dilluns, 3 de febrer de 2014

Clavellet de pastor

D'una fotografia  d'en Xavier  del Blog Fita
Com aquests pètals suaus i esfilagarsats voldria les nostres paraules.
Amb  la coherència  d'aquest  repartiment de dolls asserenats,
amb l'ordre i la  forma plena de bellesa i  un sentit que fos el nostre.

I amb inclinacions ben lliures per creuar-se  i entrecreuar-se...


37 comentaris:

  1. Hola! Sóc nova! Què be dibuixes! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Assumpta nova!!! Em sembla que et conec d'alguna cosa...

      Gràcies pel piropo i ben vinguda al blog... Estàs guapa amb el gorro vermell. Te l'has fet tu?

      Elimina
    2. Hola! Jo també sóc nou, i que bé dibuixes, també.

      Elimina
    3. Holaaa!! Hahaha m'heu fet riure entre tots!! ;-))

      No, no l'he fet jo, fa temps que el tinc... No sé què fer, sempre he tingut la mateixa imatge... això és com un experiment :-DD

      Elimina
    4. Hola! Jp nou! t'assembles moltíssim a un altre Jp que conec de fa temps... quin dia més emocionant!!!! Un munt de lectors nous que em diuen que dibuixo bé!!! :D

      He, he, he... Experimenta, Assumpta, a veure quina foto t'agrada més...

      Elimina
  2. es una flor preciosa i el teu dibuix li fa justícia :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo mai no trobo que els facin prou justïcia, però no em sé estar de dibuixar flors, ben sovint. :) Gràcies!

      Elimina
  3. Entrecreuar-se i creuar-se lliurement, sense envair l'espai més íntim, mostrant en el seu conjunt tota la bellesa.
    Uns colors que m'encanten, preciós dibuix!!

    Aferradetes d'horabaixa :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaria bé que el diàleg pogués entrecreuar-se sempre, sense defallir, sense silencis excessius, sense fugides d'estudi, sense renuncies importants, sense reserves... Utòpica que sóc, mareta meva!

      Una abraçada ben forta...

      Elimina
    2. Doncs mira, m'agrada molt el què has escrit al post, però això d'aquí dalt encara m'agrada més! :)
      i sense aixecar el to, o aixecant-lo (que carai!) però sempre que servís per crear ponts, per avançar... Utòpiques??? Així hauria de ser!

      :)
      Bon dimarts!!!!

      Elimina
    3. Gràcies, Gerònima, sempre he sabut que estem del mateix costat... en aquesta lluita utòpica, ;) però m'agrada saber-t'hi. Per avançar, sempre per avançar, per aprendre, per ser millors, junts o separats, però millors amb l'ajuda del nostre diàleg... Així hauria de ser!!!

      Gràcies!!!! Bon dimarts i una abraçada apretada... ninona... :)

      Elimina
  4. Quan els pastors de muntanya van a atalaiar bestiar, sobretot si són vaques, es posen un d'aquests clavells al trau de la samarra.
    Com si anessin a una cursa de braus; d'aqui ve el nom d'aquesta flor ... clavellet de pastor.
    Per cert, la nova, la que ha fet el primer comentari crec que va de ... "incognito".

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquesta anècdota. M'agrada que utilitzis la paraula atalaiar. M'agrada saber d'on ve aquest nom.
      I m'agrada el nom de clavellet de pastor.

      Ja deia jo que em sonava aquesta noia... ;)

      Bon vespre, Pere.

      Elimina
  5. S'esfilafarsa i s'entrecreua una estrofa
    de quatre versos de clavellina
    i una estrella de cinc puntes de pètals
    l'acarona i la corona.
    Fita
    (La fotografia impressiona la matèria i el dibuix s'imprimeix a la memòria)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb quatre versos de clavellina i quatre llapis de colors, l'he ben gravada a la memòria...

      Elimina
  6. M'agrada això de les inclinacions lliures per als encreuaments ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'imaginava els diàlegs, que a vegades s'inclinen cap a un costat o cap a un altre, les persones no diem exactament les mateixes coses de la mateixa manera, depenent del moment o del to o de l'estat d'ànim. I m'agradava pensar que s'inclinessin cap a on s'inclinessin els mots o la seva intenció, podrien entrecreuar-se igualment sense cap recança ni cap problema... construint-se uns mots als altres...

      Tu dius una cosa que crea la meva resposta i jo la dic, obrint un ventall immens de possibles respostes teves de nou... en fi... ja paro...

      Elimina
  7. fins i tot el pastor l'ha de fer servir per no ensopegar amb les seves pròpies paraules

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pastor, ja en té prou en lluir-lo... no? I donar-li el nom. Si a més amés li serveix per no ensopegar-se... és un clavellet multifuncions.

      Elimina
  8. Jo tampoc sabia el que explica en Pere, interessant. I també m' agrada "atalaiar", de fet es de les cose que més m' agrada fer. Així que amb el que aprenc, amb el que mostres i atalaio i el perfum de clavell que li suposo a aquest clavell de pastor me´n vaig ben contenta :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perfum suau, suau... com els seus pètals... petonassos contents...

      Elimina
  9. diàlegs que s'entrecreuen.....cables creuats jijiji de vegades....dispensa m'imagino tos els fils i fils de converses enredades , inclinades a dreta i a esquerra, algunes en cercle..altres concèntriques....dibuix i paraules metàfora o al·legoria excel·lents per a admirar i per a pensar

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya pas que una cosa t'hagi portat a l'altra, ja que passa sovint que més que entrecreuar converses, se'ns creuen els cables i la caguem... :)

      Elimina
  10. No sóc nova, i tampoc molt veterana en aquestes converses, però m'agraden totes les possibilitats imaginatives que dóna el clavellet de pastor. Bona nit a tothom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ets nova, Teresa, però si vols en aquest post pots ser-ho... es veu que s'ha posat de moda ser nou, aquí he, he, he... ni també et diria Teresa nova, t'assembles molt a una Teresa que ja coneixia d'abans... he, he, he... estem com una cabra, però gràcies per venir... bona nit i una abraçada...

      Elimina
  11. Que bonica aquesta flor, sembla un esclat de guspires que busquen la llibertat...

    Et vaig deixar una tanka a l'altre post, però darrerament, alguns comentaris se'm fan fonedissos. Com que el tinc fet, te'l deixo aquí.

    Sons de violoncel
    i de pluja que canta.
    Dolça harmonia.

    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies,

      No m'havia arribat pas el teu comentari ni el teu poema, ara ja és al lloc que li pertoca.

      Una abraçada.

      Elimina
  12. Llibertat per creuar-se i entrecreuar-se, millor impossible

    ResponElimina
  13. La bellesa en la humilitat i en el florir fugaç. Com un estel errant al cel d'estiu, floreix la clavellina als ulls de qui la sap mirar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden molt, aquestes de color lila suau i esfilagarsades, i també les altres aquelles més vermelles i de pètals més sencers. Les dues m'enamoren.

      Elimina
  14. Gràcies , Carme, és que el meu blog està una mica tocat :) :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coses que acostumen a passar... fa ràbia que es perdin els comentaris que t'has esforçat en escriure... m'ha passat tants cops!!!

      Elimina
  15. Uns pètals suaus que has sabut traspassar al paper. Fantàstic!

    ResponElimina
  16. Molt bonic el dibuix... i les paraules també... :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari