Un relat que m'ha arribat per correu de la Mònica Massó

Un relat de la Mònica Massó

15 d’agost de 2013 (diari d’en Max)

«Avui, després de 8 dies al llit, amb febre alta i deliris que els metges no saben a què atribuir, he sortit una estona al balcó de casa.

La mare m’ha deixat sortir –hi . Això sí, amb el pijama llarg i ben abrigat, tot i que el termòmetre de la farmàcia que hi ha davant de casa, marcava 35 graus.

-Una estona- m’ha dit. A veure si el sol et fa revifar –ha afegit amb to trist però esperançat.

He obert les portes de la balconada amb el mateix entusiasme i la mateixa emoció que hem va recórrer tot el cos aquell primer dia que el pare em va dur al cinema, quan ell encara hi era i jo no veia plorar a la meva mare com la veig darrerament.

He alçat els ulls cap al sol, i com no podia ser d’altra manera els he tancat ràpidament perquè m’encegava amb la seva intensitat d’estiu i el meu deshàbit de mirar-lo, adquirit aquests darrers dies.

Mentre els tenia tancats i veia tot de guspires parpallejants, he demanat dos desitjos: que el pare torni i que pugués veure el sol sense que em fessin mal els ulls.

I els he obert.

Sorprenentment, mirant cap al carrer, enlloc de mirar el cel, he vist una renglera de sols que s’estenien per la vorera, uns més amunt que els altres -fins i tot, n’hi havia un al costat de la paperera- i que no enlluernaven.

He somrigut i he entrat corrent cap al menjador on l’àvia seia sense dir res, amb aquella expressió trista que té ara i que abans no tenia.

-He vist tot de sols al carrer, àvia!.

-Posa’t al llit, maco –m’ha dit. I ha afegit: Mercè, el nen torna a delirar.

M’han fet tornar a posar al llit i m’han mira’t altre cop si tenia febre. Jo seguia somrient: si un dels dos desitjos s’havia complert, bé podia també complir-se l’altre. No em deixen escriure més, avui. Diu la mare que he de descansar.».

SMS enviat per una turista des de Barcelona (traduït): Mare, és ben cert que aquests catalans són diferents. Avui al migdia, a 35 graus de temperatura segons el termòmetre d’una farmàcia, hi havia un nen de 5 o 6 anys, al balcó de casa seva, abrigat amb pijama i una manteta. I no parava de somriure. Evidentment tots els del grup de viatge, no hem pogut estar-nos de fotografiar-lo.T’envio per mail la foto del vailet.