divendres, 16 d’agost de 2013

Un relat que m'ha arribat per correu de la Mònica Massó

Un relat de la Mònica Massó

15 d’agost de 2013 (diari d’en Max)


«Avui, després de 8 dies al llit, amb febre alta i deliris que els metges no saben a què atribuir, he sortit una estona al balcó de casa.

La mare m’ha deixat sortir –hi . Això sí, amb el pijama llarg i ben abrigat, tot i que el termòmetre de la farmàcia que hi ha davant de casa, marcava 35 graus.

-Una estona- m’ha dit. A veure si el sol et fa revifar –ha afegit amb to trist però esperançat.

He obert les portes de la balconada amb el mateix entusiasme i la mateixa emoció que hem va recórrer tot el cos aquell primer dia que el pare em va dur al cinema, quan ell encara hi era i jo no veia plorar a la meva mare com la veig darrerament.

He alçat els ulls cap al sol, i com no podia ser d’altra manera els he tancat ràpidament perquè m’encegava amb la seva intensitat d’estiu i el meu deshàbit de mirar-lo, adquirit aquests darrers dies.

Mentre els tenia tancats i veia tot de guspires parpallejants, he demanat dos desitjos: que el pare torni i que pugués veure el sol sense que em fessin mal els ulls.

I els he obert.

Sorprenentment, mirant cap al carrer, enlloc de mirar el cel, he vist una renglera de sols que s’estenien per la vorera, uns més amunt que els altres -fins i tot, n’hi havia un al costat de la paperera- i que no enlluernaven.

He somrigut i he entrat corrent cap al menjador on l’àvia seia sense dir res, amb aquella expressió trista que té ara i que abans no tenia.

-He vist tot de sols al carrer, àvia!.

-Posa’t al llit, maco –m’ha dit. I ha afegit: Mercè, el nen torna a delirar.

M’han fet tornar a posar al llit i m’han mira’t altre cop si tenia febre. Jo seguia somrient: si un dels dos desitjos s’havia complert, bé podia també complir-se l’altre. No em deixen escriure més, avui. Diu la mare que he de descansar.».

SMS enviat per una turista des de Barcelona (traduït): Mare, és ben cert que aquests catalans són diferents. Avui al migdia, a 35 graus de temperatura segons el termòmetre d’una farmàcia, hi havia un nen de 5 o 6 anys, al balcó de casa seva, abrigat amb pijama i una manteta. I no parava de somriure. Evidentment tots els del grup de viatge, no hem pogut estar-nos de fotografiar-lo.T’envio per mail la foto del vailet.

7 comentaris:

  1. Oi que sí? A mi també m'ha encantat!!! Li he fet un espai al meu blog perquè crec que s'ho val.

    ResponElimina
  2. Què maco!! Què dolç!! Segur, segur que sí que s'acomplirà el seu desig!!

    ResponElimina
  3. Gràcies carme. Infinites gràcies.
    Gràcies als que m'heu llegit i us ha arribat el meu relat i el sentiment que hi batega.

    ResponElimina
  4. A mi també m'ha agradat, per el xiquet els barrets són autèntics sols, i els altres grans que pensin el que vulguin, ell és feliç.
    Per cert, els turistes de la foto, devien ser japonesos!!!
    Petons a les dues.

    ResponElimina
  5. M'ha encantat , el trobo tan dolç!!
    Enhorabona Mònica!!

    Aferradetes compartides!! :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari