.JPG)
Tu i jo, i la claror que entrava
enlluernant per l'obertura.
Tu i jo, i el joc de les imatges
que ens endúiem de record.
Tu i jo, caçadors d'ombres
ondulants per les parets.
Tu i jo, i el matí que començava bell
per atrapar-nos, subtilment, dins d'ell.
ooooooh!
ResponEliminauna abraçada, Elfree...
EliminaEt veig aquí, Jesús meu, i m'entren ganes de pregar, com quan som a l'Església...
ResponEliminao, potser més... que tu ja em coneixes i saps que em costa moltíssim concentrar-me,
i sóc un desastre pregant.
Però ara t'he vist aquí, inesperat... i, mira, m'ha entrat la xerrera ;-))
Inesperat, a casa meva, oi? :D Està bé tenir xerrera, Assumpta! Una altra abraçada per a tu.
EliminaHehehe de fet, inesperat el dibuix, però no que sigui a casa teva... No sé si saps que en XEXU sempre em diu -i a mi em fa moltíssima gràcia- que Déu llegeix el meu blog (suposo que vol dir el "gran"... o potser vol dir tots...) doncs bé, jo crec que els llegeix tots, és per tot arreu ;-)))
EliminaEl meu tambéééééé??? :D :D :D
Eliminauix, a mi em faria vergonya que llegeixi el meu!!! :)
Eliminapreciós!!!
Gràcies, rits... potser si li demanem ben demanat no ens el llegirà... ;)
Eliminades del blogroll m'han semblat taules de surf!!
ResponEliminaquin contrast d'impressions..:)
Sí! quin contrast, lolita!!! Benvinguda, guapa!
EliminaUn joc d'ombres molt devotes, potser també saben resar...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Les ombres i jo no vam arribar a tanta intimitat... no sé pas si saben resar... en tot cas jo no podia pas ajudar-les a fer-ho...
Eliminapetonets, M Roser
M'agrada el dibuix, amb aquests colors. I les ombres estan molt ben donades.
ResponEliminaI el poema, seré i auster, com el dibuix
Vaig fer la foto pel contrast de l'austeritat de la pedra i el blau lluminós de la creu. Aquell blau em va seduir. El dibuix... doncs m'alegro que t'agradi, Glòria, m'anima, perquè jo no n'estava pas gaire contenta. Estic d'acord, en canvi amb la qualificació "seré i auster" per a les dues coses. Ben bé així. Gràcies, guapa!
EliminaAra vinc de l'infinit,
ResponEliminai vers l'infinit torno.
Ja veig que de l'infinit a l'infinit t'ha vingut bé passar per casa meva, moltes gràcies, Jordi!
EliminaNo sé què dir. Inesperat, a casa teua, com tu mateixa dius ;)
ResponEliminaHe, he, he... m'ha fet gràcia llegir aquest teu "no sé què dir", Noves Flors. No voldria confondre ningú. Només pretenia, com tantes vegades, per no dir sempre, explicar un moment. Una sortida de cap de setmana i unes primeres sensacions, de la primera activitat del matí... curiosament aquest absis (i ara me n'adono de l'error del títol) no és el mateix que vam veure a primera hora sinó que és un altre que vam veure l'endemà, però en mirar la foto, inexplicablement, el moment que em regalava, era aquest altre moment, equivocant el record i traspassant-lo de l'un a l'altre. Aquest començament del dia, bonic, plàcid, còmplice, com una promesa de felicitat... em vaig decidir a fer-ne el dibuix i el poema.
EliminaUna abraçada, maca.
Un absis molt inspirador!
ResponElimina:)
EliminaDescobridors de clarors.
ResponEliminaRecords que són ombres.
De blaus, caçadors.
Fita
Doncs sí, volia caçar el blau... :) Ho has endevinat!!!
Eliminaun absis preciòs
ResponElimina:) gràcies!
Eliminatenia tants ulls la construccióque no sabia quin tancar per no veure les desgràcies... Obrint-los ben oberts volia veure pau i amor i llibertat...Anton.
ResponElimina