dilluns, 24 de febrer de 2014

Jardinera de pedra


"sempre caminem sols, ai, sempre sols."

Treballem la pedra, 
construïm objectes.
Busquem les  flors, 
plantem herbes  oloroses.
A peu d'escala.  
Per  embellir  la  pujada.

Ens  arrelem amb força
al nostre  cel
a la nostra  terra
als nostres  companys de viatge.

Però  el  cel es torna  indiferent 
i la  terra se'ns fa eixorca
i cadascú de nosaltres 
fa  el seu propi viatge.

30 comentaris:

  1. La idea sempre va i ve en el meu cap. De vegades sento que estem sols i que ens hem d'espavilar, perquè és l'únic que tenim. Altres, que és impossible estar sense els altres. No hi ha manera d'aclarir el pensament!

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu és que jo crec que les dues coses són certes. Nosaltres mateixos és l'únic que tenim, però en canvi, ens necessitem sempre en una mesura o altra. També crec que mai no ens tenim en la mesura que ens necessitem, perquè les necessitats són diferents dels uns als altres.

      Elimina
  2. Jo sóc més de pensar que fem i que hem de fer cada un el nostre viatge, com expresses tu, en el teu darrer vers. Pero no penso que estem sols. Jo tinc companyies físicament properes, companyies que acompanyen en la distància. I fins i tot companyies absents. I m'agrada que sigui així.
    Bona setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament cadascú fem i hem de fer el nostre viatge. I no estem sols de tot, però en alguna mesura, allà dins, sempre n'acabem estant. Potser no pas tothom. No voldria dir que tothom senti així. Però si algunes persones sentim així.

      Bona setmana, Mònica.

      Elimina
  3. Una pregunta contradictòria: Es pot viure la soledat en companyia?

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no trobo pas que sigui una pregunta contradictòria, Xavier. Potser després de llegir el comentari, tu em diràs que la contradictòria sóc jo. :) que també podria ser!

      Hi ha persones que tenen tendència a sentir una soledat endins, no pas perquè estiguin soles (les que n'estan és ben comprensible) sinó perquè no troben la manera de compartir tot allò que voldrien compartir. No troben la manera (o les persones adequades) per comunicar-se com elles voldrien comunicar. No sé si es nota que jo sóc una d'elles. No estic sola. No em sento sola cada dia de la vida. Només és un sentiment profund en algun punt i en algun moment. Tinc una amiga que li passa el mateix... entenem com ens sentim i compartim aquest sentiment. Vivim la soledat en companyia. Ho veus contradictori? Alleugereix saber que algú entén com et sents, encara que no pugui evitat-ho i fer que sentis diferent.

      Elimina
  4. Això que caminem sols és un xic tòpic. L'home és un ésser social per naturalesa, necessitem moments de soledat i introspecció de tant en tant per carregar bateries, però no estem sols.
    Una altra cosa és que quan necessitem suport, ajuda, consol, el trobem; no oblidem que aquest ésser social també és ... cruel i egoista.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ja ho he explicat una mica al Xavier. Si tu ho trobes tòpic, Pere, és perquè tu no deus sentir-ho així. Me n'alegro per tu.

      No estem sols, és cert, però sovint ens sentim sols. Potser no tots i cadascun de nosaltres, però si molta gent. Tantes vegades estem sols davant de moltes coses. I encara com tu dius... si aquest ésser social es posa egoista, doncs els que tenen al voltant segur que se senten sols... No n'estan, però se'n senten, no?

      Bona tarda, Pere.

      Elimina
    2. És clar que t'entenc.

      Tinc una solitud immensa
      m'espanta i em dóna vida
      però ara tot sol, nàufrag
      m'ofego en aigües tranquil · les
      gelat ...

      Bona nit Carme.

      Elimina
    3. Gràcies per tornar i per entendre'm.

      Bona nit, Pere.

      Elimina
  5. Tots formem part d'un mateix món i al mateix temps cada un de nosaltres som un món envoltat d'altres mons.
    Penso que el camí personal és solitari. Podem tenir molta gent al voltant, fins i tot gent que ens estimi, però això no significa que no puguis sentir-te sola.
    Una cosa és estar-hi i una altra sentir-s'hi.

    Aferradetes ben properes!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, lluneta... aferradetes de companyia.

      Elimina
  6. A vegades quant més acompanyat estàs més sol et sents... La solitud es bona companya, no per sempre, però si per moltes estones i jo crec que fa molta i molt bona companyia si la saps apreciar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades és ben bé així com dius... la solitud de no poder estar mai sol...

      Elimina
  7. Els teus dibuixos són bells i atractiu: la mateixa simplicitat dels elements familiars fa que els sentim molt nostres.

    ResponElimina
  8. Ui, que bonic, Carme. M'emporte les teues paraules al meu blog per completar el meu post. Tot just acabe de publicar allà un comentari explicatiu del que jo volia dir. En resum, el que vull dir és que jo, per exemple, no estic sola i tampoc no em sent sola, però em sé sola. Crec que en el fons, davant la vida i davant la mort, en realitat estem sols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc molt bé, aquest saber-se sola, a vegades es pot sentir intensament i a vegades només ho saps i prou.

      Gràcies!

      Elimina
  9. La soletat volguda és la única que ens podem permetre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La soledat volguda és l'única que no fa mal... la que no volem és difícil de portar.

      Elimina
  10. Penso que sí, que cadascú fa el seu propi viatge, tot i que sovint necessitem els altres perquè ens ajudin a tirar endavant... Estar envoltat de gent i en algun moment abstreure't i gaudir del fet de sentir-te sola...A mi em passa sovint, sobretot si l'entorn no em satisfà massa!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots ens necessitem, però al mateix temps tots estem sols davant d'algunes coses importants de la vida.

      Elimina
  11. paradoxes de la vida sols i acompanyats

    ResponElimina
  12. La soledat no és mala companya si és desitjada. Tot i que em tinc per persona sociable i m'encanta estar en família i amb amics, a mi la soledat m'acompanya sempre, sóc solitària de mena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estic mai sola, I prou que m'agradaria, a vegades estar-ne més, deu ser aquesta companyia, que tu expliques molt bé, la que em falta...

      Elimina
  13. No som un "self made man", necessitem els altres, però en darrer terme ens trobem sols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament així. Ets una bona interpretadora... un cop més ho he de dir.

      Elimina
  14. Surt de la pedra, la millor flor. Ben treballada. Escampant-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escampant-se... com els somriures que s'encomanen, la millor flor.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari