Vaig llegint la lletra i contemplant la imatge. La mirada amunt i avall. I és exactament com dius i ho dius exactament com és. Ressegueixo el limit, veig la claror i trobo l'ombra. I em quedo finalment amb l'intercanvi que desitjo i que sempre es produeix. Que vull, inevitable.Un cop més quedo amarada de tu.
XeXu, a mi tot em sembla difícil, de representar amb pintures... i per descomptat les llums i les ombres, el que més.
Mònica, inevitable, no sé si sempre desitjable, però inevitable sí que ho és. Un com més et dono les gràcies per venir fins aquí i acompanyar-me i interpretar-me sempre tant bé. Una abraçada immensa, Mònica.
Helena, entre fulles i parets, ben bé així i m'agrada molt aquesta expressió i la idea de fons.
Jordi... a vegades em sembla que no em queda res més que petits matisos... com el dibuix d'ombra de les fulles a la paret, efímer i subtil. Una abraçada.
Llums i ombres, tan indissolubles i suposo que tan difícils de representar amb pintures.
ResponEliminaVaig llegint la lletra i contemplant la imatge. La mirada amunt i avall. I és exactament com dius i ho dius exactament com és. Ressegueixo el limit, veig la claror i trobo l'ombra.
ResponEliminaI em quedo finalment amb l'intercanvi que desitjo i que sempre es produeix. Que vull, inevitable.Un cop més quedo amarada de tu.
Intercanvis inevitables entre foscor i llum, entre fulles i paret.
ResponEliminaFiníssims matisos.
ResponEliminaXeXu, a mi tot em sembla difícil, de representar amb pintures... i per descomptat les llums i les ombres, el que més.
ResponEliminaMònica, inevitable, no sé si sempre desitjable, però inevitable sí que ho és. Un com més et dono les gràcies per venir fins aquí i acompanyar-me i interpretar-me sempre tant bé. Una abraçada immensa, Mònica.
Helena, entre fulles i parets, ben bé així i m'agrada molt aquesta expressió i la idea de fons.
Jordi... a vegades em sembla que no em queda res més que petits matisos... com el dibuix d'ombra de les fulles a la paret, efímer i subtil. Una abraçada.
l'altre dia en vaig capturar una pensant amb tu
ResponEliminaaviam si te la faig arribar
sempre m'intriga pensar que pasa darrere les finestres
quines vides s'hi viuen, quines il·lusions s'hi somien...
un peto embalconat
Doncs, a veure, a veure... :)))
EliminaNo sé pas què em passa amb les portes i finestres i balcons... MIRA! M'AGRADEN!
Un petonàs bonica.
Preciósa aquesta finestra...A mi em sembla que les ombres són importants, perquè sempre hi ha una llum que les ocasiona!
ResponEliminaPetonets de bona nit.
Segur que sí, M Roser!!!
EliminaDeliciós joc el de les llums i l'ombra. L'aquarel·la transmet frescor!
ResponElimina