Sents? Com riu fluixet, l'aigua.
Com ha engolit la fosca cap al seu fons
i esclaten de llum i d'alegria els rajolins.
M'omplo la mà i te l'acosto
als teus llavis tan secs.
Beu-te, primer, aquest riure
i després la claror de l'aigua.
Jo t'acaronaré la galta
buscant el teu somriure.
No sé qué és més bonic, si l'aquarel.la o les paraules... o el somriure imaginat!
ResponEliminaEl somriure imaginat, segur!!!
EliminaTots hauríem de tindre un pati amb una font que ens fes somriure.
ResponEliminaEstaria bé, poder beure's els riures...
EliminaRacons que conviden a la tendresa!
ResponEliminaBonics, bonics...
EliminaOn la podem trobar aquesta font dels somriures, Carme? Ens fa tanta falta... I l'aquarel·la és maquíssima!
ResponEliminaUna abraçada!
Fonda La barretina al poble d'Orfes... :) a veure si la pots sentir... Una abraçada.
EliminaCrec que últimament, els somriures tendeixen a amagar-se en el passat.
ResponEliminaL'estratègia és, rescatar-los discretament i projectar-los cap al futur... així només que facis un pas endavant cap al futur te'ls trobaràs tots...
EliminaNo hi ha cap vers, de tots, que no sigui preciós.
ResponEliminaMoltes gràcies, Mònica!!! Bona nit, bonica!
Eliminala sento la sento en cada rajolí la música de l'aigua!
ResponEliminaentre els dits s'esmuny , juganera, la cançó aquàtica
mentre juguen a fet i a amagar el teu somriure i la meva rialla !
Juganer i cantador el teu comentari i rialler també. Gràcies!
EliminaQuina imatge més tendra aquesta de donar a beure a algú amb la pròpia mà...
ResponElimina:) m'alegro que t'agradi...
EliminaM'agrada especialment la imatge dels rajolins esclatant alegres. Bonic dibuix i bonic poema
ResponEliminaL'aigua acostuma a transmetre'm aquesta sensació de riure i alegria... gràcies, Loreto!
EliminaNo només ens ensenyes, amb el teu preciós dibuix,el racó mes maco del pati, sinò que ara ens fas sentir els seus sons plens de "riure i alegria"...
ResponEliminaRes millor per començar el dia!!... Gràcies.
Una abraçada.
Espero que el final del dia també sigui bo per a tu, Montse. Gràcies, guapa!
EliminaM’agrada el rumor del aigua quant brolla, m’agrada veure l’aigua corre, m’agrada l’aigua, soc dona d’aigua...
ResponEliminaUn dibuix preciós.
Jo també sento una atracció molt gran per l'aigua... molta...
EliminaQuina pau encomana tot plegat. La frescor del somriure i la de l'aqua...rel·la.
ResponEliminaFita
Gràcies, Xavier...
EliminaPrimer el riure i després la claror de l'aigua, hi ha prioritats!
ResponEliminaEl riure que no se'ns escapi, primer de tot... és important i el necessitem...
EliminaUna aquarel·la per seure a mirar i a escoltar el poema amb el so de l'aigua de fons.
ResponEliminaSeurem... ben a la vora, ja ho veuràs... :) t'hi espero.
EliminaM'agraden molt les cases que tenen una font al pati...El rajolí de l'aigua fa un so tan relaxant!
ResponEliminaUn bon somriure, també pot aplacar la set, sobretot si aquesta set, és de sentiments...
Petonets, prop de la font.
A vegades us somriure és tot el que necessitem...
Eliminapetonets, de bona nit...