.JPG)
"sempre caminem sols, ai, sempre sols."
Treballem la pedra,
construïm objectes.
Busquem les flors,
plantem herbes oloroses.
A peu d'escala.
Per embellir la pujada.
Ens arrelem amb força
al nostre cel
a la nostra terra
als nostres companys de viatge.
Però el cel es torna indiferent
i la terra se'ns fa eixorca
i cadascú de nosaltres
fa el seu propi viatge.
La idea sempre va i ve en el meu cap. De vegades sento que estem sols i que ens hem d'espavilar, perquè és l'únic que tenim. Altres, que és impossible estar sense els altres. No hi ha manera d'aclarir el pensament!
ResponEliminaXeXu és que jo crec que les dues coses són certes. Nosaltres mateixos és l'únic que tenim, però en canvi, ens necessitem sempre en una mesura o altra. També crec que mai no ens tenim en la mesura que ens necessitem, perquè les necessitats són diferents dels uns als altres.
EliminaJo sóc més de pensar que fem i que hem de fer cada un el nostre viatge, com expresses tu, en el teu darrer vers. Pero no penso que estem sols. Jo tinc companyies físicament properes, companyies que acompanyen en la distància. I fins i tot companyies absents. I m'agrada que sigui així.
ResponEliminaBona setmana, Carme.
Efectivament cadascú fem i hem de fer el nostre viatge. I no estem sols de tot, però en alguna mesura, allà dins, sempre n'acabem estant. Potser no pas tothom. No voldria dir que tothom senti així. Però si algunes persones sentim així.
EliminaBona setmana, Mònica.
Una pregunta contradictòria: Es pot viure la soledat en companyia?
ResponEliminaFita
Jo no trobo pas que sigui una pregunta contradictòria, Xavier. Potser després de llegir el comentari, tu em diràs que la contradictòria sóc jo. :) que també podria ser!
EliminaHi ha persones que tenen tendència a sentir una soledat endins, no pas perquè estiguin soles (les que n'estan és ben comprensible) sinó perquè no troben la manera de compartir tot allò que voldrien compartir. No troben la manera (o les persones adequades) per comunicar-se com elles voldrien comunicar. No sé si es nota que jo sóc una d'elles. No estic sola. No em sento sola cada dia de la vida. Només és un sentiment profund en algun punt i en algun moment. Tinc una amiga que li passa el mateix... entenem com ens sentim i compartim aquest sentiment. Vivim la soledat en companyia. Ho veus contradictori? Alleugereix saber que algú entén com et sents, encara que no pugui evitat-ho i fer que sentis diferent.
Això que caminem sols és un xic tòpic. L'home és un ésser social per naturalesa, necessitem moments de soledat i introspecció de tant en tant per carregar bateries, però no estem sols.
ResponEliminaUna altra cosa és que quan necessitem suport, ajuda, consol, el trobem; no oblidem que aquest ésser social també és ... cruel i egoista.
Bona tarda Carme.
Ara ja ho he explicat una mica al Xavier. Si tu ho trobes tòpic, Pere, és perquè tu no deus sentir-ho així. Me n'alegro per tu.
EliminaNo estem sols, és cert, però sovint ens sentim sols. Potser no tots i cadascun de nosaltres, però si molta gent. Tantes vegades estem sols davant de moltes coses. I encara com tu dius... si aquest ésser social es posa egoista, doncs els que tenen al voltant segur que se senten sols... No n'estan, però se'n senten, no?
Bona tarda, Pere.
És clar que t'entenc.
EliminaTinc una solitud immensa
m'espanta i em dóna vida
però ara tot sol, nàufrag
m'ofego en aigües tranquil · les
gelat ...
Bona nit Carme.
Gràcies per tornar i per entendre'm.
EliminaBona nit, Pere.
Tots formem part d'un mateix món i al mateix temps cada un de nosaltres som un món envoltat d'altres mons.
ResponEliminaPenso que el camí personal és solitari. Podem tenir molta gent al voltant, fins i tot gent que ens estimi, però això no significa que no puguis sentir-te sola.
Una cosa és estar-hi i una altra sentir-s'hi.
Aferradetes ben properes!! :)
Totalment d'acord, lluneta... aferradetes de companyia.
EliminaA vegades quant més acompanyat estàs més sol et sents... La solitud es bona companya, no per sempre, però si per moltes estones i jo crec que fa molta i molt bona companyia si la saps apreciar.
ResponEliminaA vegades és ben bé així com dius... la solitud de no poder estar mai sol...
EliminaEls teus dibuixos són bells i atractiu: la mateixa simplicitat dels elements familiars fa que els sentim molt nostres.
ResponEliminaMoltes gràcies, Olga!!!
EliminaUi, que bonic, Carme. M'emporte les teues paraules al meu blog per completar el meu post. Tot just acabe de publicar allà un comentari explicatiu del que jo volia dir. En resum, el que vull dir és que jo, per exemple, no estic sola i tampoc no em sent sola, però em sé sola. Crec que en el fons, davant la vida i davant la mort, en realitat estem sols.
ResponEliminaT'entenc molt bé, aquest saber-se sola, a vegades es pot sentir intensament i a vegades només ho saps i prou.
EliminaGràcies!
La soletat volguda és la única que ens podem permetre.
ResponEliminaLa soledat volguda és l'única que no fa mal... la que no volem és difícil de portar.
EliminaPenso que sí, que cadascú fa el seu propi viatge, tot i que sovint necessitem els altres perquè ens ajudin a tirar endavant... Estar envoltat de gent i en algun moment abstreure't i gaudir del fet de sentir-te sola...A mi em passa sovint, sobretot si l'entorn no em satisfà massa!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Tots ens necessitem, però al mateix temps tots estem sols davant d'algunes coses importants de la vida.
Eliminaparadoxes de la vida sols i acompanyats
ResponEliminaLa vida n'és plena de paradoxes...
EliminaLa soledat no és mala companya si és desitjada. Tot i que em tinc per persona sociable i m'encanta estar en família i amb amics, a mi la soledat m'acompanya sempre, sóc solitària de mena.
ResponEliminaNo estic mai sola, I prou que m'agradaria, a vegades estar-ne més, deu ser aquesta companyia, que tu expliques molt bé, la que em falta...
EliminaNo som un "self made man", necessitem els altres, però en darrer terme ens trobem sols.
ResponEliminaExactament així. Ets una bona interpretadora... un cop més ho he de dir.
EliminaSurt de la pedra, la millor flor. Ben treballada. Escampant-se.
ResponEliminaEscampant-se... com els somriures que s'encomanen, la millor flor.
Elimina