dimecres, 5 de febrer de 2014

La font del pati


 


Sents?  Com riu  fluixet,  l'aigua.
Com ha engolit  la fosca cap al seu fons
i esclaten de llum i d'alegria els rajolins.

M'omplo la mà i te l'acosto
als teus llavis tan secs.
Beu-te, primer, aquest riure 
i  després la claror de l'aigua.

Jo t'acaronaré  la galta
buscant el teu somriure.

30 comentaris:

  1. No sé qué és més bonic, si l'aquarel.la o les paraules... o el somriure imaginat!

    ResponElimina
  2. Tots hauríem de tindre un pati amb una font que ens fes somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaria bé, poder beure's els riures...

      Elimina
  3. Racons que conviden a la tendresa!

    ResponElimina
  4. On la podem trobar aquesta font dels somriures, Carme? Ens fa tanta falta... I l'aquarel·la és maquíssima!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fonda La barretina al poble d'Orfes... :) a veure si la pots sentir... Una abraçada.

      Elimina
  5. Crec que últimament, els somriures tendeixen a amagar-se en el passat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estratègia és, rescatar-los discretament i projectar-los cap al futur... així només que facis un pas endavant cap al futur te'ls trobaràs tots...

      Elimina
  6. No hi ha cap vers, de tots, que no sigui preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mònica!!! Bona nit, bonica!

      Elimina
  7. la sento la sento en cada rajolí la música de l'aigua!
    entre els dits s'esmuny , juganera, la cançó aquàtica
    mentre juguen a fet i a amagar el teu somriure i la meva rialla !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Juganer i cantador el teu comentari i rialler també. Gràcies!

      Elimina
  8. Quina imatge més tendra aquesta de donar a beure a algú amb la pròpia mà...

    ResponElimina
  9. M'agrada especialment la imatge dels rajolins esclatant alegres. Bonic dibuix i bonic poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua acostuma a transmetre'm aquesta sensació de riure i alegria... gràcies, Loreto!

      Elimina
  10. No només ens ensenyes, amb el teu preciós dibuix,el racó mes maco del pati, sinò que ara ens fas sentir els seus sons plens de "riure i alegria"...
    Res millor per començar el dia!!... Gràcies.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que el final del dia també sigui bo per a tu, Montse. Gràcies, guapa!

      Elimina
  11. M’agrada el rumor del aigua quant brolla, m’agrada veure l’aigua corre, m’agrada l’aigua, soc dona d’aigua...
    Un dibuix preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també sento una atracció molt gran per l'aigua... molta...

      Elimina
  12. Quina pau encomana tot plegat. La frescor del somriure i la de l'aqua...rel·la.

    Fita

    ResponElimina
  13. Primer el riure i després la claror de l'aigua, hi ha prioritats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El riure que no se'ns escapi, primer de tot... és important i el necessitem...

      Elimina
  14. Una aquarel·la per seure a mirar i a escoltar el poema amb el so de l'aigua de fons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seurem... ben a la vora, ja ho veuràs... :) t'hi espero.

      Elimina
  15. M'agraden molt les cases que tenen una font al pati...El rajolí de l'aigua fa un so tan relaxant!
    Un bon somriure, també pot aplacar la set, sobretot si aquesta set, és de sentiments...
    Petonets, prop de la font.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades us somriure és tot el que necessitem...

      petonets, de bona nit...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari