dijous, 29 d’agost de 2013

Paulilles



Paulilles,  una  antiga  fàbrica  d'explosius,  que ara  s'ha convertit  en un museu  i en un paratge  natural,  de  costa,  sense  edificar. Entre  Banyuls  i Port  Vendres.  Dos  caps  rocosos  i bonics  i tres  cales  de platja  a  punt  per rebre  banyistes  en potència.  Molta gent  s'hi acosta  al'estiu.  L'àmbit  de la fàbrica  és  immens, perquè  era una colònia  i  hi havia  totes  les  dependències  de  diferents  tipus.  Ara està  enjardinat  i  és  molt  bonic.

27 comentaris:

  1. doncs si que ha de ser maco, pinta bé, com tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí val la pena arribar-s'hi, sobretot els que ho teniu més a prop, jo pensava que entre Banyuls i Port Vendres no hi havia gran cosa, però és ben bonic, tot el que hi ha.

      Elimina
  2. Sempre ens descobreixes paratges nous a través de les teves pintures. Penso com en joan, pinta molt bé. Bona nit, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un museu interessant de la vida de la colònia, de la utilització dels explosius, era una vida dura i perillosa. Molts incendis i explosions i accidents... però ara és ben bonic.

      Elimina
  3. Em recorda la fàbrica de Sant Benet, al costat d'on estiuejo. Quin encant que té!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els edificis que queden dempeus, ben rehabilitats, són macos, Helena, tens raó, tenen el seu encant...

      Elimina
  4. M'agrada que una fàbrica d'explosius, l'hagin convertida en un museu...I tot el conjunt és molt bonic.
    M'he estat mirant amb molt d'interès l'aquarel·la, i no estava segura de si o era, segurament deus haver fet servir els llapis d'aquesta tècnica...El resultat m'ha semblat esplèndid, ja saps que jo sempre em decanto pels dibuixos especialment "nets" o " clars"...
    Peonets de bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, volia dir petonets, se m'ha resistit la ttttttttt...

      Elimina
    2. Està feta amb pinzell i aquarel·les de pastilles, com gairebé sempre. Però hi ha dies que tot queda més net i més clar, i encara no entendré mai per què!!!

      Petonets, guapa!

      Elimina
  5. Estimada Carme,
    M'agrada el dibuix com tots els teus. Finalment he tornat i -toquem ferro- espero que la salut em deixi seguir.
    Seràs molt benvinguda a: certagloria.blogspot.com

    Molts petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben tornada, Glòria, m'alegro molt que puguis ser per aquí de nou, això vol dir que et trobes bé... et desitjo de tot cor que segueixis bé i que puguis seguir.

      Ara mateix passo per la teva nova casa, bonica.

      Petonassos.

      Elimina
  6. Qui els anava a dir als que hi treballaven que un dia faries una aquarel·la tan bonica de la seua fàbrica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;) he, he, he... devia ser ben diferent... bruta i recremada...

      Elimina
  7. El millor que tenen aquests llocs és que són història viva, si et poses a imaginar pots remuntar-te al moment que bullien d'activitat i inventar mil històries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, XeXu, t'ensenyen les fotos de la gent, t'ensenyen objectes, hi ha coses que arriben a l'ànima.

      Te'n dic dos exemples. la fàbrica abocava molts de residus al mar i els deien que era perillós banyar-se, però explicava una dona que quan eren joves, dinaven en cinc minuts, per poder banyar-se malgrat els riscos i el perill. I ho feien cada dia quan feia bon temps. Les conseqüències, no ens les explica, però en un altre apartat parla de malalties lligades a les substàncies manipulades.

      I una altra cosa que em va impactar molt, era una nina, una nina antiga, bonica, no pas de drap, que la regalaven a totes les Nenes treballadores quan començaven a treballar a la fàbrica, mira si havien de ser petites que la nina les il·lusionés i treballaven en un lloc ben perillós. Et quedes fet pols amb aquestes anècdotes.

      Elimina
    2. Però m'expliques històries reals, que com ve dius, eren molt dures en alguns casos. Jo et parlava d'inventar històries, de deixar volar la imaginació. El que passa és que és difícil deixar volar la imaginació quan la realitat era més inversemblant que qualsevol cosa que puguem inventar...

      Elimina
    3. Sí, sí, ja t'havia entès, el que jo volia dir és que a partir d'aquestes realitats, tan certes, però també tan generals, poden venir-te al cap històries inventades concretes... una nena inventada, il·lusionada per una nina, a canvi de tantes hores de feina i de tanta duresa...

      Com aquell poema de Martí Pol: L'Elionor tenia 14 anys i 3 hores quan va posar-se a treballar...

      Doncs això: La Isabel tenia 10 anys i volia una d'aquelles precioses nines que els donaven a les nenes que treballaven a la fàbrica...

      O... la Judit trobava un petit foradet de llibertat, cada migdia, quan d'amagat de tothom, es banyava a la cala amb les seves companyes. feia tanta calor a la fàbrica!!! Es refrescaven dins l'aigua fresca, soles, amagades entre les roques i reien, reien com boges, per la malifeta i pel plaer de l'aigua a la pell.

      :D ja m'embalo... gràcies per tornar, XeXu!!! m'encanten els diàlegs als comentaris.

      Elimina
  8. Un racó ben interessant dins d'una zona ben bonica. Al menys en la teva aquarel·la ha sembla molt maco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara és molt bonic i ho tenen molt ben arreglat. Ho és, Glòria, ho és!

      Elimina
  9. La vida en aquestes fàbriques devia ser molt dura i al marge del seu entorn natural. Ara sembla que la fàbrica s'hagi integrat millor al seu paisatge. Un bon dibuix, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La fàbrica, paradoxalment, ha preservat el paisatge... de ser un risc i una contaminació total, ha passat a ser un paratge verge i molt agradable.

      Elimina
  10. malgrat el seu passat ara realment fa bonic...o el fa bonic els teus dibuixos....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa bonic en la realitat, potser més que no pas en els meus dibuixos. :)

      Elimina
  11. Què xulo que d'un lloc amb un passat fosc, es transformi amb un de tant bonic i alhora poder saber la història que recull i la vida que hi va transcórrer.

    I tens traça per reflexar.ho!.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És realment una experiència, aquest lloc.

      Gràcies, Audrey! Una abraçada.

      Elimina
  12. Quina meravella!! Jo em quedo enamorada del traç segur i decidit, encertat, bo, amb el que fas el dibuix de base... Després, un gust excel·lent en la tria de colors... Podria semblar fàcil: Sí, té això, una senzillesa preciosa... però en realitat COSTA MOLT!! En saps un munt! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres!!! moltíssimes gràcies, Assumpta!!! Petonassos...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari