Una sorpresa via twitter

Fa temps, quan encara  només  dibuixava  amb  Paint, vaig il · lustrar  un  poema de la Marta Pérez Sierra, tan  bonic com aquest:

Vull petons de menta
per als ulls,
petons de tarongina
per als llavis assedegats,
petons rodons
per al pit mascle que m’acull.
Vull petons
per fer-te’ls a tu,
a tu,
suaument.

................................ Marta PS

Aquesta il · lustració m'ha portat moltes alegries posteriors. La Marta ha tornat a publicar  els seus poemes del sms, il·lustrats i ha fet un munt d'Exposicions i de Presentacions.

Ara, la Marta,  de la mà del Sergi Osset em fa arribar, per Twitter aquesta fotografia, una composició amb el meu dibuix de fons.

Gràcies, a tots dos.

El que encara no havia fet, fins ara, tot i el meu vici dels diàlegs poètics és seguir aquest poema que jo vaig il · lustrar ...

M'hi poso ara ... ajudada  pel poema, però també per la fotografia.

No em treu la set 
el record de beuratges antics
ni la bellesa de la seva  imatge.
Ni em treu la set, 
el líquid més dolç
que se'ns ofereix tothora.

Vull petons, com d'aigua fresca
que em sadollin el cos
i m'asserenin ànima.
Petons intensos de cireres,
petons de maduixes vermelles.
Petons encara per inventar.
Vull petons, teus  i meus
petons de llepar-te  els llavis.