.JPG)
.JPG)
M'ompliré les mans de pètals
m'ompliré els peus de fulles.
M'amagaré com la finestra.
Però hi seré, sempre.
.................................................................Carme
Encara que t'amaguis,
Sabré trobar-te.
M'arribaran dels pètals el perfum i els colors.
I de les fulles la verdor.
I em donaran la teva pista.
Llavors sabràs,
Com se de tu,
Que hi seré sempre.
..................................................................Mònica
Encara que t'amaguis,
ResponEliminaSabré trobar-te.
M'arribaran dels pètals el perfum i els colors.
I de les fulles la verdor.
I em donaran la teva pista.
Llavors sabràs,
Com se de tu,
Que hi seré sempre.
Sempre em trobes, Mònica, i ja sé que hi ets sempre. M'has emocionat un cop més amb el teu poema. Gràcies pel regal. A veure si me'n surto de pujar-lo al post amb la connexió precària que tinc ara.
EliminaUna abraçada.
Això esperem, que hi siguis sempre, Carme!
ResponEliminaDoncs això de ser-hi sempre, a vegades em sembla que és un vici que no em sé treure, tampoc m'hi esforço gaire, la veritat. :DDD Petonassos, XeXu.
EliminaEl més important, és ser-hi, malgrat que hi ha qui voldria que hi fóssim de diferent manera, però no sempre es pot complaure!!!
ResponEliminaDoncs ... sempre ho he volgut veure així, Dafne, encara que alguns cops no resulti fàcil de dur-ho a la pràctica.
EliminaTa!!!
ResponEliminaHi ha un munt de finestres petites plenes de flors i colors als pobles, són encantadores.
Me les "quedaria" totes, ni que fos en paper i llapis... :)
Eliminaummm...bo, bo, boníssim...com el dia que et desitjo!!
ResponEliminaBessets preciosa, ni un ni dos, mil :)
Quina bellesa tan gran en una finestra tan petita ;-)) Detallets preciosos...
ResponEliminaAquest gerani deu anar molt bé per fer l'espieta des de la finestra sense ser vist des del carrer!
ResponEliminaRoig apassionat,
ResponEliminaverd burgès,
deixen entreveure
l'interior del meu poema.
la finestra és molt xiqueta o els geranis molt ufanosos, però fan una bona parella
ResponEliminaIgual que als pots petits diuen qui hi ha la bona confitura, a les finestres petites sempre s'hi amaguen encantadors tresors en forma de testos, de cortinetes, de mirades gatunes i de flors radiants. a mi també m'agraden molt aquestes finestres. La teva és molt maca.
ResponEliminaQue hi siguis sempre i que per sempre ens puguis mostrar aquest ventall de flors que tens! ;)
ResponEliminaPreciosa aquesta finestra, amb aquest gerani tan ben centrat... Realment el gerani sembla un quadre i la finestra n'és el marc
ResponElimina, a veure si ens regales més finestretes d'aquestes...
Petonets , Carme.
Unes paraules formoses, que es donen les mans en la distancia i que lluiten contra l'oblit !! Molt maques, Carme !!.... com el mateix poblet de Hostalets d'en Bas, on no hi ha una finestra sense flors !!
ResponEliminaBon dijous, Carme ; )