dilluns, 10 de febrer de 2014

Iris

D'una foto d'en Xavier Pujol del blog  Fita

Fràgil el pètal
fortalesa de pedra.
Reviu la flor.

35 comentaris:

  1. Reviure sempre és important, ens cal a tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim models a seguir... per exemple els iris...

      Elimina
  2. L'iris nítid.
    S'avista la muntanya,
    arrodonida.

    ResponElimina
  3. No és tant fràgil, no, només ens ho sembla. Qui pot reviure, no és fràgil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert la vida és potent, té una força increïble, encara que al mateix temps sigui fràgil...

      Elimina
  4. senzillament extraordinari: un resum total

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. M'agraden els resums. M'afalaga el teu comentari...

      Elimina
  5. Lila i blau.
    Montserrat.
    Lliri de pau.
    Fita
    Les fotos també reviuen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fotos també tenen la seva força, si reviuen... ;)

      Elimina
  6. Pedra i pètal: antagonisme=complement.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, els antagònics es complementen... gràcies, Olga.

      Elimina
  7. És com vull ser, fràgil i forta alhora.

    ResponElimina
  8. La seva fragilitat la va fer forta, potser?

    "Fragilitat té nom de dona" -William Shakespeare-

    Aferradetes, senceres i sinceres :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs potser sí... Fragilitat té nom de dóna, diu Shakespeare, però no diu que força també...

      Aferradetes dolces i fortes...

      Elimina
  9. boníssim!! Em fa pensar que la poesia també és així, versos fràgils amb fortalesa de pedra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Versos tan fràgils
      la nostra fortalesa.
      Ens hi fem forts.

      Gràcies per l'altra versió...

      Elimina
  10. Ja no sé què pensava dir perquè quan he vingut a deixar el comentari no hi havia manera... Bé, et diré que m'encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada cop costa més deixar comentaris a Blogger... no sé pas què remenen, però és una llauna...

      Gràcies doncs especialment per a quest comentari..

      Elimina
  11. forts d'espèrit i tendres de cor..
    l'aquarel·la és preciosa Carmeta!

    ResponElimina
  12. És el que cal, que uns suavitzin els altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com les persones, que els uns als altres, també cal que ens suavitzem...

      Elimina
  13. És forta, molt forta i per això resisteix
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reneix i reviu i es multiplica...els iris són una meravella...

      Elimina
  14. Respostes
    1. Reviu mil vegades i es reinventa mil més... la flor és una crack! I nosaltres prenent apunts... ;)

      Elimina
  15. És curiós però als paratges més erms i neixen les flors més exòtiques...Com aquest lliri entre les roques!ç
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha flors, sobretot salvatges que no tenen manies, qualsevol lloc els hi és bo!!!

      Elimina
  16. Quins colors tan macos aquesta aquarel·la! Sempre m'agraden els teus colors ocres, verds... però aquest blau és preciós!! :-))

    ResponElimina

  17. Trobat el pètal
    castellar de vellut
    ferma la flor

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari