dissabte, 31 d’agost del 2013

Un banc davant del cingle




T'espero,  
no hi fa  res  que  hi hagi  un cingle,   
ben bé al meu davant.  
Jo  seuré  al banc i  estaré  prou segura. 
Sé  que vindràs,
hi ha una barana  protectora.
Deixa't seduir  per paisatge  i la  profunditat.
Davalla-hi  amb  els  ulls i amb  el cor.
T'hi espero, 
amb una mica  de vertigen  per compartir.

31 comentaris:

  1. Mai se m'hagués acudit compartir el vertigen...

    ResponElimina
  2. Si. Millor asseguts, per contemplar el paisatge i la profunditat :)
    Si hi ha una barana..., no em farà tan vertigen.
    Però sobretot per què hi seràs tu, també em sentiré segur.
    Petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contemplarem, mirarem, sentirem... el paisatge és impressionant sempre dalt d'un cingle i aquest era el Far. Petó, Miquel!

      Elimina
  3. De vegades compartir el vertigen és de lo millor que et pot passar, segur que en aquest banc s'hi està bé i no costa fer-ho.

    Petonets Carme!!!

    ResponElimina
  4. Compartim arxius i impressores podent compartir vertigens, mira que som rars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això dic jo... si compartir vertigens és genial!!! :DDDD

      Elimina
  5. aquesta barreja de vertigen i confiança m'ha agradat! i els dibuixos !

    ResponElimina
  6. Jo encara diria més, mentre esperes tindràs unes vistes inigualables! Benvinguts els bancs davant dels cingles!

    ResponElimina
  7. el vertigen de veritat serà quan arribis i compartim seient

    ResponElimina
  8. Una proposició difícilment refusable. El vertígen compartit fa que s'esvaeixi per a tots dos, la teva presència ho garanteix. El teu dibuix sembla, com sempre, que superi la realitat, gràcies pel regal que ens fas en cada article del blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per venir per aquí!!! també m'encanta com ho dius...

      Elimina
  9. els bancs m'atruen..hi sere segur !!

    respiren complicitat, proximitat
    son senzills pero tan comodes
    i normalment tant estrategicament situats
    que nomes els hi falta que els dibuixin
    per conventirse en somni

    i contra el vertigen..un petó cada quatre hores!!
    ;-)

    ResponElimina
  10. Hola de nou, Carme, és molt agradable retrobar aquest espai teu que em fa sentir de retorn a casa. Que bonica, l'aquarel·la...!
    Ai, aquestes esperes que ens fan entendre el significat del vertigen...! No calen cingles profunds, de vegades, per sentir-lo, o potser sí, potser són els nostres cingles els que fan perillar l'estabilitat i provocar el vertigen... Però sempre, sempre, la confiança és el millor antídot per a les nostres pors.
    Una molt forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, quina alegria que hagis tornat!!! m'agrada llegir-te i veure't per aquí!!!

      Qui espera desespera, diu el refrany i costa tota una vida desmuntar aquesta dita que ens ha caigut a sobre. Esperar i prou, d'una manera neta i clara... amb l'antídot de la confiança i el petó cada quatre hores de la sargantana... :) Una abraçada molt, molt forta!!!

      Elimina
  11. Esperar malgrat el cingle, com un en un quadre romàntic de Caspar David Friedrich.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que tota jo sóc ficada en un quadre romàntic!!! ;) Gràcies, Helena!

      Elimina
  12. De segur que hi va, però el vertigen només el sentiràs mentre esperes ;)

    ResponElimina
  13. He vingut..., m’ha guiat la
    llum dels teus colors, al banc
    costat per costat, hem mirat endavant...,
    el silenci ens ha cantat la seva cançó,
    no ens volem vendre res..., només
    compartim metàfores a temps present.
    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartir metàfores a temps present em sembla una meravella... :) Gràcies!

      Elimina
  14. Compartir el vertigen és una forma excitant d'estimar!

    ResponElimina
  15. El cingle no altera la seua seguretat.


    Vicent Terol

    ResponElimina
  16. Esperar algú tenint al davant un paisatge tan espectacular, ha des ser molt agradable, sobretot si s'està segur que la persona vindrà...Qui diu vertigen? Del banc al cingle hi ha un bon tros...i amb barana i tot.
    Petonets,

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari