Col·lecció de moments: Iris

dilluns, 10 de febrer del 2014

Iris

D'una foto d'en Xavier Pujol del blog Fita

Fràgil el pètal
fortalesa de pedra.
Reviu la flor.

35 comentaris:

Garbí2410 de febrer del 2014, a les 22:34
Reviure sempre és important, ens cal a tots
ResponElimina
Respostes
fanal blau10 de febrer del 2014, a les 22:54
L'iris nítid.
S'avista la muntanya,
arrodonida.
ResponElimina
Respostes
Relatus10 de febrer del 2014, a les 23:41
No és tant fràgil, no, només ens ho sembla. Qui pot reviure, no és fràgil.
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca11 de febrer del 2014, a les 9:03
senzillament extraordinari: un resum total
ResponElimina
Respostes
xavier pujol11 de febrer del 2014, a les 9:21
Lila i blau.
Montserrat.
Lliri de pau.
Fita
Les fotos també reviuen.
ResponElimina
Respostes
Olga Xirinacs11 de febrer del 2014, a les 9:57
Pedra i pètal: antagonisme=complement.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals11 de febrer del 2014, a les 10:49
És com vull ser, fràgil i forta alhora.
ResponElimina
Respostes
sa lluna11 de febrer del 2014, a les 11:58
La seva fragilitat la va fer forta, potser?

"Fragilitat té nom de dona" -William Shakespeare-

Aferradetes, senceres i sinceres :)
ResponElimina
Respostes
Sílvia 11 de febrer del 2014, a les 12:47
boníssim!! Em fa pensar que la poesia també és així, versos fràgils amb fortalesa de pedra.
ResponElimina
Respostes
novesflors11 de febrer del 2014, a les 14:11
Ja no sé què pensava dir perquè quan he vingut a deixar el comentari no hi havia manera... Bé, et diré que m'encanta.
ResponElimina
Respostes
lolita lagarto11 de febrer del 2014, a les 14:41
forts d'espèrit i tendres de cor..
l'aquarel·la és preciosa Carmeta!
ResponElimina
Respostes
jomateixa11 de febrer del 2014, a les 15:14
És el que cal, que uns suavitzin els altres.
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)11 de febrer del 2014, a les 15:41
És forta, molt forta i per això resisteix
Una abraçada
ResponElimina
Respostes
Gerònima11 de febrer del 2014, a les 18:27
La flor reviu,
i es reinventa.
:)
ResponElimina
Respostes
M. Roser11 de febrer del 2014, a les 19:27
És curiós però als paratges més erms i neixen les flors més exòtiques...Com aquest lliri entre les roques!ç
Bona nit, Carme.
ResponElimina
Respostes
Assumpta12 de febrer del 2014, a les 3:09
Quins colors tan macos aquesta aquarel·la! Sempre m'agraden els teus colors ocres, verds... però aquest blau és preciós!! :-))
ResponElimina
Respostes
Rafel13 de febrer del 2014, a les 22:55

Trobat el pètal
castellar de vellut
ferma la flor
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)