dissabte, 22 de febrer de 2014

Diàlegs poètics: Diàleg 9è - Fanal Blau

Diàleg  que  comença  amb  el poema  de  Vinyoli,  proposat  a les Itineràncies  Poètiques, com a homenatge  pel  seu centenari,   jugant  amb els seus  versos.


NO LA CANÇÓ PERFECTA



No la cançó perfecta sinó el crit
que invoca Déu és necessari,
car no com l'àliga en té prou
el nostre cor amb moure bé les ales.
Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.


D'una  fotografia de Fanal  Blau  a les Itineràncies



No la cançó perfecta sinó el crit,
tàcit, que pol·linitzi la veu i la mirada.
El món mediocre i contrafet,
abasta traces.
Escodrinyo.
..............................................................................Fanal Blau


Escodrinyo, 
de quin estam surt  aquest  pol·len
per oferir-li genuïnament la mirada.
Per lliurar-li el món necessitat.
Abella  golafre  que sóc,
jo mateixa  el transportaria.
Esborrem antigues  traces
amb potencials arriscats.
Projecto.
................................................................................Carme


Escodrinyo la teva llum
buscant un temps de bonança,
projecto noves aventures
desig d'esperança.
Escampo.

...............................................................................Montse


No la cançó perfecta sinó el crit
que dins la llum malda,
per més llum beure,
i per millor dir-te,
feréstec com sóc,
la remorosa deu dels versos,
la llunyana calma del mar
que a poc a poc s'atansa. 

.............................................................................Jordi Dorca


No la cançó perfecta sinó el crit,
no la recta humana
sinó la pinzellada expressionista,
la que tendeix al sublim.
No voler dir, sinó dir.

.......................................................................Helena Bonals


No a la cançó perfecta, mesurada i harmònica,
sinó el crit, l'esgarip que sorgeix pur, net 
de dins del pit i travessa les tenebres,
perquè la llum penetri a qui la invoca. 

......................................................................................Glòria 


No a la cançó perfecta
sinó crits cap al cor obert
de qui entén i desitja
veure llum de germanor.
Estimo.

........................................................................................................sa lluna





26 comentaris:

  1. Ni projecto ni escodrinyo
    admiro, admiro i admiro
    les vostres veus de pol·len
    que fecunden cors i cants
    i m'inclino reverent
    davant diàlegs de fades

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'inclino jo també davant teu, Elfree... gràcies, moltes gràcies...

      Elimina
  2. Escodrinyo la teva llum
    buscant un temps de bonança,
    projecto noves aventures
    desig d'esperança.
    Escampo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escampo
      la bonança retrobada
      en cada mot.
      Confio.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Comparteixo.
      Retall de temps
      apedaçats amb passió
      buscant bellesa
      entre costures d'enyor.
      Somric

      Elimina
  4. La poesia de Vinyoli em sembla una mica complicada, o potser és que mai l'he coneguda prou bé, però crec que vosaltres brodeu els seus versos amb els vostres poemes. Felicitats!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc la conec gaire bé, per això aprofito aquest centenari per apropar-m'hi una mica...

      Gràcies, Montse! Una abraçada.

      Elimina
  5. No la cançó perfecta sinó el crit
    que dins la llum malda,
    per més llum beure,
    i per millor dir-te,
    feréstec com sóc,
    la remorosa deu dels versos,
    la llunyana calma del mar
    que a poc a poc s'atansa.


    ResponElimina
    Respostes
    1. La llunyana calma de la mar,
      arriba lentament
      de la mà de cada vers.
      L'espero.

      Elimina
  6. No la cançó perfecta sinó el crit,
    no la recta humana
    sinó la pinzellada expressionista,
    la que tendeix al sublim.
    No voler dir, sinó dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No voler dir, sinó dir.
      Amb un traç net i profund
      Línies de l'ànima en el vers.
      Escric.

      Elimina
  7. Un plaer rellegir aquests versos que pol·linitzen la veu i la mirada. La teua pintura, molt aconseguida.

    ResponElimina
  8. No a la cançó perfecta, mesurada i harmònica,
    sinó el crit, l'esgarip que sorgeix pur, net
    de dins del pit i travessa les tenebres,
    perquè la llum penetri a qui la invoca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè la llum ens penetri
      i ens fem emissors
      de noves clarors
      per un demà més net.

      Elimina
  9. Però on som? Qui sou?
    Redescobreixo el do se la paraula que teniu, i la música amb que la vestiu.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som aquí, Xavier, :) Gràcies per les teves paraules...

      Elimina
  10. No a la cançó perfecta
    sinó crits cap al cor obert
    de qui entén i desitja
    veure llum de germanor.
    Estimo.

    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona pel retard, bonica, ara mateix te'l pujo... amunt!!!

      Elimina
  11. Felicitats a poetesses i poetes.Teniu un do que no posseeixo, per això admiro més les vostres paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Teresa... una abraçada.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari