T'espero,
no hi fa res que hi hagi un cingle,
ben bé al meu davant.
Jo seuré al banc i estaré prou segura.
Sé que vindràs,
hi ha una barana protectora.
Deixa't seduir per paisatge i la profunditat.
Davalla-hi amb els ulls i amb el cor.
T'hi espero,
amb una mica de vertigen per compartir.
Mai se m'hagués acudit compartir el vertigen...
ResponEliminaA vegades tenim idees estranyes... :)
EliminaSi. Millor asseguts, per contemplar el paisatge i la profunditat :)
ResponEliminaSi hi ha una barana..., no em farà tan vertigen.
Però sobretot per què hi seràs tu, també em sentiré segur.
Petó
Contemplarem, mirarem, sentirem... el paisatge és impressionant sempre dalt d'un cingle i aquest era el Far. Petó, Miquel!
EliminaDe vegades compartir el vertigen és de lo millor que et pot passar, segur que en aquest banc s'hi està bé i no costa fer-ho.
ResponEliminaPetonets Carme!!!
Petonets, lluna, m'agrada que ho vegis així!!!
EliminaCompartim arxius i impressores podent compartir vertigens, mira que som rars.
ResponEliminaAixò dic jo... si compartir vertigens és genial!!! :DDDD
Eliminaaquesta barreja de vertigen i confiança m'ha agradat! i els dibuixos !
ResponEliminaGràceis, Elfree!!!
EliminaJo encara diria més, mentre esperes tindràs unes vistes inigualables! Benvinguts els bancs davant dels cingles!
ResponEliminaAquest és un banc fantàstic, porquet!!!
Eliminael vertigen de veritat serà quan arribis i compartim seient
ResponEliminam'encanta com ho dius... :)
EliminaUna proposició difícilment refusable. El vertígen compartit fa que s'esvaeixi per a tots dos, la teva presència ho garanteix. El teu dibuix sembla, com sempre, que superi la realitat, gràcies pel regal que ens fas en cada article del blog.
ResponEliminaGràcies a tu per venir per aquí!!! també m'encanta com ho dius...
Eliminaels bancs m'atruen..hi sere segur !!
ResponEliminarespiren complicitat, proximitat
son senzills pero tan comodes
i normalment tant estrategicament situats
que nomes els hi falta que els dibuixin
per conventirse en somni
i contra el vertigen..un petó cada quatre hores!!
;-)
T'espero, sargantana, t'espero!!! ;-)
EliminaHola de nou, Carme, és molt agradable retrobar aquest espai teu que em fa sentir de retorn a casa. Que bonica, l'aquarel·la...!
ResponEliminaAi, aquestes esperes que ens fan entendre el significat del vertigen...! No calen cingles profunds, de vegades, per sentir-lo, o potser sí, potser són els nostres cingles els que fan perillar l'estabilitat i provocar el vertigen... Però sempre, sempre, la confiança és el millor antídot per a les nostres pors.
Una molt forta abraçada!
Montse, quina alegria que hagis tornat!!! m'agrada llegir-te i veure't per aquí!!!
EliminaQui espera desespera, diu el refrany i costa tota una vida desmuntar aquesta dita que ens ha caigut a sobre. Esperar i prou, d'una manera neta i clara... amb l'antídot de la confiança i el petó cada quatre hores de la sargantana... :) Una abraçada molt, molt forta!!!
Esperar malgrat el cingle, com un en un quadre romàntic de Caspar David Friedrich.
ResponEliminaEm sembla que tota jo sóc ficada en un quadre romàntic!!! ;) Gràcies, Helena!
EliminaDe segur que hi va, però el vertigen només el sentiràs mentre esperes ;)
ResponEliminaQui sap, Noves flors... qui sap...
EliminaHe vingut..., m’ha guiat la
ResponEliminallum dels teus colors, al banc
costat per costat, hem mirat endavant...,
el silenci ens ha cantat la seva cançó,
no ens volem vendre res..., només
compartim metàfores a temps present.
onatge
Compartir metàfores a temps present em sembla una meravella... :) Gràcies!
EliminaCompartir el vertigen és una forma excitant d'estimar!
ResponElimina:) guapa!!!
EliminaEl cingle no altera la seua seguretat.
ResponEliminaVicent Terol
Gràcies Vicent, em sembla que de moment no... :)
EliminaEsperar algú tenint al davant un paisatge tan espectacular, ha des ser molt agradable, sobretot si s'està segur que la persona vindrà...Qui diu vertigen? Del banc al cingle hi ha un bon tros...i amb barana i tot.
ResponEliminaPetonets,