembre a Girona.
Tot ha canviat… només amb quatre paraules, no, no són les paraules, vas dir-me, són les actituds, i com sempre tenies raó. Però les teves actituds les llegeixo en paraules, sobretot. Unes paraules dites i unes altres de no dites van canviar-ho tot com de la nit al dia. Ara, unes altres paraules diferents i més sàvies tornen a canviar-ho de nou. I la casa torna a ser la mateixa casa, aquella que havíem inventat.
Tot ha canviat… només amb quatre paraules, no, no són les paraules, vas dir-me, són les actituds, i com sempre tenies raó. Però les teves actituds les llegeixo en paraules, sobretot. Unes paraules dites i unes altres de no dites van canviar-ho tot com de la nit al dia. Ara, unes altres paraules diferents i més sàvies tornen a canviar-ho de nou. I la casa torna a ser la mateixa casa, aquella que havíem inventat.
És cert Carme, tot ha canviat. Tant de temps buscant que succeís i finalment ha succeit quan ja no ho buscàvem.Tot té el seu moment i ha de ser llavors, ni abans ni després.
ResponEliminaFinalment el procès acaba.
M'agrada molt el teu escrit i el teu dibuix i adoro aquesta teva presència cap al final del dia. D'aquest dia de canvi.
Bona nit bonica.
Plou. I el soroll del degoteig de la canal que limita la meva finestra, m'endormisqueja.
De fet, tot canvia constantment i poca cosa podem fer-hi... Bé podem adaptar-nos-hi una mica.
EliminaI quan ja no eperes res hi ha coses que canvien... I alguna és un sorpresa bona.
Aquest dia de canvi, com cada dia, Mònica.
Ara no plou, aquí, però avui se n'ha fet un tip, m'agrada l'olor de pluja
Tinc apuntada la meva participació..........però encara no ho he fet. Sort que tu ho has fet i bé
ResponEliminaJa l'he vist! Te n'has sortit molt imolt bé!
EliminaNormalment quan es comença per... tot ha canviat, no ens surt uns relats massa alegres.
ResponEliminaT'ha quedat molt bé.
Penso que tens raó en això que dius... Però la alitat és que tot canvia sempre, a vegades per bé i a vegades no tant bé. Gràcies.
Eliminagràcies Carme m'has fet recordar que encara tinc pendent la meva participació ....a veure si m'animo...la teva tot ha canviat m'agrada i m'agrada perquè inspira esperança
ResponEliminaA vegades inspirar esperança és tota auna necessitat... Gràcies, Elfree... Ja l'espero!
EliminaParles d'una llarga trajectòria, segurament, en poques paraules. I acaba bé!
ResponEliminaTens tota la raó, és una llarga trajectòria...
Elimina
ResponEliminaDel teu escrit m'impacta -probablement perquè es tracta d'un concepte que tinc al cap- la idea de silenci: les "paraules no dites" que expressen tant com les verbalitzades. Bell i fortament simbòlic, el dibuix...
A vegades sort en tenim de ser observadors i "sentir" les paraules no dites... Sinó viuríem ben enganyats...
EliminaGràcies Jordi!
Una molt bona aportació, la teva, Carme !
ResponEliminaI una il·lustració molt ben encertada, felicitats !!
Moltíssimes gràcies, Artur! Tu si que fas il.lustracions, això meu són dibuixets...
EliminaSembla que hi ha hagut dos canvis, un per les paraules no dites i un altre fet amb paraules plenes de saviesa... Ara tot torna a estar al seu lloc, com calia...
ResponEliminaBona nit. Carme
Dos canvis... Molt ben expressat!!!!
EliminaBona setmana, M Roser
Sembla que hi ha hagut dos canvis, un per les paraules no dites i un altre fet amb paraules plenes de saviesa... Ara tot torna a estar al seu lloc, com calia...
ResponEliminaBona nit. Carme
No perds l'oportunitat de participar en qualsevol iniciativa! Les paraules ho poden canviar tot, tan per bé com per mal.
ResponEliminaQualsevol iniciativa és per a mi un estímul per escriure, a vegades així en solitari costa de trobar el què...
EliminaA vegades el poder de les actituds és superior al de les paraules. Si és per bé, fantàstic.
ResponEliminaDe vegades les no dites són les més aclaridores.
ResponEliminaEstà bé lo que bé acaba! :)
M'agrada la teva aportació!!
Aferradetes, nina.