Paulilles, una antiga fàbrica d'explosius, que ara s'ha convertit en un museu i en un paratge natural, de costa, sense edificar. Entre Banyuls i Port Vendres. Dos caps rocosos i bonics i tres cales de platja a punt per rebre banyistes en potència. Molta gent s'hi acosta al'estiu. L'àmbit de la fàbrica és immens, perquè era una colònia i hi havia totes les dependències de diferents tipus. Ara està enjardinat i és molt bonic.
doncs si que ha de ser maco, pinta bé, com tu.
ResponEliminaSí val la pena arribar-s'hi, sobretot els que ho teniu més a prop, jo pensava que entre Banyuls i Port Vendres no hi havia gran cosa, però és ben bonic, tot el que hi ha.
EliminaSempre ens descobreixes paratges nous a través de les teves pintures. Penso com en joan, pinta molt bé. Bona nit, Carme!
ResponEliminaÉs un museu interessant de la vida de la colònia, de la utilització dels explosius, era una vida dura i perillosa. Molts incendis i explosions i accidents... però ara és ben bonic.
EliminaEm recorda la fàbrica de Sant Benet, al costat d'on estiuejo. Quin encant que té!
ResponEliminaEls edificis que queden dempeus, ben rehabilitats, són macos, Helena, tens raó, tenen el seu encant...
EliminaM'agrada que una fàbrica d'explosius, l'hagin convertida en un museu...I tot el conjunt és molt bonic.
ResponEliminaM'he estat mirant amb molt d'interès l'aquarel·la, i no estava segura de si o era, segurament deus haver fet servir els llapis d'aquesta tècnica...El resultat m'ha semblat esplèndid, ja saps que jo sempre em decanto pels dibuixos especialment "nets" o " clars"...
Peonets de bona nit, Carme.
Ostres, volia dir petonets, se m'ha resistit la ttttttttt...
EliminaEstà feta amb pinzell i aquarel·les de pastilles, com gairebé sempre. Però hi ha dies que tot queda més net i més clar, i encara no entendré mai per què!!!
EliminaPetonets, guapa!
Estimada Carme,
ResponEliminaM'agrada el dibuix com tots els teus. Finalment he tornat i -toquem ferro- espero que la salut em deixi seguir.
Seràs molt benvinguda a: certagloria.blogspot.com
Molts petons!
Ben tornada, Glòria, m'alegro molt que puguis ser per aquí de nou, això vol dir que et trobes bé... et desitjo de tot cor que segueixis bé i que puguis seguir.
EliminaAra mateix passo per la teva nova casa, bonica.
Petonassos.
Qui els anava a dir als que hi treballaven que un dia faries una aquarel·la tan bonica de la seua fàbrica.
ResponElimina;) he, he, he... devia ser ben diferent... bruta i recremada...
EliminaEl millor que tenen aquests llocs és que són història viva, si et poses a imaginar pots remuntar-te al moment que bullien d'activitat i inventar mil històries.
ResponEliminaSí, XeXu, t'ensenyen les fotos de la gent, t'ensenyen objectes, hi ha coses que arriben a l'ànima.
EliminaTe'n dic dos exemples. la fàbrica abocava molts de residus al mar i els deien que era perillós banyar-se, però explicava una dona que quan eren joves, dinaven en cinc minuts, per poder banyar-se malgrat els riscos i el perill. I ho feien cada dia quan feia bon temps. Les conseqüències, no ens les explica, però en un altre apartat parla de malalties lligades a les substàncies manipulades.
I una altra cosa que em va impactar molt, era una nina, una nina antiga, bonica, no pas de drap, que la regalaven a totes les Nenes treballadores quan començaven a treballar a la fàbrica, mira si havien de ser petites que la nina les il·lusionés i treballaven en un lloc ben perillós. Et quedes fet pols amb aquestes anècdotes.
Però m'expliques històries reals, que com ve dius, eren molt dures en alguns casos. Jo et parlava d'inventar històries, de deixar volar la imaginació. El que passa és que és difícil deixar volar la imaginació quan la realitat era més inversemblant que qualsevol cosa que puguem inventar...
EliminaSí, sí, ja t'havia entès, el que jo volia dir és que a partir d'aquestes realitats, tan certes, però també tan generals, poden venir-te al cap històries inventades concretes... una nena inventada, il·lusionada per una nina, a canvi de tantes hores de feina i de tanta duresa...
EliminaCom aquell poema de Martí Pol: L'Elionor tenia 14 anys i 3 hores quan va posar-se a treballar...
Doncs això: La Isabel tenia 10 anys i volia una d'aquelles precioses nines que els donaven a les nenes que treballaven a la fàbrica...
O... la Judit trobava un petit foradet de llibertat, cada migdia, quan d'amagat de tothom, es banyava a la cala amb les seves companyes. feia tanta calor a la fàbrica!!! Es refrescaven dins l'aigua fresca, soles, amagades entre les roques i reien, reien com boges, per la malifeta i pel plaer de l'aigua a la pell.
:D ja m'embalo... gràcies per tornar, XeXu!!! m'encanten els diàlegs als comentaris.
Un racó ben interessant dins d'una zona ben bonica. Al menys en la teva aquarel·la ha sembla molt maco.
ResponEliminaAra és molt bonic i ho tenen molt ben arreglat. Ho és, Glòria, ho és!
EliminaLa vida en aquestes fàbriques devia ser molt dura i al marge del seu entorn natural. Ara sembla que la fàbrica s'hagi integrat millor al seu paisatge. Un bon dibuix, com sempre.
ResponEliminaLa fàbrica, paradoxalment, ha preservat el paisatge... de ser un risc i una contaminació total, ha passat a ser un paratge verge i molt agradable.
Eliminamalgrat el seu passat ara realment fa bonic...o el fa bonic els teus dibuixos....
ResponEliminaFa bonic en la realitat, potser més que no pas en els meus dibuixos. :)
EliminaQuè xulo que d'un lloc amb un passat fosc, es transformi amb un de tant bonic i alhora poder saber la història que recull i la vida que hi va transcórrer.
ResponEliminaI tens traça per reflexar.ho!.
Petonets!
És realment una experiència, aquest lloc.
EliminaGràcies, Audrey! Una abraçada.
Quina meravella!! Jo em quedo enamorada del traç segur i decidit, encertat, bo, amb el que fas el dibuix de base... Després, un gust excel·lent en la tria de colors... Podria semblar fàcil: Sí, té això, una senzillesa preciosa... però en realitat COSTA MOLT!! En saps un munt! ;-))
ResponEliminaOstres!!! moltíssimes gràcies, Assumpta!!! Petonassos...
Elimina