- Què hi deu fer una formiga caminant pel braç del llum?
- Deu ser-hi de passada... No hi poden fer niu... no hi troben menjar...
Però passaven els dies, i les setmanes i cada dia s'hi passejava una formiga o altra.
Un dia el llum va deixar de funcionar i les formigues ja no van tornar.
Anaven a posar-se morenes.... :-)
ResponEliminaDoncs ho han aconseguit, eh? estan ben negres!!!
EliminaVenien a endur-se la llum a trocets al formiguer.
ResponEliminaEn el sentit material del metall o en el sentit poètic de la claror? Ara no m'ha quedat clar...
EliminaEl metall encara hi és, la claror no... això em dóna alguna pista... oi? :D
S'emporten la llum per il·luminar el formiguer. És clar que si no han tornat és perquè el llum no el volen.
Elimina:D Està claríssim! De fet ja n'estava abans... Sóc jo que estic espessa...
EliminaPotser buscaven l'escalfor...... l'hivern al carrer deu ser molt dur!!! ;)
ResponEliminaVols dir que dins dels seus nius no deuen estar calentones? Sota terra? ;)
EliminaJpmerch, ho sabíes que la composició química de les formigues fa que en presència d'ions i electrons, la part davantera del cos, per acció de les vibracions sonores de baixa freqüencia que emeten les antenes tinguin la capacitat de retenir llum i de transportar-la a un altre lloc, que normalment són les galeries de sota terra?
ResponEliminaÉs l'explicació científica a la teva explicació intuïtiva i més poetica.
ha, ha, ha, ha, ha, ha... quina explicació tan divertida, ara sí que m'ho has aclarit bé... s'han emportat la claror!!!
EliminaFormigues acaparadores, en podien haver deixat una micona, no?
Ara no em facis dir perquè, però se m'han negat els ulls. Pobretes formigues!
ResponEliminaOh! Pobretes, pobretes... S,han endut tota la claror!!!
EliminaJo volia veure aquestes formigues acapara-llums...Si el llum està encès bé hi haurien de ser...Deuen haver anat a donar-se una dutxa per refrescar-se...Mecatxis!
ResponEliminaBon cap de setmana.
Ostres, no les vaig dibuixar, veus? coses que té la improvisació... que surt com surt.
EliminaBon cap de setmana, maca.
Les formigues i el seu anar i venir o quedar-se, sempre ha estat un misteri...Segur que el roig del llum i l'escalforeta tenia ben enganxada a la formiga.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Ben bé un misteri, no saps mai ni per on entren, ni per on surten... avantatges de ser tant petit, troben portes obertes a tot arreu.
EliminaBon cap de setmana...
Ja la conec ... és la formiga tafanera, s'acosta cada dia per veure el que estem llegint.
ResponEliminaBona nit Carme.
Ostres, que tafanera... i ha trobat una bona talaia en aquest llum, em mira des de dalt... ;)
EliminaBon cap de setmana, Pere.
M'agrada el dibuix, un objecte de la vida quotidiana que aïllada pren protagonisme. Li has donat una forma graciosa. On seran les formigues?
ResponEliminaHan marxat, ja... :) Gràcies, Consol.
EliminaCarme, com que el que mou les formigues és fer provisió, ves que no arrambessin electricitat abans no tornin a apujar-ne el preu.
ResponEliminaMira-les elles!!! Que espavilades!!! :)
EliminaTrobar caliu és necessari per fer el niu.
ResponEliminaUn rodolí molt adient...
Eliminadevien ser formigues itinerants cercadores de llum i versos passejant-se per l'escalfor del llum de braç .....potser es van beure tota l'energia
ResponEliminaLes haurem de convidar a les itineràncies, doncs... potser avui que comença un altre joc-poema-Vinyoli... :)
EliminaSi jo fos una formigueta també voldria passejar-me per un llum tan xulo com el que has dibuixat, fins i tot quan ja no brilli!
ResponElimina:) que maco que ets...
EliminaEls feixos de llum per a la cova, s'enduien. Ara la fosca les ha engolides.
ResponEliminaPreciós.
Enz hem quedat totz a lez fozquez, jo i lez formiguez...
Elimina(ja sé que eren les mosques, però m'hi has fet pensar... te'n recordes? Hi havia un fanalet ... tot ple de mozquez...)
Buscaven l’escalfor de la llum
ResponElimina:) potser sí que la buscaven...
EliminaVenien a disfrutar dels teus dibuixos!
ResponEliminaHe, he, he... gràcies Helena, teniu tots idees molt divertides...
EliminaFormigues amants de la poesia, creuen que ja en saben i han corregut a escriure.
ResponEliminaFita
Que bonica la teva interpretació... qui sap si tindrem ocasió de llegir els versos de les fomigues...
EliminaM'has fet recordar el cal·ligrama de Joan Salvat Papasseit: "Cami del sol, per les rutes amigues, unes formigues... elles mateixes, feien el poema dibuixat. que no siguin d'aquestes, les teves formigues...
;)
Està clar que venien amb una funció molt concreta... si marxa el llum i elles no tornen... Què deu passar pels seus cervells? Què curiós!
ResponEliminaSi algun dia tornen, ens ho expliques :-))
No seran elles les que han espatllat el llum i han fugit per por a una bronca? :-DDD
EliminaJo crec que s'han menjat algun tros de fil... i per això no funciona el llum... i després se'ls ha indigestat i ja no tornen. Ara no sé, por de la bronca o indigestió?
EliminaO per les dues coses :-DDD
ResponElimina