dimecres, 14 d’agost del 2013

Hostalets d'en Bas: finestra petita



M'ompliré les  mans de pètals
m'ompliré els  peus  de fulles.
M'amagaré  com la finestra.
Però  hi seré,  sempre.
.................................................................Carme

Encara que t'amaguis,
Sabré trobar-te.
M'arribaran dels pètals el perfum i els colors.
I de les fulles la verdor.
I em donaran la teva pista.
Llavors sabràs,
Com se de tu,
Que hi seré sempre.
..................................................................Mònica


17 comentaris:

  1. Encara que t'amaguis,
    Sabré trobar-te.
    M'arribaran dels pètals el perfum i els colors.
    I de les fulles la verdor.
    I em donaran la teva pista.
    Llavors sabràs,
    Com se de tu,
    Que hi seré sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre em trobes, Mònica, i ja sé que hi ets sempre. M'has emocionat un cop més amb el teu poema. Gràcies pel regal. A veure si me'n surto de pujar-lo al post amb la connexió precària que tinc ara.

      Una abraçada.

      Elimina
  2. Això esperem, que hi siguis sempre, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs això de ser-hi sempre, a vegades em sembla que és un vici que no em sé treure, tampoc m'hi esforço gaire, la veritat. :DDD Petonassos, XeXu.

      Elimina
  3. El més important, és ser-hi, malgrat que hi ha qui voldria que hi fóssim de diferent manera, però no sempre es pot complaure!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ... sempre ho he volgut veure així, Dafne, encara que alguns cops no resulti fàcil de dur-ho a la pràctica.

      Elimina
  4. Ta!!!

    Hi ha un munt de finestres petites plenes de flors i colors als pobles, són encantadores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me les "quedaria" totes, ni que fos en paper i llapis... :)

      Elimina
  5. ummm...bo, bo, boníssim...com el dia que et desitjo!!

    Bessets preciosa, ni un ni dos, mil :)

    ResponElimina
  6. Quina bellesa tan gran en una finestra tan petita ;-)) Detallets preciosos...

    ResponElimina
  7. Aquest gerani deu anar molt bé per fer l'espieta des de la finestra sense ser vist des del carrer!

    ResponElimina
  8. Roig apassionat,
    verd burgès,
    deixen entreveure
    l'interior del meu poema.

    ResponElimina
  9. la finestra és molt xiqueta o els geranis molt ufanosos, però fan una bona parella

    ResponElimina
  10. Igual que als pots petits diuen qui hi ha la bona confitura, a les finestres petites sempre s'hi amaguen encantadors tresors en forma de testos, de cortinetes, de mirades gatunes i de flors radiants. a mi també m'agraden molt aquestes finestres. La teva és molt maca.

    ResponElimina
  11. Que hi siguis sempre i que per sempre ens puguis mostrar aquest ventall de flors que tens! ;)

    ResponElimina
  12. Preciosa aquesta finestra, amb aquest gerani tan ben centrat... Realment el gerani sembla un quadre i la finestra n'és el marc
    , a veure si ens regales més finestretes d'aquestes...
    Petonets , Carme.

    ResponElimina
  13. Unes paraules formoses, que es donen les mans en la distancia i que lluiten contra l'oblit !! Molt maques, Carme !!.... com el mateix poblet de Hostalets d'en Bas, on no hi ha una finestra sense flors !!
    Bon dijous, Carme ; )

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari