Diàlegs poètics: Diàleg 9è - Fanal Blau

Diàleg  que  comença  amb  el poema  de  Vinyoli,  proposat  a les Itineràncies  Poètiques, com a homenatge  pel  seu centenari,   jugant  amb els seus  versos.


NO LA CANÇÓ PERFECTA

No la cançó perfecta sinó el crit

que invoca Déu és necessari,

car no com l'àliga en té prou

el nostre cor amb moure bé les ales.

Amb ulls encesos cal entrar

dins la nit del misteri,

perquè el secret, així com l'aire

que bat als ulls, penetri fins al cor.

D'una  fotografia de Fanal  Blau  a les Itineràncies

No la cançó perfecta sinó el crit,
tàcit, que pol·linitzi la veu i la mirada.
El món mediocre i contrafet,
abasta traces.
Escodrinyo.

..............................................................................Fanal Blau

Escodrinyo, 

de quin estam surt  aquest  pol·len

per oferir-li genuïnament la mirada.

Per lliurar-li el món necessitat.

Abella  golafre  que sóc,

jo mateixa  el transportaria.

Esborrem antigues  traces

amb potencials arriscats.

Projecto.

................................................................................Carme


Escodrinyo la teva llum
buscant un temps de bonança,
projecto noves aventures
desig d'esperança.
Escampo.
...............................................................................Montse


No la cançó perfecta sinó el crit
que dins la llum malda,
per més llum beure,
i per millor dir-te,
feréstec com sóc,
la remorosa deu dels versos,
la llunyana calma del mar
que a poc a poc s'atansa. 
.............................................................................Jordi Dorca


No la cançó perfecta sinó el crit,
no la recta humana
sinó la pinzellada expressionista,
la que tendeix al sublim.
No voler dir, sinó dir.
.......................................................................Helena Bonals


No a la cançó perfecta, mesurada i harmònica,
sinó el crit, l'esgarip que sorgeix pur, net 
de dins del pit i travessa les tenebres,
perquè la llum penetri a qui la invoca. 
......................................................................................Glòria 


No a la cançó perfecta
sinó crits cap al cor obert
de qui entén i desitja
veure llum de germanor.
Estimo.
........................................................................................................sa lluna